Una recerca analitza els trets sociològics dels estudiants universitaris
La classe social influeix a lʼhora que els joves triïn lʼensenyament universitari que faran: els procedents de classe treballadora escullen titulacions «menys arriscades» (en primer lloc, escullen les més barates i que consideren més fàcils); mentre que entre els universitaris procedents de classes mitjanes i altes trien titulacions «més arriscades», bé sigui perquè són més cares o perquè són vistes com a més difícils. Aquesta és una de les conclusions de les recerques dutes a terme per les investigadores del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona Lidia Daza i Marina Elias, autores del llibre Els estudiants a la universitat actual. Qui són, com són i què estudien? (publicat per Octaedro).
La classe social influeix a lʼhora que els joves triïn lʼensenyament universitari que faran: els procedents de classe treballadora escullen titulacions «menys arriscades» (en primer lloc, escullen les més barates i que consideren més fàcils); mentre que entre els universitaris procedents de classes mitjanes i altes trien titulacions «més arriscades», bé sigui perquè són més cares o perquè són vistes com a més difícils. Aquesta és una de les conclusions de les recerques dutes a terme per les investigadores del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona Lidia Daza i Marina Elias, autores del llibre Els estudiants a la universitat actual. Qui són, com són i què estudien? (publicat per Octaedro).
Aquest llibre analitza, sempre des de la perspectiva de lʼequitat social, els trets sociològics dels estudiants universitaris actuals, en el marc del procés de Bolonya i de la crisi econòmica: quins estudiants accedeixen a les aules, com escullen els ensenyaments i com és el seu rendiment acadèmic. Les autores, que també participen en el Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET) de la UAB, assenyalen, per exemple, que les titulacions escollides en primer lloc pels estudiants de classe treballadora són les considerades de cost baix i fàcils (en un 31,3 % dels casos), mentre que entre els alumnes de classe mitjana i classe alta la xifra baixa a un 21,3 %. Aquests estudiants de classes mitjana i alta escullen en primer lloc titulacions dʼun cost alt i qualificades de fàcils (un 31 %) seguides per les de cost baix però difícils (30,4 %). A més, aquesta tendència sʼintensifica quan hi ha hagut augment de taxes.
Aquest seria un exemple de «la persistència i lʼincrement de la jerarquia interna a la universitat», segons les autores de la recerca, que van presentar lʼestudi en una jornada a la Universitat de Barcelona el passat mes de juny organitzada pel Vicerectorat de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat i lʼObservatori de lʼEstudiant. «A la universitat hi ha estrats de classe social que entren més que uns altres (jerarquia vertical) i, un cop dins, lʼaccés per titulacions és diferent (jerarquia interna): els de classes altes van a carreres de més prestigi amb més bona inserció, i els de classes més baixes van a les que tenen una inserció segura encara que el prestigi o el sou siguin inferiors», apunten les investigadores.
Tant en el llibre com en recerques anteriors, es constata que existeixen diferències segons el nivell dʼestudis dels progenitors pel que fa a les expectatives dels estudiants de secundària: els fills de pares amb estudis universitaris tenen aspiracions altes independentment de la nota de lʼexpedient; mentre que els descendents de pares que van deixar els estudis després de fer el nivell obligatori són els que més rebaixen les expectatives, fins i tot si treuen notes altes.
Altres conclusions són que, malgrat que hi ha la tendència a una diversitat més gran de perfils entre els alumnes universitaris, la crisi econòmica fa que hi hagi una «desacceleració» en lʼentrada de perfils no tradicionals. També sʼapunta que, a mesura que els joves avancen pel sistema educatiu, lʼequitat augmenta i que, segons enquestes dʼinserció de graduats, lʼefecte de la classe social és mínim. Les investigadores, que treballen amb dades quantitatives extretes de diversos projectes de recerca i dʼestadístiques de diferents organismes, creuen que això podria ser perquè, «a mesura que sʼavança en la trajectòria educativa, només queden els bons estudiants de diversos orígens socials, o que realment accedir a la universitat és la via meritocràtica de millora social». «Són importants —continuen— els estudis longitudinals i seguir investigant sobre les trajectòries formatives i dʼinserció dels joves universitaris per poder aprofundir en aquestes qüestions». També assenyalen que «cal un itinerari a dedicació parcial que permeti a lʼestudiant implicar-se en els estudis i la vida universitària; un dels requisits és lʼexistència de dos torns, per tal que els estudiants que tenen obligacions puguin configurar el seu horari sense rigideses».