Salvar dues àligues adultes cada any a Catalunya faria sostenible la població dʼaquesta espècie en perill dʼextinció

El poll 0M, anellat el 2008, va morir per electrocució el 2014 en una zona d'alta densitat de línies elèctriques al Penedès. Foto: Equip de Biologia de la Conservació de la UB i l'IRBio
El poll 0M, anellat el 2008, va morir per electrocució el 2014 en una zona d'alta densitat de línies elèctriques al Penedès. Foto: Equip de Biologia de la Conservació de la UB i l'IRBio
Recerca
(29/07/2016)

Morir electrocutada per les línies elèctriques és la causa de mort més probable per a les àligues perdigueres o cuabarrades (Aquila fasciata), una espècie amenaçada a tot Europa. Aquest és el cas dʼun exemplar anellat el 2008 a la muntanya de Montserrat —el poll 0M—, que va morir per electrocució el 2014 en una zona amb una alta densitat de línies elèctriques en un municipi del Penedès, on sʼhavia instal·lat per criar i estava covant els ous amb la seva parella. Lʼelectrocució amb la xarxa elèctrica també va ser la causa de la mort dʼuna altra àliga —el poll CD—, anellat a les muntanyes del Vallès el 2013. Lʼau la van trobar morta el 2015 als peus dʼuna torre elèctrica a lʼEmpordà.

El poll 0M, anellat el 2008, va morir per electrocució el 2014 en una zona d'alta densitat de línies elèctriques al Penedès. Foto: Equip de Biologia de la Conservació de la UB i l'IRBio
El poll 0M, anellat el 2008, va morir per electrocució el 2014 en una zona d'alta densitat de línies elèctriques al Penedès. Foto: Equip de Biologia de la Conservació de la UB i l'IRBio
Recerca
29/07/2016

Morir electrocutada per les línies elèctriques és la causa de mort més probable per a les àligues perdigueres o cuabarrades (Aquila fasciata), una espècie amenaçada a tot Europa. Aquest és el cas dʼun exemplar anellat el 2008 a la muntanya de Montserrat —el poll 0M—, que va morir per electrocució el 2014 en una zona amb una alta densitat de línies elèctriques en un municipi del Penedès, on sʼhavia instal·lat per criar i estava covant els ous amb la seva parella. Lʼelectrocució amb la xarxa elèctrica també va ser la causa de la mort dʼuna altra àliga —el poll CD—, anellat a les muntanyes del Vallès el 2013. Lʼau la van trobar morta el 2015 als peus dʼuna torre elèctrica a lʼEmpordà.

Aquests són només dos exemples de les 92 àligues perdigueres mortes per electrocució a Catalunya del 1990 al 2014, un greu problema que té efectes dramàtics en ocells dʼarreu del món. A la resta de la Península, afecta espècies de gran valor ecològic, com ara lʼàguila imperial ibèrica (Aquila adalberti), una altra de les rapinyaires més amenaçades del món. Als Estats Units, una de les espècies més afectades és lʼàliga calba americana (Haliaeetus leucocephalus), considerada el símbol nacional en un país on anualment moren entre 12 i 64 milions dʼaus per accidents amb línies elèctriques (prop dʼ11 milions per electrocució).

 

Línies elèctriques: trampes mortals per a les aus

«Salvar cada any dos exemplars adults territorials o quatre exemplars joves serviria perquè la població dʼàliga perdiguera es pogués mantenir estable. Per fer-ho, lʼacció més eficient seria concentrar els esforços de conservació a corregir determinades torres elèctriques, que són veritables punts negres per a les aus», explica Joan Real, director de lʼEquip de Biologia de la Conservació, vinculat al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i a lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio). Real és autor dʼun nou article sobre la problemàtica dʼaquestes aus publicat a la revista Biological Conservation. També signen el treball Antonio Hernández Matías (primer autor), Francesc Parés (UB i IRBio) i Roger Pradel (Universitat de Montpeller).

Aquesta recerca desplega per primer cop un model estadístic per avaluar lʼimpacte de les morts per electrocució en la població dʼàliga perdiguera a Catalunya, i quantifica quines accions pràctiques de mitigació caldria fer per conservar la població dʼàligues en diferents àrees. «En termes de conservació, el nou model permetrà als gestors calcular lʼesforç de mitigació necessari per garantir la viabilitat poblacional dʼaquestes aus», explica Antonio Hernández Matías, membre de lʼEquip de Biologia de la Conservació de la UB.

 

Evitar la mort dʼadults és una estratègia més eficient

Incrementar el nombre de polls que volen per niu és una estratègia clàssica dels gestors per conservar les àligues perdigueres. Ho fan, per exemple, traslladant a altres nius polls que probablement moririen de gana. Aquesta tasca, que és positiva, probablement no és la més eficient en termes de conservació de la població. Identificar quines són les mesures prioritàries que cal potenciar és clau davant el repte de conservar la població dʼàliga perdiguera.

«Un primer pas, per exemple, seria decidir si les mesures de protecció o mitigació se centren en la població adulta o en la més jove, que en moltes espècies territorials utilitzen àrees espacialment separades», apunta Joan Real, que des del 1980 lidera un equip de referència en la recerca de lʼecologia de lʼàliga perdiguera i en lʼaportació de solucions per millorar-ne la conservació.

«El nou model estadístic, així com les recerques que sʼhan fet els darrers anys —continua Real—, conclouen que evitar la mort dʼadults és unes deu vegades més eficient demogràficament que fer lʼesforç perquè volin més polls». Aquesta informació és molt important per als gestors, ja que els permet ser més efectius i optimitzar els recursos.

 

Salvar la població dʼàligues en declivi amb un nou model estadístic

La major part de la població europea dʼàliga perdiguera —entre 920 i 1.100 parelles— es troba a la península Ibèrica. Aquesta espècie, amenaçada a tot Europa, sʼha reduït dramàticament en les últimes dècades. Catalunya no és una excepció en aquesta tendència general. Del prop dʼun centenar de parelles que hi havia als anys noranta, es va passar a només seixanta parelles a principis del 2000. En lʼactualitat, però, la població s'ha estabilitzat i s'observa la colonització d'alguns territoris. Tot i això, en el sector nord-oest i centre peninsular, la situació és alarmant per a algunes poblacions, que es troben en alt risc de desaparèixer.

La gran majoria de les morts són causades pels accidents amb línies elèctriques i la persecució humana. «Comprendre com lʼacció humana provoca descensos demogràfics en les poblacions en perill dʼextinció és primordial per establir les prioritats en les accions de conservació», explica Joan Real.

Per avaluar lʼimpacte de la mortalitat per electrocució, els autors han dissenyat un nou model estadístic que integra la informació dels realbiraments dʼàligues anellades amb les dades demogràfiques de les poblacions estudiades del 1990 al 2014.

«El nou mètode estadístic —explica Antonio Hernández— permet integrar informació de monitoratge i models multiesdeveniment de captura i realbirament, de manera que va ser possible estimar sense biaixos tant la probabilitat de mort per una causa determinada com la probabilitat de trobar un individu mort per aquesta causa. En aquest sentit, es va estimar que és tres vegades més probable trobar individus morts per electrocució que per altres causes, i que la probabilitat que un individu mort ho hagi estat per electrocució era del 62 % en individus no territorials i del 26 % en individus territorials».

 

Concentrar esforços per corregir les torres elèctriques més perilloses

Un cop conegut lʼimpacte de lʼelectrocució en la mortalitat real de lʼespècie, es va aplicar sobre un model demogràfic basat en el seguiment de la població de Catalunya realitzat per lʼEquip de Biologia de la Conservació de la UB durant les darreres dècades. Com a resultat final, es va poder demostrar que atenuar lʼelectrocució de les aus garantiria la viabilitat dʼuna població dʼaus, un aspecte sobre el qual hi havia certa controvèrsia donada la manca dʼanàlisis quantitatives prou precises.

«Conseqüentment —apunta Joan Real—, es va poder estimar quin esforç de correcció de suports elèctrics caldria fer per tal que la població catalana és mantingués estable, ja que en les darreres dècades aquesta es comporta com un embornal per a les poblacions europees dʼaquesta espècie».

 

Un protocol contra els punts negres dʼelectrocució de Catalunya

El grup de la UB i lʼIRBio també va dissenyar un protocol per mitigar de manera eficient el problema de lʼelectrocució de les aus. A partir de les característiques tècniques dels suports elèctrics i del seu emplaçament, un model predictor desenvolupat pels investigadors permet identificar les torres més perilloses per a les aus i focalitzar lʼesforç de correcció en els punts negres, és a dir, aquells que potencialment acumulen més electrocucions. Aquest procediment permet optimitzar en més dʼun 70 % els recursos dedicats a la correcció (diners i temps), i a la vegada tenir uns efectes molt positius sobre les àligues. «La prova pionera dʼaquesta iniciativa es va fer al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i ha permès reduir la mortalitat de les àligues dʼun 23 a un 0 % els darrers anys», recorda lʼinvestigador.

«No obstant això, és bastant preocupant constatar que, tot i que hi ha una legislació adequada tant de lʼEstat espanyol com de la Generalitat de Catalunya des de fa més de deu anys, a Catalunya no es corregeixen les línies elèctriques i milers dʼocells moren cada any electrocutats», conclou Joan Real. Avui en dia, aquest és un dels impactes més greus per a la supervivència de les àligues.

Cal recordar que lʼEquip de Biologia de la Conservació de la UB també és autor del projecte La viabilitat de la població de l'àliga perdiguera a Catalunya: guies per a la conservació, el primer document científic que presenta directrius per conservar aquesta espècie en regressió a Europa.

El nou treball ha tingut el suport de la companyia Endesa, la fundació suïssa MAVA, el Govern espanyol, la Diputació de Barcelona i la Fundació Miquel Torres, de Vilafranca del Penedès.