Un llibre descobreix qui era qui a lʼEscola de Bibliotecàries
El dijous 27 dʼoctubre, a les 18 h, la sala dʼactes de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació acollirà la presentació del llibre Qui era qui a lʼEscola de Bibliotecàries. Notícies biogràfiques del professorat (1915-1972) (Edicions de la Universitat de Barcelona. 2016), dʼAssumpció Estivill Rius. Lʼobra recupera les biografies de les persones que van fer possible una de les institucions més representatives de lʼobra cultural de la Mancomunitat, i que ha arribat intacta fins avui. Lʼacte sʼiniciarà amb el lliurament del 4t Premi de Recerca en Informació i Documentació al millor treball de batxillerat en aquest àmbit, convocat per la Facultat i el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.
El dijous 27 dʼoctubre, a les 18 h, la sala dʼactes de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació acollirà la presentació del llibre Qui era qui a lʼEscola de Bibliotecàries. Notícies biogràfiques del professorat (1915-1972) (Edicions de la Universitat de Barcelona. 2016), dʼAssumpció Estivill Rius. Lʼobra recupera les biografies de les persones que van fer possible una de les institucions més representatives de lʼobra cultural de la Mancomunitat, i que ha arribat intacta fins avui. Lʼacte sʼiniciarà amb el lliurament del 4t Premi de Recerca en Informació i Documentació al millor treball de batxillerat en aquest àmbit, convocat per la Facultat i el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.
Qui era qui a lʼEscola de Bibliotecàries. Notícies biogràfiques del professorat (1915-1972), que recull les dades biogràfiques del professorat de lʼEscola de Bibliotecàries i una bona mostra de fotografies, neix dʼun encàrrec que la Facultat de Biblioteconomia i Documentació va fer a lʼautora del volum en el marc de les activitats programades per commemorar el centenari de la institució i el projecte de biblioteques populars de la Mancomunitat, concebut i endegat per Eugeni dʼOrs el 1915.
El llibre, que documenta el professorat de gairebé seixanta anys dʼhistòria de lʼEscola, dóna una bona idea de lʼevolució de la institució —de les seves èpoques glorioses i també de les que no ho van ser tant— i permet reflexionar sobre el paper cabdal que ha tingut i encara té aquesta professió en la custòdia del saber i la seva transmissió. Dʼaltra banda, Assumpció Estivill vol contribuir a matisar alguns dels llocs comuns amb què sʼha pensat el passat de lʼEscola i a corregir algunes visions excessivament simplificadores. El gran nombre de fotografies incloses donen vida a les notes biogràfiques que formen lʼobra.
En el primer capítol, lʼobra parla dels directors de la institució; a continuació, en dedica quatre més a les respectives grans etapes que van marcar lʼevolució de lʼEscola i el seu context històric. Així, doncs, el text es pot llegir de manera lineal —començant per la introducció general i seguint els estudis introductoris a les diverses etapes— per assolir una visió global del tema, però també permet una lectura aleatòria més pròpia dʼun diccionari biogràfic —buscant el professor concret que interessa. El llibre ha comportat un treball notable de recerca històrica en arxius i altres fonts per tal de documentar els diversos perfils biogràfics.
La monografia comprèn des del 1915 fins al 1972, un període en el qual lʼEscola encara no era universitària i no es dedicava a la recerca. El pas de lʼEscola de Bibliotecàries a la dinàmica universitària no es va produir fins al 1978, quan els estudis, marcadament professionals fins aleshores, van adquirir el reconeixement universitari. A partir dʼaleshores, lʼEscola es va adscriure a la Universitat de Barcelona (1982), va aprovar el seu primer pla dʼestudis universitaris (1982), es va integrar a la Universitat de Barcelona (1997), va programar els estudis de segon cicle (el 1999, amb la llicenciatura en Documentació) i, finalment, també els de doctorat (2000).
La posada en marxa de lʼEscola de Bibliotecàries va significar una sortida professional qualificada per a la dona quan encara tenia poques oportunitats laborals fora de la fàbrica, el taller o les feines de la llar. A més, el fet que, tant en els anys fundacionals com en lʼetapa de la Generalitat, hi donessin classe els intel·lectuals més reconeguts del país va contribuir a envoltar-la dʼuna aurèola de prestigi que ha quedat impresa en lʼimaginari dʼuna bona part de la professió.
Assumpció Estivill Rius (Reus, 1949) va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i la carrera de bibliotecària a lʼantiga Escola de Bibliotecàries de la Diputació de Barcelona. A continuació, va iniciar la seva trajectòria professional a la Secció de la Reserva Impresa de la Biblioteca de Catalunya. Poc després, va començar a impartir classes a lʼEscola de Bibliotecàries, que amb els anys esdevindria la Facultat de Biblioteconomia i Documentació actual. Va ser professora de lʼEscola amb un perfil totalment i integralment universitari i amb una clara vocació i interès per la recerca. Va cursar estudis de doctorat als Estats Units, on també va defensar, el 1989, la seva tesi doctoral, titulada LʼEscola de Bibliotecàries, 1915-1939 (Barcelona, 1992), i des de llavors ha combinat la recerca sobre qüestions tècniques —com ara la catalogació dels materials bibliotecaris, lʼorganització dels recursos electrònics i lʼautomatització dels processos— amb lʼestudi de la història de la professió i de les biblioteques públiques catalanes.