Notícies
Inici  >  Notícies > Quan la passió per la llengua i la cultura catalanes travessa les fronteres

Quan la passió per la llengua i la cultura catalanes travessa les fronteres

Ralph Alexander Meixner.

Ralph Alexander Meixner.

Alex Pösch.

Alex Pösch.

Jakub Sváb.

Jakub Sváb.

El cantautor Jordi Montañez va dirigir un taller sobre la Nova Cançó.

El cantautor Jordi Montañez va dirigir un taller sobre la Nova Cançó.

Mar Rojo.

Mar Rojo.

Isaías Santiago Maqueda.

Isaías Santiago Maqueda.

Andrés Fontecha.

Andrés Fontecha.

22/07/2016

Cultura

Han vingut de més de deu països d’arreu del món, des de Cuba fins a Israel, passant pel Regne Unit o Sèrbia. Tots ells han estudiat català prèviament i volen aprofundir el coneixement de la llengua i de la cultura catalanes. Alguns ja havien visitat Barcelona, d’altres no. Participen en l’Estada Lingüística d’Estiu 2016 organitzada per l’Institut Ramon Llull en col·laboració amb els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, que va començar el dia 13 de juliol i dura dues setmanes llargues. Fins al dia 29, a més de rebre classes de llengua i literatura catalanes i de poder participar en intercanvis lingüístics amb estudiants voluntaris de la UB, els vint-i-cinc alumnes també duen a terme un munt d’activitats culturals diverses. Entre d’altres, visitaran la Pedrera i el Parlament de Catalunya, assistiran als concerts a la fresca d’Els Vespres, podran veure un assaig dels Castellers de Barcelona o faran un taller de cuina amb les Àvies de Sils.

 

Per interès, per feina, per amor o pel gust de saber català

Els participants en l’estada tenen en comú que han fet entre 80 i 300 hores de classe de català als seus països d'origen, però les raons per les quals han decidit aprendre la llengua catalana són molt variades. Ralph Alexander Meixner, mexicà d’origen hongarès, s’hi va posar per poder comunicar-se bé amb la dona del seu fill, que és de València. «Després he conegut la cultura i la gent catalana i me n’he enamorat», explica. De fet, actualment el fill i la jove ja no viuen a Barcelona, sinó que s’estan a Mèxic amb ell, però en Ralph té una néta de divuit mesos i vol parlar-li en la seva llengua materna.

El cas de l’alemany Alex Pösch és diferent. Ja havia estudiat castellà a l’institut, i un cop a la universitat, on fa estudis de Lingüística, s’ha interessat pel basc i el català amb l’objectiu d’analitzar com funcionen gramàtiques diferents de l’alemanya. Confessa que la música l’ajuda molt a l’hora d’aprendre llengües i que es va enamorar del català anant a concerts de grups com Mishima.

La casualitat va fer que el txec Jakub Sváb trobés un cartell a Praga ara fa cinc anys on deia: «Vols estudiar català?». La curiositat va poder amb ell i s’hi va llençar de cap. «Tenia molt poca informació sobre la llengua catalana, però gràcies a l’idioma he conegut aquesta cultura fantàstica», admet. Reconeix que li ha costat una mica perquè és molt diferent del txec —que no té subjuntiu ni pronoms febles—, però sentint-lo parlar ningú no ho diria.

La Mar Rojo, madrilenya, va apuntar-se a estudiar català perquè és funcionària del Congrés dels Diputats i «estava cansada d’haver de preguntar “¿qué ha dicho?” als diputats catalans». A més, a Barcelona hi té amics, i quan els venia a veure els caps de setmana perdia el fil en les converses de la colla. «Ara estic molt contenta i els meus fills estan encantats amb això que la seva mare parli el català, els fa molta gràcia».

El fet que a la universitat on estudiava oferissin classes gratuïtes de llengua catalana va ser suficient perquè l’Isaías Santiago Maqueda, de Mèxic, en volgués aprendre. «M’agraden molt les llengües romàniques i és poc habitual que tinguis opcions de fer cursos de català al meu país, on s’estudia més francès, portuguès o italià».

Per la seva banda, el colombià Andrés Fontecha va començar un curs de català gràcies a la comunitat catalana de Bogotà, després d’haver conegut uns catalans. «Érem tres o quatre nois que anàvem a les classes de la Mariona. Va ser molt bona professora i ens vam fer amics. De fet, ella ha tornat a Barcelona perquè enyorava la seva ciutat i un dia d’aquests, aprofitant que sóc aquí, ens veurem», assegura.
 

«L’estada hauria de durar dos anys! No vull tornar a Mèxic»

Tots opinen unànimement que recomanarien l’estada sense pensar-s’ho dues vegades. De fet, al grup d’enguany hi ha dos madrilenys que repeteixen. «Hauria de durar dos anys! No vull tornar a Mèxic», diu l’Isaías. Ell és dels pocs que no havien estat mai a Barcelona i està entusiasmat, tot i que reconeix que abans de venir ja n’estava enamorat, gràcies al cinema i la música d’aquí. «Recomanaria al cent per cent l’estada, la gent és molt amable i el contacte és molt proper», reconeix també l’Andrés.

L’Alex destaca finalment el caràcter immersiu que té l’estada per a ell: «A banda de totes les activitats culturals, l’experiència m’està servint molt per millorar i perfeccionar l’idioma, perquè ara ja fa sis anys que no estudio formalment el català, i només de parlar o llegir no s’aprèn la gramàtica correctament», assegura.
 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona