Notícies
Inici  >  Notícies > El turisme amenaça el món perdut de l’escriptor Arthur Conan Doyle

El turisme amenaça el món perdut de l’escriptor Arthur Conan Doyle

Aquests biomes eren considerats fins ara un dels pocs ambients inalterats del planeta. Foto: Yuribia Vivas

Aquests biomes eren considerats fins ara un dels pocs ambients inalterats del planeta. Foto: Yuribia Vivas

L'escut de la Guaiana és una extensa formació d’altiplans tabulars i alts penya-segats de parets verticals o tepuis. Foto: Elisabet Safont, UB

L'escut de la Guaiana és una extensa formació d’altiplans tabulars i alts penya-segats de parets verticals o tepuis. Foto: Elisabet Safont, UB

L’equip científic alerta de la presència de plantes invasores i d’aigües contaminades per bacteris fecals d’origen humà al cim del tepui Roraima. Foto: Bruce Holst

L’equip científic alerta de la presència de plantes invasores i d’aigües contaminades per bacteris fecals d’origen humà al cim del tepui Roraima. Foto: Bruce Holst

Els autors avisen que aquests bacteris poden seguir el curs dels rius fins a les terres baixes. Foto: Bruce Holst

Els autors avisen que aquests bacteris poden seguir el curs dels rius fins a les terres baixes. Foto: Bruce Holst

Segons els experts, estem en perill de perdre un dels pocs biomes verges que encara queden al planeta. Foto: Elisabet Safont, UB

Segons els experts, estem en perill de perdre un dels pocs biomes verges que encara queden al planeta. Foto: Elisabet Safont, UB

06/09/2016

Recerca

Els cims de les muntanyes de l’escut de la Guaiana —una extensa formació d’altiplans tabulars i alts penya-segats de parets verticals o tepuis— estan amenaçats per l’impacte de l’activitat humana, en especial el turisme, segons alerten els investigadors Valentí Rull, de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC), i Teresa Vegas Vilarrúbia i Elisabet Safont, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona (UB) en un article publicat a la revista Diversity and Distributions.

 

Aquests biomes de l’immens escut geològic de l’Amèrica del Sud, que s’estén entre Veneçuela, la Guaiana i el Brasil, eren considerats fins ara un dels pocs ambients inalterats del planeta. L’entorn geològic, amb relleus de grans dimensions i parets escarpades de difícil accés, ha afavorit l’aïllament de les comunitats naturals que habiten als cims i va arribar a inspirar la novel·la El món perdut (1912), de l’escriptor anglès Sir Arthur Conan Doyle, ambientada en el famós tepui Roraima del massís guaianès. En l’actualitat, aquests altiplans són autèntics laboratoris naturals per estudiar l’origen i l’evolució de les biotes i els ecosistemes neotropicals.

 

Plantes invasores i bacteris intestinals al cim del tepui Roraima

 

L’equip científic alerta de la presència de plantes invasores i d’aigües contaminades per bacteris fecals d’origen humà al cim del tepui Roraima —un dels pocs que encara permet l’accés dels turistes—, a la frontera entre Veneçuela, la Guaiana i el Brasil. En la recerca, els experts proposen buscar les solucions més adequades davant el que consideren com els primers senyals de l’impacte de l’acció humana sobre els ecosistemes del cim del tepui Roraima. També proposen implementar una regulació específica per abordar aquesta problemàtica.

 

En estudis anteriors, apunten els autors, s’havien identificat fins a tretze plantes exòtiques introduïdes per l’home a la part superior del Roraima, entre les quals destaquen dues espècies vegetals de gran capacitat invasora: les gramínies Polypogon elongatus i Poa annua. Els autors expliquen que, «fins ara, les poblacions de P. elongatus eren petites i localitzades, però l’espècie ja comença a mostrar uns patrons de comportament i creixement que permeten considerar-la una planta invasora».

 

«Les llavors d’aquestes espècies les pot transportar el vent, l’aigua o els animals; així que el risc de colonitzar altres tepuis és alt. Les conseqüències podrien ser devastadores per a la flora i la vegetació d’aquestes formacions muntanyoses», alerten els investigadors.

 

També s’han detectat diferents bacteris en les aigües que circulen pel cim del Roraima: per exemple, l’Helicobacter pylori, un bacteri present en el sistema intestinal humà i relacionat amb diverses patologies com ara gastritis, úlceres i alguns tipus de càncer. Els autors atribueixen la presència d’aquest bacteri als turistes que visiten el tepui, ja que les mostres d’aigua contaminada es van recollir en l’entorn dels campaments habilitats per als visitants al cim de la muntanya. Els autors avisen que «aquests bacteris poden seguir el curs dels rius fins a les terres baixes. Així doncs, el Roraima es convertiria en un focus d’infecció en una regió en la qual la prevalença d’H. pylori encara és baixa, només d’un 11 %».

 

Protegir la riquesa ecològica d’uns ecosistemes excepcionals

 

Per salvar la biodiversitat del massís guaianès, l’equip de recerca proposa una iniciativa de caràcter internacional que asseguri la conservació de la zona. Per això, suggereix aprofitar la infraestructura que proporciona el Fons per a la Protecció de la Guaiana (GSF, en anglès), una entitat on estan representats el Brasil, Colòmbia, la Guaiana Francesa, la Guaiana, Surinam i Veneçuela.

 

Els autors assenyalen que «la zona dels tepuis ja està definida pel mateix GSF com una àrea d’alta prioritat de conservació. Ara, cal passar de manera urgent a l’acció i prendre les mesures adequades per tal de conservar-ne la biodiversitat». També consideren que el GSF és una eina vàlida perquè «pot aportar els fons necessaris per aplicar la legislació vigent en matèria de conservació en una zona on, sense els recursos adequats, és impossible vetllar pel compliment efectiu de la normativa».

 

Valentí Rull, primer autor de l’article, reconeix: «Encara estem a temps de revertir aquesta situació, però cal actuar amb urgència. En cas contrari, les amenaces que ara són incipients es tornaran incontrolables. Si això passa, estem en perill de perdre un dels pocs biomes verges que encara queden al planeta».

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona