Unes jornades analitzen els clàssics en la literatura infantil i juvenil

Des de fa molt temps, els temes relacionats amb Grècia i Roma han entrat a formar part de la literatura per a infants i adolescents: des de textos de ficció històrica, fantasia o misteri, fins a reculls o adaptacions de relats mitològics. Les descripcions i recreacions del món clàssic han anat variant, reflectint els canvis socials i culturals de cada època, i configurant recepcions diverses, sovint amb la intenció dʼeducar el jove lector amb els exemples del món heroic. És el cas de Les aventures de Télémaque, de François Fénelon (1699): «Tenia com a finalitat educar un príncep i tots els joves amb lʼexemple del fill dʼUlisses», explica Montserrat Jufresa, catedràtica emèrita de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona i una de les organitzadores de les jornades. «Va ser el llibre més llegit durant els segles XVIII i XIX a tot el món, amb més de mil edicions entre traduccions i reedicions», continua. I no és, ni de bon tros, lʼúnic cas. En tenim de més propers: «En la cultura catalana, també apareixen molts mites en rondalles, faules i còmics, com ara Cavall Fort», detalla Jufresa. En aquest sentit, les jornades volen fer visible «el paper rellevant» que té la presència de Grècia i Roma en la literatura infantil i juvenil.

La sessió del dijous 12 de maig tindrà lloc a la tarda, a la sala de professors de lʼedifici Josep Carner de la Universitat de Barcelona. La primera conferència serà a càrrec de Cristina Garreta, del Servei Municipal de Biblioteques de lʼAjuntament de Reus, que parlarà de la pervivència dels clàssics grecs en la literatura infantil actual. També hi intervindran dos professors de la Universitat de Barcelona: Rosa Navarro, catedràtica de Filologia Hispànica, oferirà la xerrada «La gruta de Calipso, un tesoro para los niños», i Jaume  Almirall, del Departament de Filologia Grega, analitzarà els motius odisseics en la rondallística catalana.

El divendres 13 de maig les jornades es traslladaran a la sala Nicolau dʼOlwer de lʼIEC. Albert Jané, membre de lʼInstitut, parlarà de la presència dels mites clàssics a Cavall Fort, revista infantil que ell mateix va dirigir. Jufresa abordarà el cas de Les aventures de Télémaque, de Fénelon, i Eloi Creus, professor del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona, tractarà les adaptacions dʼHomer per a infants que va fer Carles Riba. Finalment, la també professora de la Universitat de Barcelona Teresa Duran, del Departament de Didàctica de lʼEducació Visual i Plàstica, abordarà la presència dels clàssics a les faules amb la conferència «Un món fabulós».

Aquestes jornades sʼemmarquen en la col·laboració entre els departaments de Filologia Grega i de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona amb les universitats de Lleida i de València per treballar sobre la influència del món clàssic en la literatura catalana.

LʼAula Carles Riba, fundada al principi dels anys setanta a la Universitat de Barcelona, és un espai de debat entre els estudiosos de la cultura clàssica i la catalana, que té lʼobjectiu de dilucidar el paper dels autors clàssics i de lʼhumanisme en la nostra història literària i ideològica. Reconeguda com a grup de recerca consolidat de la Generalitat de Catalunya, el 2013 va encetar una nova etapa sota els auspicis de la Universitat de Barcelona i de lʼIEC.

Podeu consultar el programa complet de les jornades en aquest enllaç.