Els boscos submarins de lʼalga mediterrània ʻCystoseira zosteroidesʼ, amenaçats per lʼimpacte de lʼactivitat humana

Els boscos submarins dʼalgues, en perill

C. zosteroides, una alga marró de lʼordre de les fucals, és una espècie que forma densos boscos submarins que generen hàbitat, protecció i aliment per als organismes marins. Tot i el seu valor ecològic, encara no hi ha gaire bibliografia científica sobre aquesta espècie algal, que és una de les més sensibles als impactes mediambientals i antropogènics a la Mediterrània.

Tal com explica lʼinvestigador Pol Capdevila, primer autor de lʼarticle, «a tot el Mediterrani, hi ha hagut un declivi molt dràstic de les algues formadores dʼhàbitat —principalment les dels gèneres Cystoseira i Sargassum— durant els darrers anys. Per exemple, a França, C. zosteroides sʼha reduït dràsticament en algunes àrees marines, sobretot per les activitats dʼorigen antropogènic (construcció de ports, contaminació, etc.)».

«A les illes Medes —continua— hi ha una població de Cystoseira que encara sʼestà recuperant dels efectes del temporal del 26 de desembre del 2008, un episodi extrem i excepcional amb vents de força inusual, i onades de fins a catorze metres, que va causar la mortalitat de prop del 79 % de les comunitats dʼaquesta espècie».

Sobreviure al mar com els arbres al bosc

Són moltes les incògnites obertes sobre la biologia i la distribució dʼaquesta espècie mediterrània. Per això, del 2008 al 2012 lʼequip de la UB i lʼIRBio ha estudiat les comunitats de C. zosteroides a les illes Columbretes, la costa del Montgrí, les illes Medes i el cap de Creus. «Tots els estudis científics sobre algues al medi marí són difícils, ja que cal bussejar per arribar als fons marins. Lʼalga Cystoseira zosteroides, a més, viu en ambients molt profunds, i en aquestes condicions tenim poc temps dʼimmersió per estudiar-les in situ», detalla Capdevila.

Les algues adopten estratègies de vida molt diferents en els hàbitats marins, constaten els autors. Algunes es comporten com les plantes herbàcies (viuen pocs anys i es reprodueixen molt), mentre que dʼaltres sʼassemblen més als arbres (viuen molts anys, creixen lentament i es reprodueixen poc), amb una sèrie dʼestratègies intermèdies.

Supervivència, reproducció i creixement són tres processos demogràfics fonamentals en tots els éssers vius. Com que els recursos són limitats, cada espècie opta per una estratègia diferent: nʼhi ha que inverteixen més recursos en funcions per incrementar la longevitat dels individus (supervivència), mentre que dʼaltres sʼinclinen per augmentar el nombre de descendents (reproducció).

Lʼespècie C. zosteroides i els arbres dels boscos tenen una estratègia de supervivència comuna: creixement lent, alta supervivència i baixa taxa de reproducció i de dispersió. Segons remarca Capdevila, «els arbres terrestres i C. zosteroides inverteixen molts recursos en biomassa estructural (creixement del tronc dʼun arbre, etc.); per això, tenen una alta taxa de supervivència i viuen molts anys, més de cinquanta en el cas de lʼalga».

Una alga vulnerable que podria desaparèixer en poc temps

Aquesta estratègia, però, dificulta la capacitat de lʼalga per adaptar-se a les pertorbacions externes al medi marí. «Lʼalga viu en ambients profunds i molt estables, on els recursos —sobretot, la llum i els nutrients— són limitats. Com que ha evolucionat en un ambient molt tranquil, li és molt difícil reaccionar als canvis en poc temps», alerta lʼinvestigador.

Impactes locals com les arts de pesca abandonades (xarxes, tresmalls, fils), la contaminació, la terbolesa, etc., i de més globals (escalfament i acidificació oceànica), són els factors que més amenacen les poblacions de C. zosteroides a la Mediterrània.

Segons els autors, lʼalga pot compensar les pertorbacions a través de lʼarribada de nous individus (reclutes, individus acabats de néixer), que es beneficien de lʼespai alliberat pels adults. Tanmateix, tot i que la comunitat no desaparegui, la població perd valor estructural a escala funcional ja que, en termes de biomassa, un individu petit no aporta el mateix que un individu adult, de manera que els boscos submarins —unes complexes estructures tridimensionals que beneficien altres espècies— es redueixen. A més, la dinàmica lenta de les poblacions algals fa que necessitin molts anys per recuperar-se, fins i tot dècades.

«Els episodis amb freqüències de pertorbació lleugeres —per exemple, un temporal fort cada vint-i-cinc anys— podrien comportar lʼextinció de les poblacions de C. zosteroides en poc temps. I no només per la pèrdua dʼindividus, sinó també per la pèrdua de funcionalitat de les comunitats», alerta Pol Capdevila.

Com que és una espècie formadora dʼhàbitat, la seva desaparició comporta la pèrdua de les espècies associades a lʼentorn marí. A més, també té un paper molt important en la producció primària en els ecosistemes marins, i per tant, en lʼaportació de carboni al sistema.

Per fer lʼestudi, els autors han aplicat per primer cop models demogràfics de gran complexitat per descriure la dinàmica poblacional i preveure les conseqüències de les pertorbacions a llarg termini. Aquests models han pres en consideració factors diversos, com ara la competència intraespecífica i lʼefecte negatiu dels adults en el desenvolupament dels individus joves.

Protegir les algues estructurals per conservar la biodiversitat marina

Els ecosistemes marins encara són escassament coneguts, i aquesta manca de coneixement dificulta la protecció de moltes espècies marines en situació de risc. Els resultats de lʼarticle publicat a Journal of Ecology obren la porta a noves perspectives en lʼestudi de la biologia i lʼecologia de les algues i revelen coneixements innovadors coincidents amb la teoria de les estratègies vitals (life history theory), una teoria que intenta trobar principis universals que governen les estratègies de vida de les espècies.

En general, les algues són espècies que generen poc interès i és difícil adquirir recursos econòmics per estudiar-les. Però és essencial saber distingir quines tenen un paper fonamental en els ecosistemes bentònics marins per tal de poder-les protegir i conservar. «Creiem que protegir les poblacions de C. zosteroides davant dʼaquestes pertorbacions pot ser una molt bona solució. En paral·lel, també estem desenvolupant eines de repoblament dʼaquestes algues per tal de millorar-ne lʼestat de conservació a les àrees on han desaparegut», conclou Pol Capdevila.