Descobreixen com la història epigenètica del limfoma prediu la seva evolució clínica
Un estudi publicat a la revista Cancer Cell i liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona, desxifra per primera vegada l'epigenoma del limfoma de les cèl•lules del mantell, un tipus de càncer agressiu derivat dels limfòcits B, les cèl•lules del sistema immune que produeixen els anticossos. La investigació revela en detall la història epigenètica del limfoma. D'una banda, identifica la seva cèl•lula d'origen i, d'altra banda, revela que com més evoluciona l'epigenoma de les cèl•lules tumorals, més agressiu és el curs clínic del pacient. A més, els investigadors descobreixen que la conformació tridimensional de l'ADN canvia en els limfomes i dóna lloc a l'activació de gens de càncer. L'article està coordinat pel Iñaki Martín-Subero, investigador de la Universitat de Barcelona i de l'equip dirigit per Elías Campo, catedràtic del Departament de Fonaments clínics i director del grup Mecanismes Moleculars de la Neoplàsies Limfoides de l'IDIBAPS.
Un estudi publicat a la revista Cancer Cell i liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona, desxifra per primera vegada l'epigenoma del limfoma de les cèl•lules del mantell, un tipus de càncer agressiu derivat dels limfòcits B, les cèl•lules del sistema immune que produeixen els anticossos. La investigació revela en detall la història epigenètica del limfoma. D'una banda, identifica la seva cèl•lula d'origen i, d'altra banda, revela que com més evoluciona l'epigenoma de les cèl•lules tumorals, més agressiu és el curs clínic del pacient. A més, els investigadors descobreixen que la conformació tridimensional de l'ADN canvia en els limfomes i dóna lloc a l'activació de gens de càncer. L'article està coordinat pel Iñaki Martín-Subero, investigador de la Universitat de Barcelona i de l'equip dirigit per Elías Campo, catedràtic del Departament de Fonaments clínics i director del grup Mecanismes Moleculars de la Neoplàsies Limfoides de l'IDIBAPS.
El limfoma de cèl•lules del mantell es considera un tipus de limfoma clínicament agressiu. No obstant això, hi ha alguns pacients en els que la malaltia es manifesta de forma lleu mentre que en altres és molt agressiva i té un desenllaç fatal. Les causes d'aquesta complexitat clínica són poc conegudes. Els investigadors han disseccionat quin és el paper de l'epigenètica en aquest tipus de limfoma i, no només han descrit amb precisió la història evolutiva de cada pacient, sinó que també proposen una nova estratègia per predir l'agressivitat de la malaltia en base al seu grau d'evolució epigenètica.
Entre els diferents mecanismes epigenètics, la metilació de l'ADN defineix la identitat cel•lular i imprimeix en l'ADN la història evolutiva de les cèl•lules. A través de lʼestudi dʼaquest mecanisme, els investigadors han analitzat en profunditat els mecanismes que influeixen en l'agressivitat del limfoma i han descobert dos factors clau: el seu origen i el grau d'evolució. Els limfomes que es deriven de limfòcits B immadurs són més agressius que els que s'originen de limfòcits B madurs. No obstant això, segons explica lʼinvestigador de la UB, Iñaki Martin-Subero, «en el nostre estudi, el factor més important per explicar l'agressivitat clínica és el grau d'evolució del tumor a partir de la seva cèl•lula d'origen. Sembla que aquells tumors que han evolucionat molt s'han fet més forts i el seu pronòstic és francament advers».
Més enllà de la metilació de l'ADN
En un article previ del mateix grup, publicat a la revista Nature Genetics l'any passat, els investigadors van proposar que tan sols una part de les alteracions de la metilació en les cèl•lules tumorals tenen a veure amb el càncer en si. En aquest treball, els investigadors han anat més enllà i, mitjançant l'estudi simultani de diversos mecanismes epigenètics, han determinat quines són les regions alterades que juguen un paper clau en el càncer.
Per entendre aquestes anàlisis, el Dr. Martin-Subero explica que, «ens podem imaginar l'epigenoma com una orquestra que toca una melodia. La melodia és el resultat final, l'expressió dels gens, i els diferents músics de l'orquestra són els diferents mecanismes epigenètics. No es pot entendre la melodia sense saber el que fa cada músic. En aquest estudi hem analitzat a cadascun dels músics de l'orquestra epigenètica per comprendre com canvia la melodia en el limfoma».
De les milers de regions en què canvia la metilació de l'ADN en els limfomes, tan sols un petit percentatge modifica la seva funció i, per tant, poden associar-se directament amb el desenvolupament tumoral. Segons Elías Campo, «la identificació de les regions que canvien la seva funció en el limfoma permetrà pensar en el desenvolupament de tractaments més precisos, que s'adrecin a aquelles alteracions moleculars que transformen les cèl•lules normals en cèl•lules tumorals».
Aquest estudi s'emmarca en el projecte Blueprint finançat per la Unió Europea, que forma part del Consorci Internacional del Epigenoma Humà (IHEC). Amb una inversió de 30 milions d'euros, el projecte Blueprint s'encarrega de generar almenys 100 epigenomes de referència de les cèl•lules sanguínies de persones sanes i amb diferents malalties associades com leucèmies, limfomes o malalties autoimmunes. L'equip dels Drs. Martín-Subero i Campo s'encarrega de generar l'epigenoma dels limfòcits B i de diversos tipus de càncers derivats d'aquest tipus cel•lular, incloent el limfoma de cèl•lules del mantell.
Referència de l'article:
A. C. Queirós et. al. «Decoding the DNA Methylome of Mantle Cell Lymphoma in the Light of the Entire B Cell Lineage». Cancer Cell, November 2016. DOI: 10.1016/j.ccell.2016.09.014