Notícies
Inici  >  Notícies > Ramírez demana al Govern i al Parlament un finançament suficient i autonomia...

Ramírez demana al Govern i al Parlament un finançament suficient i autonomia en la contractació per millorar el posicionament internacional de les universitats

El rector, Dídac Ramírez, en seu parlamentària.

El rector, Dídac Ramírez, en seu parlamentària.

Compareixença a la Comissió d'Empresa i Coneixement.

Compareixença a la Comissió d'Empresa i Coneixement.

Ramírez ha explicat la seva gestió durant els vuit anys que ha estat rector de la Universitat de Barcelona.

Ramírez ha explicat la seva gestió durant els vuit anys que ha estat rector de la Universitat de Barcelona.

21/07/2016

Institucional

El rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, ha comparegut avui, a petició pròpia, en la Comissió d’Empresa i Coneixement del Parlament de Catalunya per explicar la seva gestió de vuit anys al capdavant de la institució. Ramírez ha demanat al Govern i al Parlament de Catalunya un finançament suficient i estable i autonomia en la contractació de professorat i investigadors per poder «fer el salt qualitatiu que ens possibiliti seguir guanyant posicions relatives, malgrat les diferències pressupostàries». En aquest sentit, i per compensar la davallada de recursos públics que ha patit la Universitat durant els últims anys, Ramírez ha explicat que la col·laboració complementària amb el món privat «és una actuació que ens reforça i projecta confiança de futur». «No podem pretendre jugar la lliga dels millors només amb finançament públic i sense comptar amb la implicació del mecenatge i finançament privats».

Modernització i compromís social han estat altres prioritats del rectorat de Ramírez. Sobre el primer concepte, ha dit: «Requeríem unes estructures més potents, flexibles i amb més recursos que s’adaptessin millor a les necessitats i demandes que s’han detectat els darrers anys». El curs 2016-2017, la Universitat de Barcelona començarà a funcionar amb deu centres en lloc dels dinou que ha tingut fins ara. Pel que fa al punt del compromís, ha destacat iniciatives com el programa d’ajuts als estudiants bkUB, «que des del 2012 ha sufragat convocatòries destinades a fer que cap estudiant amb capacitat i mèrit trobi en la restricció econòmica una barrera d’accés a la Universitat», o els programes Studia (ajuda als estudiants amb malalties de llarga durada) o Fem Via (ajuda als discapacitats). «La Universitat ha de servir d’instrument de cohesió social, per reduir la pobresa i promoure la cooperació».

 

A la cua en termes de pressupost per alumne

El rector Ramírez s’ha referit a les dificultats conjunturals existents al llarg dels últims vuit anys, com ara les retallades pressupostàries, la taxa de reposició o la pèrdua de drets laborals. Malgrat aquests obstacles, ha apuntat que la Universitat ha mantingut l’excel·lència acadèmica i de recerca. Això no obstant, ha mostrat un gràfic que assenyala el greuge comparatiu en termes de pressupost per estudiant que pateix la Universitat de Barcelona, que se situa a la cua respecte a les universitats amb què es compara en els rànquings o les de referència europees, sud-americanes i dels Estats Units. «Si tinguéssim uns pressupostos equivalents als de les universitats amb què ens comparem o amb què competim en els rànquings, segurament hauríem consolidat una posició entre les cent primeres universitats del món, perquè no oblidem que el sistema universitari català és dels més productius, científicament parlant», ha dit el rector.

 

Europa

El rector Dídac Ramírez ha introduït en el debat l’actualitat d’Europa i l’ha lligat a les universitats. En aquest sentit, s’ha referit al Brexit, del qual ha dit: «La Universitat de Barcelona, com a institució acadèmica plenament implicada en el projecte de construcció europeu, no pot restar indiferent al missatge que ens ha enviat la majoria dels ciutadans britànics en optar per la ruptura del lligam del Regne Unit amb la UE». Ramírez ha apostat per mantenir la cooperació acadèmica i de recerca entre les universitats europees i les britàniques, col·laboració que ha convertit la UE en un dels «principals pols de producció de coneixement, motor de creixement econòmic i de progrés a escala global».

El rector també ha abordat aspectes com ara la innovació universitària o l’espai europeu de recerca. Del primer ha dit que, tal com ha comentat recentment el comissari europeu per a la Recerca, la Ciència i la Innovació, Carlos Moedas, «rarament els resultats de recerca arriben amb èxit al mercat» i són comercialitzats en una altra part. El rector considera que Catalunya és una potència capdavantera en recerca, però no en innovació. En aquest sentit, ha destacat el paper del Consell Europeu d'Innovació (EIC) com una iniciativa estratègica. Per Ramírez, tres conceptes marquen i marcaran el present i futur de les universitats: innovació oberta, ciència oberta i obertura al món. «Hi ha cap altra opció que fer-los nostres si no volem perdre el tren de la convergència amb les millors universitats europees i mundials?», ha preguntat.

 

La Universitat, un agent social de primer ordre

«El rol de la Universitat de Barcelona com a agent social de primer ordre no el podem negligir», ha dit el rector, que ha destacat la tasca dels més de 2.000 voluntaris de la Universitat, el programa UB de suport als refugiats, el projecte de l'ADN de la Memòria o el lloguer social de trenta-dos pisos al barri de Torre Baró (Nou Barris) com a principals accions en aquest sentit.

Una influència en la societat que també es tradueix en el teixit productiu. Ramírez s’ha referit a l’informe BIGGAR, encarregat per la Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU), que estima en cinc euros per euro invertit el multiplicador de retorn de l’activitat de la Universitat de Barcelona, i quantifica en «un impacte de 1.800 milions d’euros en VAB (valor afegit brut) i 30.000 llocs de treball, dades que representen més de l’1 % de la nostra zona d’influència».

El rector ha acabat la seva compareixença emfatitzant aquesta quarta missió universitària com a agent social i la disposició de la Universitat per contribuir al progrés de la ciència i de l’educació superior en els debats globals, «des de les talaies on està present la veu de la Universitat, des d’on podem projectar el territori».

 

Resposta als grups parlamentaris

El rector Ramírez, en resposta a les diferents intervencions fetes pels representants dels grups parlamentaris, ha abordat temes com el 3+2, la situació de temporalització del professorat a les universitats, la taxa de reposició, el model de les fundacions de la Universitat de Barcelona o la situació de la llengua.

Respecte al 3+2, Ramírez ha reiterat que qualsevol canvi en l’ordenament acadèmic no pot impactar negativament en els estudiants. Ha definit la taxa de reposició del 10 % existent fa dos anys com un obstacle per al desenvolupament de les universitats. Quant al model de fundacions i l'IL3, el rector ha subratllat que en els tres últims exercicis auditats de l’IL3 (2013, 2014 i 2015), no s’ha detectat cap factura amb justificació incompleta.

Els portaveus dels grups parlamentaris han agraït la presència del rector i han reconegut, destacant cadascun d'ells diferents aspectes de la intervenció, la seva tasca durant aquests vuit anys i el «torrent europeista» del seu parlament, tot i les diferències que algun grup ha assenyalat.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona