Lʼobra ʻGeographiaʼ, dʼEstrabó, nou incunable del CRAI Biblioteca de Reserva
La col·lecció dʼincunables del CRAI Biblioteca de Reserva —la més important de les universitats espanyoles— sʼha ampliat amb un nou volum. Es tracta de Geographia, obra dʼEstrabó, impresa a Venècia per Johannes Rubeus Vercellensis el 24 dʼabril de 1494, una de les fonts clàssiques amb més informació sobre els Països Catalans a lʼèpoca antiga. La donació l'ha fet Alexandra von Arx Ortinez, que el 16 de juny passat va visitar la Universitat de Barcelona per lliurar lʼexemplar de l'obra al rector Dídac Ramírez. El llibre era propietat del seu pare, Manuel Ortinez i Mur, i a la seva mort l'ha volgut llegar a la Universitat, a la qual lʼunia la seva amistat amb lʼexrector Josep Maria Bricall. Durant la seva visita, va poder conèixer els espais del Rectorat, es va reunir amb el rector i el mateix Bricall, i va signar en el llibre dʼhonor de la Universitat.
La col·lecció dʼincunables del CRAI Biblioteca de Reserva —la més important de les universitats espanyoles— sʼha ampliat amb un nou volum. Es tracta de Geographia, obra dʼEstrabó, impresa a Venècia per Johannes Rubeus Vercellensis el 24 dʼabril de 1494, una de les fonts clàssiques amb més informació sobre els Països Catalans a lʼèpoca antiga. La donació l'ha fet Alexandra von Arx Ortinez, que el 16 de juny passat va visitar la Universitat de Barcelona per lliurar lʼexemplar de l'obra al rector Dídac Ramírez. El llibre era propietat del seu pare, Manuel Ortinez i Mur, i a la seva mort l'ha volgut llegar a la Universitat, a la qual lʼunia la seva amistat amb lʼexrector Josep Maria Bricall. Durant la seva visita, va poder conèixer els espais del Rectorat, es va reunir amb el rector i el mateix Bricall, i va signar en el llibre dʼhonor de la Universitat.
Estrabó va ser un geògraf, historiador i escriptor grec, nascut a Amàsia a mitjan segle I aC, i mort al voltant de lʼany 20 dC. Geographia és la seva obra més important, escrita durant un llarg període de la seva vida. La integren disset llibres, dels quals seʼn conserven la major part, en què es descriuen les diverses parts del món conegut: Europa, l'Àsia Menor, lʼOrient i lʼÀfrica (Líbia i Egipte). A aquestes descripcions sʼafegeixen també observacions de caràcter històric i filosòfic. El llibre III està dedicat a la geografia de la península Ibèrica.
Per encàrrec del papa Nicolau V, lʼobra va ser traduïda al llatí al voltant del 1454 pel veronès Guarino Guarini i el promotor de lʼensenyament del grec a París, Gregorio Tifernate. La primera edició de l'obra va sortir de les premses dels impressors alemanys Conradus Sweynheym i Arnoldus Pannartz a Roma el 1469, i encara seʼn van imprimir tres edicions més abans dʼaquesta del 1494. Això indica el gran èxit que va tenir des del primer moment. Dʼaquest incunable seʼn conserven nombroses còpies arreu del món, recollides a l'Incunabula Short Title Catalogue (ISTC).
La influència d'aquesta obra dʼEstrabó destaca en els treballs del bisbe i humanista Joan Margarit i de Pau (1422-1484), autor de Paralipomenon Hispaniae libri decem, on la Geographia se cita i es reprodueix molt sovint. Margarit, que tenia una biblioteca magnífica, està considerat el primer autor de la Península que va utilitzar l'obra Geographia amb finalitats erudites. Precisament, el CRAI Biblioteca de Reserva conserva tres manuscrits que havien estat propietat de Joan Margarit.