El turisme amenaça el món perdut de lʼescriptor Arthur Conan Doyle
Els cims de les muntanyes de lʼescut de la Guaiana —una extensa formació dʼaltiplans tabulars i alts penya-segats de parets verticals o tepuis— estan amenaçats per lʼimpacte de lʼactivitat humana, en especial el turisme, segons alerten els investigadors Valentí Rull, de lʼInstitut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC), i Teresa Vegas Vilarrúbia i Elisabet Safont, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona (UB) en un article publicat a la revista Diversity and Distributions.
Els cims de les muntanyes de lʼescut de la Guaiana —una extensa formació dʼaltiplans tabulars i alts penya-segats de parets verticals o tepuis— estan amenaçats per lʼimpacte de lʼactivitat humana, en especial el turisme, segons alerten els investigadors Valentí Rull, de lʼInstitut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC), i Teresa Vegas Vilarrúbia i Elisabet Safont, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona (UB) en un article publicat a la revista Diversity and Distributions.
Aquests biomes de lʼimmens escut geològic de lʼAmèrica del Sud, que sʼestén entre Veneçuela, la Guaiana i el Brasil, eren considerats fins ara un dels pocs ambients inalterats del planeta. Lʼentorn geològic, amb relleus de grans dimensions i parets escarpades de difícil accés, ha afavorit lʼaïllament de les comunitats naturals que habiten als cims i va arribar a inspirar la novel·la El món perdut (1912), de lʼescriptor anglès Sir Arthur Conan Doyle, ambientada en el famós tepui Roraima del massís guaianès. En lʼactualitat, aquests altiplans són autèntics laboratoris naturals per estudiar lʼorigen i lʼevolució de les biotes i els ecosistemes neotropicals.
Plantes invasores i bacteris intestinals al cim del tepui Roraima
Lʼequip científic alerta de la presència de plantes invasores i dʼaigües contaminades per bacteris fecals dʼorigen humà al cim del tepui Roraima —un dels pocs que encara permet lʼaccés dels turistes—, a la frontera entre Veneçuela, la Guaiana i el Brasil. En la recerca, els experts proposen buscar les solucions més adequades davant el que consideren com els primers senyals de lʼimpacte de lʼacció humana sobre els ecosistemes del cim del tepui Roraima. També proposen implementar una regulació específica per abordar aquesta problemàtica.
En estudis anteriors, apunten els autors, sʼhavien identificat fins a tretze plantes exòtiques introduïdes per lʼhome a la part superior del Roraima, entre les quals destaquen dues espècies vegetals de gran capacitat invasora: les gramínies Polypogon elongatus i Poa annua. Els autors expliquen que, «fins ara, les poblacions de P. elongatus eren petites i localitzades, però lʼespècie ja comença a mostrar uns patrons de comportament i creixement que permeten considerar-la una planta invasora».
«Les llavors dʼaquestes espècies les pot transportar el vent, lʼaigua o els animals; així que el risc de colonitzar altres tepuis és alt. Les conseqüències podrien ser devastadores per a la flora i la vegetació dʼaquestes formacions muntanyoses», alerten els investigadors.
També sʼhan detectat diferents bacteris en les aigües que circulen pel cim del Roraima: per exemple, lʼHelicobacter pylori, un bacteri present en el sistema intestinal humà i relacionat amb diverses patologies com ara gastritis, úlceres i alguns tipus de càncer. Els autors atribueixen la presència dʼaquest bacteri als turistes que visiten el tepui, ja que les mostres dʼaigua contaminada es van recollir en lʼentorn dels campaments habilitats per als visitants al cim de la muntanya. Els autors avisen que «aquests bacteris poden seguir el curs dels rius fins a les terres baixes. Així doncs, el Roraima es convertiria en un focus dʼinfecció en una regió en la qual la prevalença dʼH. pylori encara és baixa, només dʼun 11 %».
Protegir la riquesa ecològica dʼuns ecosistemes excepcionals
Per salvar la biodiversitat del massís guaianès, lʼequip de recerca proposa una iniciativa de caràcter internacional que asseguri la conservació de la zona. Per això, suggereix aprofitar la infraestructura que proporciona el Fons per a la Protecció de la Guaiana (GSF, en anglès), una entitat on estan representats el Brasil, Colòmbia, la Guaiana Francesa, la Guaiana, Surinam i Veneçuela.
Els autors assenyalen que «la zona dels tepuis ja està definida pel mateix GSF com una àrea dʼalta prioritat de conservació. Ara, cal passar de manera urgent a lʼacció i prendre les mesures adequades per tal de conservar-ne la biodiversitat». També consideren que el GSF és una eina vàlida perquè «pot aportar els fons necessaris per aplicar la legislació vigent en matèria de conservació en una zona on, sense els recursos adequats, és impossible vetllar pel compliment efectiu de la normativa».
Valentí Rull, primer autor de lʼarticle, reconeix: «Encara estem a temps de revertir aquesta situació, però cal actuar amb urgència. En cas contrari, les amenaces que ara són incipients es tornaran incontrolables. Si això passa, estem en perill de perdre un dels pocs biomes verges que encara queden al planeta».