Descoberta una nova espècie dʼinvertebrat marí al mar de Weddell, a lʼAntàrtida
Les fredes aigües del mar de Weddell, a lʼoceà Antàrtic, són lʼescenari de la descoberta dʼuna nova espècie dʼinvertebrat marí, el nudibranqui Doto carinova. La troballa es descriu en un article científic publicat a la revista PLOS ONE que signen els experts Conxita Àvila, Juan Moles, Manuel Ballesteros i Álvaro Pujals, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, juntament amb Heike Wägele (Museu de Recerca Zoològica Alexander Koenig) i Gabriele Uhl (Universitat de Greifswald), a Alemanya.
Les fredes aigües del mar de Weddell, a lʼoceà Antàrtic, són lʼescenari de la descoberta dʼuna nova espècie dʼinvertebrat marí, el nudibranqui Doto carinova. La troballa es descriu en un article científic publicat a la revista PLOS ONE que signen els experts Conxita Àvila, Juan Moles, Manuel Ballesteros i Álvaro Pujals, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, juntament amb Heike Wägele (Museu de Recerca Zoològica Alexander Koenig) i Gabriele Uhl (Universitat de Greifswald), a Alemanya.
El final de la solitud polar per a Doto antarctica
Els nudibranquis del gènere Doto, uns mol·luscs gasteròpodes que sʼalimenten dʼhidrozous i cnidaris, es troben distribuïts en oceans dʼarreu del món. En latituds antàrtiques, lʼúnica espècie identificada fins ara dʼaquest gènere era Doto antarctica, que sʼhavia trobat per primer cop al mar de Ross i lʼhavia descrit el 1907 el diplomàtic i malacòleg britànic Charles Norton E. Eliot. La nova espècie D. carinova, capturada a 277 metres de fondària al mar de Weddell, enriqueix el patrimoni biològic del continent blanc i amplia el nombre dʼinvertebrats descoberts pels experts en el marc dels projectes Ecoquim, Actiquim i Distantcom, liderats per la professora Conxita Àvila (Facultat de Biologia-IRBio), per estudiar lʼecologia química, la filogeografia i lʼecologia tròfica de les comunitats dʼinvertebrats marins a lʼAntàrtida.
Tal com explica Juan Moles, primer autor de lʼarticle, «la nova espècie Doto carinova es diferencia de D. antarctica pels caràcters morfològics externs: coloració, nombre i forma de les cerates, forma de la beina rinofòrica, etc. Ara bé, alguns trets interns també són diferencials, com ara les glàndules salivals o diversos òrgans reproductius».
«Aquests nudibranquis antàrtics presenten una posta semblant —descrita també com a primícia en el gènere Doto— però amb certes diferències. Pel que fa a lʼhàbitat marí, tot i compartir un hàbitat similar en els fons bentònics, D. carinova es localitza sobre gorgònies (Primnoisis antarctica), mentre que D. antarctica ho fa en colònies dʼhidrozous, on fan la posta», remarca Moles.
Reconstrucció dʼuna espècie antàrtica en 3D
Durant les investigacions, els experts també han trobat nous espècimens de Doto antarctica —fins ara lʼúnic nudibranqui dʼaquest gènere a lʼAntàrtida— al mar de Weddell i a lʼilla Bouvet, un fet que constata la distribució circumpolar de lʼespècie. També han trobat les dues espècies de cnidaris associades (Oswaldella sp. i Antarctoscyphus sp.), de les quals probablement sʼalimenten.
Per millorar els criteris taxonòmics que identifiquen lʼespècie, els experts han aplicat un ampli conjunt de tècniques (histologia, tomografia microcomputeritzada i reconstrucció en 3D) en lʼexploració dels òrgans i sistemes de lʼespècie. Els resultats revelen lʼexistència de cèl·lules gegants agregades al sistema nerviós central: «Proposem que aquestes cèl·lules corresponen a neurones gegants amb algun tipus de funció neurosecretora», apunta Juan Moles. «Aquesta descoberta és única i tot indica que totes les espècies del gènere podrien presentar aquestes neurones gegants, en major o menor nombre, tot i que cal continuar explorant aquest tema», subratlla.
També sʼha descrit un sistema reproductiu amb molts òrgans amb trets dʼinterès taxonòmic —en especial, lʼampul·la, la pròstata, el penis i la bossa copuladora— que han ajudat a establir una tendència evolutiva del gènere a escala global. En concret, en el gènere Doto els experts constaten una reducció progressiva de la bossa copuladora, i una connexió del receptacle seminal amb la part proximal de les glàndules nidamentals o femenines.
Un hàbitat extrem per trobar noves molècules bioactives
El continent antàrtic conté hàbitats molt particulars i difícils dʼestudiar. Bona part del treball de recerca de lʼequip liderat per la professora Conxita Àvila se centra a identificar les molècules que intervenen en les relacions entre aquests organismes i avaluar-ne el possible ús farmacològic. «Intentem esbrinar quines defenses químiques utilitzen aquests invertebrats marins per repel·lir els depredadors, per fer-se lloc o per mantenir-se nets i evitar que seʼls adhereixin organismes a la superfície», assenyala Conxita Àvila. «Aquests productes químics també poden tenir una activitat biològica potencialment útil en forma de medicaments».
«Només sʼha descrit un producte natural dʼuna espècie de Doto de lʼoceà Atlàntic —continua Àvila—, però es creu que les glàndules localitzades a les expansions dorsals o cerates són les encarregades dʼacumular substàncies dissuasives enfront la depredació. En el cas de les espècies antàrtiques, encara no hi ha prou informació sobre aquests aspectes de lʼecologia química».
Ara com ara, lʼescenari evolutiu de la família Dotidae encara està ple dʼincògnites filogenètiques per resoldre. Tot i que es considera encara una família que pertany al clade Dendronotida, cal definir-ne els caràcters sinapomòrfics —és a dir, compartits per dos o més tàxons— que agrupin clarament els Dotidae amb la resta de famílies properes. Segons els experts, caldria obtenir i seqüenciar prou representants de tots aquests tàxons i analitzar-los amb tècniques filogenòmiques per poder resoldre les incògnites evolutives que oculten aquests invertebrats marins.