Notícies
Inici  >  Notícies > El dret a escollir el teu propi nom

El dret a escollir el teu propi nom

Dolors Pulido, Hever Márquez i Diego Marchante, a la Facultat de Belles Arts.

Dolors Pulido, Hever Márquez i Diego Marchante, a la Facultat de Belles Arts.

«Històricament formem part d’un dels col·lectius més menyspreats per la societat. La nostra història, a més de ser un relat ple de sofriments, és també una història d’apoderament col·lectiu».

«Històricament formem part d’un dels col·lectius més menyspreats per la societat. La nostra història, a més de ser un relat ple de sofriments, és també una història d’apoderament col·lectiu».

«L’objectiu del protocol és fer possible el dret que les persones siguin anomenades d’acord amb el nom del gènere amb el qual s’identifiquen».

«L’objectiu del protocol és fer possible el dret que les persones siguin anomenades d’acord amb el nom del gènere amb el qual s’identifiquen».

«Ara podem decidir el nostre tractament dins de la Universitat, encara que no tinguem el DNI canviat. És el reconeixement a la persona que ets i no la que t’han obligat a ser».

«Ara podem decidir el nostre tractament dins de la Universitat, encara que no tinguem el DNI canviat. És el reconeixement a la persona que ets i no la que t’han obligat a ser».

28/11/2016

Institucional

Fa unes setmanes va aparèixer la notícia que, a partir d’ara, a Catalunya s’implanta un nou model sanitari que deixa de considerar la transsexualitat una malaltia. És a dir, la persona que vulgui viure amb el sexe amb què s’identifica no haurà de superar un diagnòstic psiquiàtric per accedir a tractaments hormonals o a operacions de reassignació de sexe com passava fins ara. Es tracta d’una mesura sense precedents a Europa, que normalitza la realitat del col·lectiu transsexual. En aquesta línia, la Universitat de Barcelona ha posat en marxa aquest curs un protocol pioner per facilitar el canvi de nom a persones transsexuals i transgènere de la comunitat universitària. Un gran pas cap a la igualtat que permet, tant a l’alumnat com al professorat i al personal d’administració i serveis, escollir el nom que els identifica, independentment del que consta al seu DNI.

La Llei 3/2007, de 15 de març, reguladora de la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones preveu aquest canvi de nom d’ús legal, però requereix un marge d’almenys dos anys perquè sigui efectiu —el temps per obtenir la certificació mèdica. Això provoca que durant aquest període, en el qual la persona ja està en tractament, es doni una paradoxa entre la seva aparença física i el seu nom. Per salvar aquesta contradicció, la Universitat de Barcelona va aprovar al setembre aquest protocol que permet que tothom que ho vulgui pugui utilitzar un àlies que substitueixi el seu nom en totes les activitats que no tinguin implicacions legals. Concretament, estem parlant de canviar el nom en el correu electrònic, el Campus Virtual, el carnet universitari o en els llistats de classe. D’aquesta manera, s’assegura la protecció dels drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals en l’àmbit universitari.

Un projecte gestat en poc més d’un any

La mesura ha estat impulsada per la Unitat d’Igualtat de la Universitat de Barcelona, després de múltiples demandes de docents i alumnes de la Facultat de Belles Arts. Diego Marchante és un d’ells. Professor associat del Departament d’Arts Visuals i Disseny d’aquesta Facultat, explica que el primer cop que va sol·licitar el canvi de nom al web de la Universitat va ser fa cinc anys: «En aquell moment em van dir que era impossible fins que no canviés el DNI, però per això podien passar anys!». Tanmateix, recorda «el càlid suport» que va rebre del Departament i la Facultat: «Van participar molt activament per aconseguir canviar-me el nom a la porta del despatx i a la meva bústia». Després va conèixer el cas d’alumnes de la Facultat en la mateixa situació i no ho va dubtar: era el moment de fer-hi alguna cosa.

La Comissió d’Igualtat de la Facultat de Belles Arts va ser la primera porta on van trucar, «ara fa més d’un any», i d’aquí van passar a la Unitat d’Igualtat de la Universitat. La resposta va ser immediata. Tots junts van elaborar la proposta de protocol. «L’objectiu era clar: fer possible el dret que les persones siguin anomenades d’acord amb el nom del gènere amb el qual s’identifiquen», explica Dolors Pulido, presidenta de la Comissió d’Igualtat de la Facultat de Belles Arts. El suport del Vicerectorat d’Administració també va ser clau en el procés: va aconseguir que l’equip rectoral acceptés la proposta i que posteriorment fos elevada al Consell de Govern de la Universitat, que la va aprovar el 21 de setembre passat.

