Els joves que practiquen botellón tenen un perfil de personalitat de risc que varia segons el sexe
El consum intensiu dʼalcohol —beure cinc o més begudes alcohòliques, en els homes, o quatre o més, en les dones, en un període aproximat de dues hores— és un problema de salut pública, especialment entre la població juvenil. Un estudi coordinat per Ana Adan, professora del Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia de la Universitat de Barcelona i membre de lʼInstitut de Neurociències, ha identificat els patrons de personalitat de joves universitaris que tenen aquest tipus de conducta dʼingesta dʼalcohol, també conegut com a botellón.
El consum intensiu dʼalcohol —beure cinc o més begudes alcohòliques, en els homes, o quatre o més, en les dones, en un període aproximat de dues hores— és un problema de salut pública, especialment entre la població juvenil. Un estudi coordinat per Ana Adan, professora del Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia de la Universitat de Barcelona i membre de lʼInstitut de Neurociències, ha identificat els patrons de personalitat de joves universitaris que tenen aquest tipus de conducta dʼingesta dʼalcohol, també conegut com a botellón.
El treball, publicat a la revista científica Drug and Alcohol Dependence, ha trobat que el perfil dʼaquests joves es caracteritza per nivells elevats de neuroticisme-ansietat i impulsivitat-percaça de sensacions, igual que passa en lʼaddicció a altres substàncies dʼabús. Aquest perfil és diferent entre els sexes: lʼelevat nivell de neuroticisme-ansietat es produeix en les dones, mentre que la impulsivitat-percaça de sensacions sʼobserva en els homes.
Aquests resultats aprofundeixen en els factors de risc dʼaquest tipus de pràctiques i, a més, podrien afavorir el disseny de programes personalitzats de prevenció i tractament dʼaquest problema de salut pública que a Espanya afecta el 35 % dels homes i el 20 % de les dones de vint a vint-i-quatre anys. En el treball també hi han participat José Francisco Navarro, catedràtic de Psicobiologia de la Universitat de Màlaga, i Diego Alexander Forero, cap de del Laboratori de Genètica Neuropsiquiàtrica de la Universitat Antonio Nariño (Bogotà, Colòmbia).
Un comportament vinculat amb altres conductes de risc
Lʼobjectiu de lʼestudi va ser avaluar el perfil de personalitat dʼestudiants universitaris que practiquen un consum intensiu dʼalcohol. Aquest comportament es relaciona amb una percepció baixa del risc respecte al consum dʼalcohol i altres drogues, com el tabac o la marihuana, i també es vincula amb el risc de desenvolupar trastorns psicològics en lʼedat adulta. A més, les persones que segueixen aquests tipus de conductes són més propenses a conduir sota els efectes de les drogues i a tenir sobredosis dʼalcohol, problemes acadèmics o relacions sexuals dʼalt risc.
Per dur a terme la recerca, es van seleccionar cent quaranta estudiants universitaris dʼentre divuit i vint-i-cinc anys dividits en dos grups: setanta (trenta dels quals eren homes) bevedors intensius dʼalcohol, i setanta (trenta dels quals eren homes) que no seguien aquest patró. En lʼelecció dels participants es van descartar els que patien qualsevol tipus de trastorn mental, i a més es van tenir en compte els ritmes circadiaris, és a dir, les variacions fisiològiques, bioquímiques i comportamentals que tenen lloc de manera cíclica cada vint-i-quatre hores. Segons explica Ana Adan, «estudis recents han mostrat que la vespertinitat —la tendència o preferència per fer qualsevol tasca durant el vespre— és un factor de risc per a problemes relacionats amb la simptomatologia psiquiàtrica, un menor control dels impulsos en les seves conductes i hàbits de vida menys saludables». Per evitar aquest possible biaix, doncs, en lʼestudi només es van seleccionar persones amb una tipologia circadiària intermèdia, ni matutines ni vespertines.
Lʼobjectiu dʼaquest doble filtre era evitar la presència dʼaltres factors que poguessin alterar els resultats de personalitat, la qual es va avaluar amb el model biològic dels cinc factors alternatius (AFFM).
Els resultats van mostrar que el grup de bevedors intensius dʼalcohol puntuava significativament més alt que el grup de control en les dimensions de neuroticisme-ansietat i dʼimpulsivitat-percaça de sensacions. «Aquestes dades mostren que un percentatge important de les persones amb aquest tipus de conductes tenen trets de personalitat de risc, semblants als que es troben en individus que han desenvolupat un trastorn per ús de substàncies. De manera que per abordar aquest problema caldria fer servir estratègies que minorin aquests trets de la personalitat», explica Ana Adan.
El consum intensiu dʼalcohol sol començar al voltant dels tretze anys, tendeix a augmentar durant lʼadolescència, amb un pic en lʼedat adulta (entre divuit i vint-i-dos anys), i després disminueix gradualment. «Per tant, lʼabandonament dʼaquesta pràctica serà més fàcil per a les persones que no tinguin aquests perfils de personalitat que hem detectat, mentre que serà més complicat per a les persones que tinguin una personalitat més impulsiva o ansiosa, que podrien arribar a desenvolupar un trastorn addictiu o altres patologies mentals greus», remarca la investigadora.
Diferències entre els sexes
En el grup dels bevedors intensius també es van constatar diferències entre els sexes, de manera que les dones tindrien una personalitat caracteritzada per un nivell elevat de neuroticisme-ansietat i els homes per una elevada impulsivitat-percaça de sensacions. «El consum intensiu dʼalcohol és un fenomen multicausal, però les nostres dades indiquen que les dones obtindrien amb la beguda un reforç més emocional, mentre que el reforç en els homes estaria relacionat amb la reducció de la tensió vinculada amb la impulsivitat. Aquests resultat són molt rellevants per prevenir aquestes conductes en persones amb aquests perfils de personalitat de risc», explica Ana Adan.
La identificació dʼaquests trets de personalitat és útil per a estudis futurs sobre relacions entre altres factors de risc biològics (polimorfismes genètics, activitat cerebral o neurocognició) i aquests tipus de conductes de risc. En aquest sentit, el grup de la UB ja està treballant en lʼanàlisi dels efectes neurocognitius del consum intensiu dʼalcohol.