Esteve Riambau rep el Premi Film-Història en el marc de la XII Tribuna del Cinema Espanyol
El director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, ha estat guardonat amb el Premi Film-Història a la millor recerca pel seu llibre Las cosas que hemos visto. Welles y Falstaff (Luces de Gálibo, 2015). El lliurament del guardó sʼha fet en el marc de la XII Tribuna del Cinema Espanyol, organitzada pel Centre dʼInvestigacions Film-Història de la Universitat de Barcelona. Des de la primera edició, la Tribuna del Cinema Espanyol ha convidat molts cineastes de reconegut prestigi, com ara com ara José Luis Guerín, David Trueba, José Luis Borau, Assumpta Serna o Emilio Gutiérrez Caba.
El director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, ha estat guardonat amb el Premi Film-Història a la millor recerca pel seu llibre Las cosas que hemos visto. Welles y Falstaff (Luces de Gálibo, 2015). El lliurament del guardó sʼha fet en el marc de la XII Tribuna del Cinema Espanyol, organitzada pel Centre dʼInvestigacions Film-Història de la Universitat de Barcelona. Des de la primera edició, la Tribuna del Cinema Espanyol ha convidat molts cineastes de reconegut prestigi, com ara com ara José Luis Guerín, David Trueba, José Luis Borau, Assumpta Serna o Emilio Gutiérrez Caba.
Esteve Riambau és llicenciat en Medicina (1978) i doctor en Ciències de la Comunicació (1995). És professor titular del Departament de Comunicació Audiovisual i de Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha impartit cursos i conferències a les universitats dʼStanford, lʼEstatal de San Francisco, la de Califòrnia-Los Angeles (UCLA), Sorbona-París 3 o La Sapienza (Roma), i ha exercit la crítica de cinema en la premsa diària, especialment al diari Avui, i en publicacions especialitzades com Fotogramas i Dirigido por.
És autor de monografies, estudis i assajos sobre Stanley Kubrick, Marco Ferreri, Costa-Gavras, Bertrand Tavernier, Robert Guédiguian, Francis Ford Coppola, Charles Chaplin i Jaime Camino, així com sobre cinema francès, català i espanyol. Entre els més de quaranta llibres publicats, destaquen Orson Welles, el espectáculo sin límites (1985), Orson Welles, una España inmortal (1993), El paisatge abans de la batalla. El cinema a Catalunya 1896-1939 (1994), Guionistas en el cine español (1998, Premi Muñoz Suay de lʼAcadèmia de Cinema Espanyol), El cine francés 1958-1998. De la nouvelle vague al final de la escapada (1998), La Escuela de Barcelona. El cine de la «gauche divine» (1999), Entrevistas con guionistas del cine español contemporáneo (1999), Ricardo Muñoz Suay. Una vida en sombras (2007, premis Comillas i de lʼAcadèmia del Cinema Espanyol), Productores en el cine español (2008, premi de lʼAEHC) o Hollywood en la era digital (2011).
Ha estat també coautor de lʼobra Historia del cine español (1995), i coordinador del Diccionario del cine español (1998) i de la Historia general del cine (1997, en tres volums). Guionista dels documentals televisius LʼEscola de Barcelona. La passió possible (1999) i Orson Welles en el país de Don Quijote, de Carlos Rodríguez (2000), amb Elisabeth Cabeza ha estat guionista i director dels llargmetratges documentals La doble vida del faquir (2005) i Màscares (2009). Aquest últim segueix lʼobra teatral Su seguro servidor, Orson Welles (2008), que va dirigir ell mateix i per lʼadaptació de la qual va ser finalista als Premis Max.
El Centre dʼInvestigacions Film-Història de la Universitat de Barcelona utilitza el cinema com a eina de recerca per aprofundir en lʼhumanisme i les ciències socials, considerant-lo com a testimoni de la societat, reflex de les mentalitats i retrat de lʼevolució del món contemporani. El treball del centre, que dirigeix el professor Josep Maria Caparrós Lera, és elaborar, tant des del vessant teòric com pràctic, eines per a lʼeducació i la indústria, tan en format cinema com en formats propis dʼaltres mitjans