«Ho vaig saber per whatsapp després d’un matí de molts nervis», recorda el Diego. I continua: «El primer que vaig sentir va ser una gran eufòria i satisfacció. Per fi em sentia reconegut per la Universitat! Vaig trucar a la meva família molt content i els vaig dir: “Si hem pogut canviar la universitat, què no podrem canviar?”». Un sentiment que comparteix Hever Márquez, estudiant de tercer curs de Belles Arts: «Ara podem decidir el nostre tractament dins de la Universitat, encara que no tinguem el DNI canviat. És el reconeixement a la persona que ets i no la que t’han obligat a ser». Assegura que amb aquesta mesura s’evitaran «situacions incòmodes i confuses» i que facilitarà el camí «a nosaltres mateixos i als que vindran darrere nostre». Explica també que la resposta de la resta de companys ha estat molt positiva. «Ens han arribat felicitacions i s’ha valorat molt la nostra valentia. “Ja era hora!” ha estat la frase més repetida», afegeix el Diego.

Pas fonamental cap a la igualtat i la inclusió

El protocol de la Universitat de Barcelona segueix la línia d’altres propostes ja existents, però incorpora dues novetats importants. En primer lloc, inclou les persones transsexuals i transgènere, de manera que «és més inclusiu amb les persones que es troben en trànsit o les que rebutgen una concepció binària del gènere», apunta el Diego. I en segon lloc, rebutja la sol·licitud de certificats mèdics que poden ser patologitzants per a les persones trans «en diagnosticar-les com a trastornats mentals».

Les persones que vulguin demanar el canvi de nom s’han d’adreçar a la Unitat d’Igualtat de la Universitat, on se’ls farà entrevistes personals però no se’ls exigirà informació que pugui vulnerar el seu dret a la intimitat. El procés per fer efectiu el canvi de nom, des del moment en què s’accepti, no ha de superar les tres setmanes. La maquinària ja està en marxa. «Les primeres sol·licituds ens han arribat de les facultats de Matemàtiques, Medicina i Belles Arts», afirma Dolors Pulido. I aquest només és el començament. «Persones trans d’altres universitats s’estan posant en contacte amb nosaltres per veure com poden aplicar-ho als seus propis espais. A poc a poc, s’està conformant una petita comunitat transinteruniversitària», afirma orgullós el Diego.

«A la universitat pots ser tu mateix i a ningú li importa»

«Des de ben petit el meu comportament no va ser el d’una noia normal. El dia que em van tallar els cabells vaig ser la persona més feliç del món», recorda Diego Marchante. L’adolescència va ser un moment confús i complicat, però l’arribada a la universitat ho va canviar tot. «Vaig començar a investigar sobre aquest malestar que no acabava d’entendre. Indagant en l’art i el feminisme vaig trobar molts referents que em van fer adonar que era un noi trans. Jo era un més, i el millor de tot, teníem una història comuna. Aquell any en vaig fer vint-i-un». D’això, ja han passat deu anys.

L’experiència vital per a la major part de persones trans és bastant complexa. «Històricament formem part d’un dels col·lectius més menyspreats per la societat. La nostra història, a més de ser un relat ple de sofriments, és també una història d’apoderament col·lectiu», afirma el Diego. Els avenços socials que s’han produït a Espanya els últims anys són conseqüència de quaranta anys de lluita del moviment trans. «El reconeixement legal de la nostra realitat ajuda les nostres famílies a reconèixer-nos, cada vegada més, no pas com un problema sinó com a persones excepcionals. Però encara queden molts espais que segueixen sent hostils per a les persones trans», lamenta.

En aquest punt recorda el cas de l’Alan, el menor trans de disset anys que es va suïcidar el 2015 víctima d’assetjament escolar. Recentment l’Alan havia rebut l’autorització per canviar el seu nom al DNI, però això no va ser suficient per pal·liar tot el dolor que patia des de feia temps. «M’hauria agradat poder-li dir: “Va, Alan, aguanta una mica més. Encara que aquesta etapa és una merda, pot ser que a la uni trobis els referents que busques… que aquí pots ser tu i a ningú li importa… que aquí et mesuren pel coco i no pel bigoti… que aquí et criden pel teu nom!”».

La posada en marxa d’aquest protocol és una fita important, sens dubte, però encara queda molt camí per recórrer. En aquest sentit, el col·lectiu trans de la Universitat està en contacte amb la Unitat d’Igualtat per desenvolupar futures propostes. «No ens quedarem aturats. No forma part del nostre ADN», conclou el Diego.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona