Notícies
Inici  >  Notícies > El teixit adipós marró també és capaç de secretar factors que activen el metabolisme...

El teixit adipós marró també és capaç de secretar factors que activen el metabolisme de greixos i carbohidrats

El catedràtic Francesc Villarroya, del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular i de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB).

El catedràtic Francesc Villarroya, del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular i de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB).

Segons el nou treball, basat en models animals de laboratori i cultius cel·lulars in vitro, aquest tipus especial de greix podria ser una futura diana terapèutica per tractar patologies com l’obesitat.

Segons el nou treball, basat en models animals de laboratori i cultius cel·lulars in vitro, aquest tipus especial de greix podria ser una futura diana terapèutica per tractar patologies com l’obesitat.

28/09/2016

Recerca

El teixit adipós marró —principal òrgan generador de calor al cos— és també un òrgan endocrí que secreta factors senyalitzadors que activen el metabolisme dels greixos i els carbohidrats, segons un article de revisió de la revista Nature Reviews Endocrinology, signat pels professors Francesc Villarroya, Rubén Cereijo, Joan Villarroya i Marta Giralt, del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular i del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn) de l’Institut de Salut Carlos III.

 

Teixit adipós marró: més enllà de cremar calories al cos

 

El teixit adipós marró (TAM) ajuda a «cremar més calories» i a produir calor corporal a partir dels greixos. Segons el nou estudi, aquest tipus especial de greix —el motor de la termogènesi— també té una funció endocrina capaç d’activar el metabolisme lipídic i glucídic del conjunt de l’organisme, que es perfila com una futura diana terapèutica per tractar patologies com l’obesitat.

«Tradicionalment, el teixit adipós marró és contemplava només des de la visió d’un òrgan per cremar calories, però hem constatat que el seu paper biològic també és endocrí», detalla el catedràtic Francesc Villarroya, membre de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB) i cap del Grup de Recerca de Genètica i Biologia Molecular de Proteïnes Mitocondrials i Patologies Associades.

 

Noves perspectives en la fisiologia del teixit adipós marró

 

Aquesta nova visió sobre el teixit adipós marró comporta una revolució similar a la de fa uns anys amb el teixit adipós blanc (TAB), que és el greix més conegut. «Fins als anys vuitanta —explica Villarroya—, es creia que el TAB era una mera reserva de greixos. A partir dels noranta, després de descobrir la leptina com a factor hormonal alliberat pel TAB, es van localitzar altres adipocines (factors metabòlicament actius sintetitzats per aquest òrgan)». Així doncs, el TAB està reconegut com a òrgan endocrí i ara, en el cas del TAM, s’està repetint el mateix procés.

Segons els experts, quan hi ha una situació d’activació de TAM i es produeix una alta oxidació de productes metabòlics per generar calor, aquest òrgan també enviaria una sèrie de senyals bioquímics a tot l'organisme per activar el metabolisme oxidatiu global. Identificar quins són aquests factors alliberats —que s’anomenen batocines— és el repte principal dels investigadors, a més de conèixer com actuen els seus òrgans diana, o si hi ha altres teixits secretors d’aquests factors, etc.

Els factors més coneguts fins ara són l’FGF21 (factor de creixement fibroblàstic 21), la neuregulina 4 i la interleucina-6, entre altres compostos que són el centre d’una intensa activitat investigadora.

«Teixit adipós blanc, fetge, cor, i molt probablement, pàncrees i cervell (considerant els punts de regulació de les sensacions de gana i sacietat) són alguns dels òrgans diana de les batocines», subratlla Villarroya. «També sabem que alguns dels factors alliberats pel TAM, per exemple l’FGF21, són capaços de travessar la barrera hematoencefàlica i actuar sobre àrees cerebrals», conclou.

De la recerca bàsica a la fisiologia humana

 

La funció secretora del TAM com a òrgan endocrí s’ha estudiat mitjançant models animals de laboratori i cultius cel·lulars in vitro. En estudis amb models animals, s’han descrit millores en el curs de la diabetis —i fins i tot l'obesitat— en ratolins trasplantats amb petites mostres de teixit adipós marró. Segons els experts, el TAM trasplantat alliberaria factors que promouen el consum de glucosa i la sensibilitat a la insulina (en general, un perfil metabòlic més saludable).

«En el cas de la fisiologia humana —assenyala Villarroya—, és essencial detallar si totes les batocines que s’estan identificant en models animals són també presents en el TAM humà i es comporten de la mateixa manera. En un futur, aquestes batocines es podrien considerar com a candidats molt potents en el disseny de nous fàrmacs per tractar aquestes malalties. En el cas dels pacients obesos amb poca quantitat de TAM actiu —i probablement, un menor alliberament de batocines—, una primera estratègia terapèutica podria ser administrar-los aquestes molècules com a fàrmacs».

No obstant això, traslladar aquesta recerca bàsica a l’àmbit clínic és un repte complicat, entre altres raons per la difícil disponibilitat de mostres mitjançant biòpsies en humans. Per aquest motiu, entre altres estratègies, l’equip del Dr. Villarroya està desenvolupant models cel·lulars in vitro d’adipòcits marrons humans en cultiu que permetin validar en la fisiologia humana els resultats obtinguts fins ara en els ratolins.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona