Un document de l'OBD dóna recomanacions sobre l'ús de la tècnica CRISPR per a l'edició genòmica en humans
El nou document de lʼObservatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona està dedicat a lʼedició genòmica en humans, en concret a la tècnica CRISPR, que permet modificar la dotació genètica dʼuna manera eficaç i relativament simple i obre la possibilitat de decidir sobre les característiques de la descendència de la nostra espècie. Es tracta dʼun tema que desperta inquietuds importants i que genera, fins i tot, el que es coneix com a pànic moral. El document de lʼOBD aporta elements de reflexió a aquest debat i fa recomanacions concretes a partir de les posicions que considera «més assenyades en funció dels coneixements actuals».
El nou document de lʼObservatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona està dedicat a lʼedició genòmica en humans, en concret a la tècnica CRISPR, que permet modificar la dotació genètica dʼuna manera eficaç i relativament simple i obre la possibilitat de decidir sobre les característiques de la descendència de la nostra espècie. Es tracta dʼun tema que desperta inquietuds importants i que genera, fins i tot, el que es coneix com a pànic moral. El document de lʼOBD aporta elements de reflexió a aquest debat i fa recomanacions concretes a partir de les posicions que considera «més assenyades en funció dels coneixements actuals».
Lʼús de la tècnica CRISPR —de lʼanglès clustered regularly interspaced short palindromic repeats/Cas9— ha crescut de manera exponencial en els darrers quatre anys. La revista Nature, per exemple, va dedicar la portada del mes de març dʼenguany a explicar lʼèxit del sistema CRISPR entre els investigadors i en la indústria biotecnològica. En el document de lʼOBD sʼindica que aquesta tècnica presenta una diferència respecte a sistemes anteriors perquè té una especificitat més gran (capacitat dʼinduir modificacions en punts molt concrets del genoma), és més eficient, accessible (relativament fàcil dʼaplicar) i versàtil. A diferència dʼaltres tècniques que requerien uns recursos importants (per exemple, les recerques en ADN recombinant dels anys setanta), el CRISPR és assequible per a tots els laboratoris científics del món. De fet, són conegudes les aplicacions dʼaquesta tècnica en embrions humans no viables en centres xinesos o, més recentment, lʼinici de fases clíniques en humans amb malalties com el càncer de pulmó.
Tal com sʼafirma en el document, aquests avenços tècnics permetrien «controlar i millorar la dotació genètica dels éssers vius» i «redirigir lʼevolució per camins predeterminats de selecció artificial fins ara desconeguts». Aquí sorgeixen qüestions com ara si és correcte modificar la línia germinal humana —si amb això es pot evitar la transmissió de malalties hereditàries— o si, per contra, sempre és reprovable intervenir-hi atès que no seʼn coneixen les conseqüències a llarg termini. Davant aquesta realitat complexa, lʼOBD és partidari de seguir «el principi de precaució i lʼestratègia de cas per cas i de pas a pas». El document distingeix entre diferents possibilitats dʼedició genòmica aplicada als éssers humans. Primer, hi hauria lʼús dʼaquesta tècnica en cèl•lules somàtiques, és a dir, totes les del cos a excepció de les cèl•lules germinals, que intervenen en la reproducció. Això ja sʼestà duent a terme tant en cèl•lules en cultiu per a la recerca bàsica com per fer teràpia gènica en pacients. En segon lloc, cal tenir en compte lʼedició genòmica en embrions, cèl•lules embrionàries o cèl•lules germinals humanes, que actualment només sʼaplica en recerca bàsica. Finalment, hauríem de considerar lʼaplicació dʼaquestes tècniques amb lʼobjectiu de millorar lʼespècie humana (biological enhancement).
En funció dʼaquesta tipologia, el document de lʼOBD proposa: permetre lʼús de lʼedició genòmica en la recerca bàsica, aprovar-ne lʼús terapèutic en cèl•lules somàtiques i avaluar la possibilitat dʼaprovar la teràpia germinal en certs casos. També es defensa aturar sine die lʼús de la teràpia gènica per millorar lʼespècie humana. El document recomana igualment analitzar i revisar la normativa vigent en tots els vessants, des del codi penal fins a la Llei de reproducció humana assistida i la Llei de recerca biomèdica. També sʼassenyala que les decisions sobre lʼedició genòmica en humans «no poden estar en mans dels àmbits de poder econòmic i financer, sinó que han de ser guiades per la idea del bé comú i de la millora de la qualitat de vida». En aquest sentit, sʼés crític amb lʼactual política de patents i el «procés de privatització de la informació gènica». Igualment, sʼincideix en els possibles conflictes dʼinteressos «entre el rol dels científics com a investigadors i com a emprenedors, que tindrien com a objectiu maximitzar els beneficis seguint una lògica de mercat estricta». Dʼaltra banda, sʼafirma que cal una formació actualitzada dels membres dels comitès dʼètica i dels circuits de garantia, així com lʼelaboració de nous procediments dʼavaluació. Finalment, es fa una crida a implicar els mitjans de comunicació i la ciutadania en general en un debat «inclusiu, anticipatiu i informat». Això seria especialment necessari en un context en què «el discurs bioètic, polític i científic discorre entre la informalitat i la por, entre la cautela i el deixar fer i entre el principi de precaució i les necessitats de la poderosa indústria biotecnològica». Lʼelaboració del document ha estat a càrrec de Josep Santaló i María Casado, amb les aportacions de Montserrat Boada, Mirentxu Corcoy, Itziar de Lecuona, Manuel López, Gemma Marfany i Albert Royes.
Val a dir que el Grup dʼOpinió de lʼOBD té publicats documents sobre diversos temes, entre els quals hi ha les implicacions ètiques, jurídiques i socials de la reproducció assistida humana. Algunes de les matèries tractades són la donació dʼembrions per a recerca (2000), la dʼoòcits per a reproducció humana (2001), lʼobtenció de cèl•lules mare embrionàries (2002), la congelació dʼoòcits (2002) i la selecció del sexe (2003). Argumentant a favor de tesis llavors minoritàries, el treball de lʼObservatori de Bioètica i Dret ha tingut un impacte normatiu important, com es fa palès si sʼanalitzen la Llei de reproducció humana assistida (2006) i la Llei de recerca biomèdica (2007) tenint en compte els documents esmentats.
LʼObservatori de Bioètica i Dret de la UB ofereix una manera de fer bioètica basada en una concepció flexible i pluridisciplinària, emmarcada en el respecte als drets humans reconeguts, que té per objectiu subministrar arguments que fomentin lʼautonomia dels ciutadans en la presa de decisions i que contribueixin a bastir una societat més transparent i democràtica.
Podeu consultar el document en aquest enllaç