Notícies
Inici  >  Notícies > Rere la pista de les estratègies de les plantes exòtiques per envair nous territoris...

Rere la pista de les estratègies de les plantes exòtiques per envair nous territoris

La planta <i>Carpobrotus edulis</i> (bàlsam, en català), originària de Sud-àfrica, és una espècie exòtica i invasora que es distribueix avui en dia per diferents continents. Foto: Sergi Munné Bosch, UB

La planta Carpobrotus edulis (bàlsam, en català), originària de Sud-àfrica, és una espècie exòtica i invasora que es distribueix avui en dia per diferents continents. Foto: Sergi Munné Bosch, UB

El grup dirigit pel professor Sergi Munné Bosch (tercer per la dreta, a dalt) on participa la primera autora del nou treball, Erola Fenollosa (la primera per la dreta, a baix).

El grup dirigit pel professor Sergi Munné Bosch (tercer per la dreta, a dalt) on participa la primera autora del nou treball, Erola Fenollosa (la primera per la dreta, a baix).

La reproducció clonal, molt estesa entre diferents tàxons vegetals, dóna lloc a una sèrie de mòduls o descendents (<i>ramets</i>, en anglès), genèticament idèntics i capaços de sobreviure de manera independent o connectada. Foto: <i>Trends in Plant Science</i>

La reproducció clonal, molt estesa entre diferents tàxons vegetals, dóna lloc a una sèrie de mòduls o descendents (ramets, en anglès), genèticament idèntics i capaços de sobreviure de manera independent o connectada. Foto: Trends in Plant Science

02/06/2016

Recerca

Créixer i morir en cicles constants i repetits és una estratègia clau per a l’èxit de la planta Carpobrotus edulis, una espècie exòtica i invasora en molts països arreu del món, que amb la seva tàctica envaeix espais nous sense deixar ni rastre d’altres espècies vegetals. Aquesta és la hipòtesi innovadora que avança la revista científica Trends in Plant Science en un treball signat per Sergi Munné Bosch, professor titular del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, juntament amb Erola Fenollosa —primera autora del treball treball i també membre de l’esmentat Departament de la UB— i Deborah A. Roach, de la Universitat de Virgínia (Estats Units).

 

La planta Carpobrotus edulis (bàlsam, en català), originària de Sud-àfrica, és una espècie exòtica i invasora que es distribueix avui en dia per diferents continents. A la península Ibèrica, està causant un gran impacte ambiental en dunes, arenals i penya-segats del litoral cantàbric (Astúries, País Basc, Galícia), mediterrani (Costa Brava, delta de l’Ebre, Menorca) i sud-atlàntic. Aquesta planta, que es multiplica ràpidament si no es controla, dificulta la regeneració d’espècies natives i afavoreix la progressió d’altres espècimens invasius.

 

Per què algunes espècies exòtiques són invasores?

 

No totes les espècies exòtiques esdevenen invasores quan s’introdueixen en nous espais geogràfics de manera accidental o intencionada. En l’actualitat, hi ha moltes incògnites obertes sobre quins són els mecanismes implicats en les invasions biològiques en el món vegetal.

 

Algunes espècies invasives tan agressives com Carpobrotus edulis presenten un creixement clonal, és a dir, un tipus de reproducció per estructures que no són les llavors i que pot contribuir a la capacitat invasora de les plantes. La reproducció clonal, molt estesa entre diferents tàxons vegetals, dóna lloc a una sèrie de mòduls o descendents (ramets, en anglès), genèticament idèntics i capaços de sobreviure de manera independent o connectada.

 

Tal com explica el professor Sergi Munné Bosch, que és premi ICREA Acadèmia 2008 i 2014, «sens cap dubte, la capacitat de creixement, la reproducció —tant sexual com asexual o clonal—, la dispersió i l’establiment de noves plàntules són aspectes generals de l’ecofisiologia vegetal que faciliten que algunes espècies exòtiques tinguin capacitat invasora».

 

«Més en concret —continua—, la propagació clonal permet colonitzar ràpidament nous espais, competir de manera eficient per la llum i ocupar el lloc d’altres espècies natives. Si, a més, les plantes invasores s’adapten bé al nou ambient que ocupen, poden representar una greu amenaça per a les plantes autòctones. El creixement clonal facilita enormement aquest procés».

 

Les plantes clonals es mostren com a sistemes biològics cooperatius amb una alta capacitat de colonitzar nous ambients. Dominen moltes comunitats vegetals i són freqüents en hàbitats on hi ha molta competència o en condicions ambientals extremes. «Des del punt vista evolutiu, la clonalitat és menys eficient que la reproducció sexual. Ara bé, quan es combinen la reproducció sexual i la asexual, l’espècie invasora pot causar, com passa amb C. edulis, un greu impacte ambiental sobre l’hàbitat natural», detalla Munné Bosch.

 

Clons i invasions biològiques: un èxit evolutiu

 

Els cicles repetits de creixement i mort (grow and die strategy) serien un factor determinant per a l’èxit de plantes clonals invasores com C. edulis, apunten els autors. «Mentre que uns clons creixen i es reprodueixen asexualment per anar ocupant espai, d’altres moren de manera controlada (després de reproduir-se) i permeten el creixement de la mateixa espècie però no el d’altres, en un procés que es coneix com a autofacilitació», expliquen els autors de l’estudi. Com a resultat d’aquest procés, s’alteren les condicions del sòl i s’evita que altres espècies hi puguin créixer.

 

La senescència, que és un tipus de mort cel·lular programada, és també part del procés. Els brots reproductius moren de manera controlada. Per tant, la pròpia mort és un procés actiu i clau del procés invasor. A més, la reproducció clonal pot generar variabilitat i, per tant, un major potencial adaptatiu gràcies als canvis epigenètics, els quals faciliten una ràpida adaptació d’aquestes espècies al nou lloc on viuen.

 

Un futur amenaçador per a la biodiversitat vegetal

 

En aquest context d’amenaça per al medi ambient global, és essencial conèixer quins són els mecanismes biològics que potencien el caràcter invasor de moltes espècies vegetals. «Algunes d’aquestes espècies, per exemple Carpobrotus edulis o Aptenia cordifolia, es troben als nostres jardins», alerta Munné. Sens dubte, aquests organismes poden contribuir a una pèrdua important de la biodiversitat actual i representen una amenaça si volem mantenir els ecosistemes naturals tal com els coneixem ara.

 

Per fer front als reptes futurs en protecció de la biodiversitat, el professor Munné dirigeix a la Universitat de Barcelona un equip que impulsa projectes de recerca en ecofisiologia i agrobiotecnologia vegetal, amb un èmfasi especial en l’estudi d’antioxidants d’origen vegetal (vitamines E i C, flavonoides, etc.), els mecanismes d’envelliment i de resistència davant de factors externs (estrès hídric, estrès salí, etc.) i la fotoprotecció.

 

Munné Bosch ha estat distingit per la Societat Espanyola de Fisiologia Vegetal amb el Premi de Recerca en Relacions Hídriques (2000) i el Premi Sabater (2003) al millor investigador jove, entre altres reconeixements. Des del 2015 és l’editor en cap de la revista científica Environmental and Experimental Botany, una de les més prestigioses i amb més impacte en aquest àmbit del coneixement.

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona