«La nominació de Barcelona com a ciutat literària ha de servir per revaloritzar aquest patrimoni de cara a la ciutadania»

Aquest fenomen i la capitalitat editorial de Barcelona en castellà —i evidentment en català— són dos dels arguments que van convèncer la UNESCO per acceptar el desembre passat la inclusió de la ciutat dins de la Xarxa de Ciutats Creatives. La candidatura, presentada des de lʼInstitut de Cultura de lʼAjuntament de Barcelona, amb el suport del Consorci de Biblioteques de Barcelona, lʼInstitut Ramon Llull i la Institució de les Lletres Catalanes, culmina un somni que ha estat sempre present en lʼimaginari barceloní i que va ser rescatat el 2005, quan la ciutat va celebrar lʼAny del Llibre i la Lectura.

Maria Patricio-Mulero (Barcelona, 1983), actualment doctoranda de la Universitat de Barcelona, va formar part de la coordinació de lʼequip que va preparar la candidatura. La Maria va cursar entre el 2010 i el 2012 el màster de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona, després de graduar-se en Periodisme per la UAB i en Literatura Comparada per la UB. «El periodisme mʼagradava, però volia endinsar-me en el món de la gestió cultural. Va ser fent el màster que vaig decidir estudiar la relació entre ciutat i literatura», afirma. Patricio reconeix que volia estudiar la Barcelona literària des de molts àmbits —«editorial, patrimonial, les biblioteques, etc.»— i des dʼun enfocament tant local com universal. «Llavors vaig adonar-me que el sistema literari barceloní ja era per si mateix una àrea dʼestudi si es comparava amb altres ciutats. Vaig triar París, Edimburg i Dublín perquè formaven part de la Xarxa de Ciutats Literàries de la UNESCO». Aquesta voluntat va cristal·litzar en la seva tesina, llegida el juny del 2012, i que portava per titol Les ciutats literàries. Estudi comparat de la gestió de la creació literària, el patrimoni, la lectura i l'edició en el marc local. Dos anys més tard, La Vanguardia va instar a presentar la candidatura de Barcelona per a la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO «per la rellevància editorial de la Ciutat Comtal i per lʼempremta que hi han deixat grans escriptors com Cervantes o García Márquez». El reportatge, titulat «Barcelona, sistema literari» i publicat en el suplement Culturas (La Vanguardia, 21 de maig de 2014), el signava Maria Patricio. La peça va esdevenir fonamental a lʼhora dʼimpulsar definitivament la presentació de la candidatura.

Patricio reconeix que lʼAny del Llibre va ser «un punt de partida fonamental per articular al voltant de la ciutat un relat conjunt entre literatura i entorn urbà»; però assenyala que també van ser fites destacades tant la participació de Catalunya com a país convidat a la Fira del Llibre de Frankfurt —lʼesdeveniment comercial més important dins del món editorial— com la presència de Barcelona en el Saló del Llibre de París. «La fundació de la Xarxa Internacional de Ciutats Refugi (ICORN) el 2007, on el PEN català va tenir una participació cabdal, fa que Barcelona es converteixi en ciutat refugi dʼescriptors perseguits». 

A part de tenir una «gran potència editorial» en català i castellà, Patricio destaca que Barcelona pot ser considerada una capital de formació de professionals del llibre. «A Barcelona tenim tots els estudis necessaris per desenvolupar qualsevol part de la cadena del llibre: hi tenim facultats de Traducció, de Filologia, màsters dʼEdició, una Escola de Llibreria, etc. La riquesa de tenir dues llengües, la capacitat dʼatreure talent —posada de manifest amb el boom—, o les profundes relacions culturals amb Iberoamèrica ens diferencien de les altres onze ciutats literàries».

La xarxa de biblioteques mereix una atenció especial: «Quan representants de ciutats com Dublín ens visitaven, es quedaven meravellats amb les nostres biblioteques i la capacitat de proximitat que tenen amb el teixit ciutadà i dʼoferir noves respostes a la demanda ciutadana», apunta Patricio.

Un nou concepte de turisme

Des del 1954, cada 16 de juny —dia en què es desenvolupa lʼacció de lʼobra Ulisses, de James Joyce— Dublín celebra el Bloomsday. Durant aquesta jornada, la ciutat organitza un grapat dʼactivitats, entre les quals hi ha la recreació exacta de lʼitinerari del personatge o la degustació gastronòmica dels plats que apareixen descrits a la novel·la. Dublín calcula que, cada any, milers de turistes s'apleguen als carrers de la ciutat per celebrar aquesta efemèride.

«Dublín ha alineat la seva política cultural amb la literatura i ha construït una marca de ciutat que li permet seduir un turisme de qualitat», afirma Patricio. En el cas de Barcelona, incentivar el turisme cultural a través de pertànyer a la Xarxa de Ciutats Creatives «és un repte de futur».
 

Punts forts… i no tan forts

Lʼedició, el patrimoni històric, la creació o la potència de la traducció són els punts forts de Barcelona que destaca Patricio. «Actualment, lʼecosistema literari es mou. Es creen noves editorials. El mateix passa amb les llibreries. Lʼinterès per la petjada dels escriptors que han retratat la ciutat cada cop és més evident; la ciutat es busca en el seu vessant històric».

Però no tot és positiu. «El sector literari i tots els actors que conformen la cadena del llibre estan passant un moment delicat. La candidatura no té dotació econòmica, però pot posar en marxa polítiques culturals i de proximitat per revaloritzar la literatura de cara a la ciutadania».

No obstant això, lʼhoritzó es divisa amb esperança. «En clau de futur, la política a seguir a partir dʼara és de pas ferm i dʼautoafirmació. Els aspectes que ja funcionen, com ara la innovació en la xarxa de biblioteques, continuaran. Festivals com Kosmopolis passen de ser biennals a tenir programació continuada. Lʼacollida de cites literàries internacionals com Eurocon o la valoració a escala internacional de Sant Jordi són algunes de les línies dʼactuació futures. En aquest sentit, Sant Jordi és un dels fets diferencials que podem exportar com a ciutat», apunta Patricio.

El paper de les universitats

«Ciutats com Iowa o Norwich tenen com a eix central de la ciutat literària les universitats. A través dʼelles es vehiculen programes socials adreçats a la comunitat. En el cas de Barcelona, les universitats també han de ser clau. Sʼestà articulant una forma de gestió cultural que uneix coneixement acadèmic i esdeveniments culturals. El Barcelona Pensa, de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, en seria un bon exemple», assenyala Maria Patricio.
 

La reinvenció constant

Maria Patricio, de formació periodista, va descobrir la seva verdadera vocació gràcies al màster de Gestió Cultural: «Va constituir una gran oportunitat per redirigir-me cap a aquest terreny. Mʼha obert vies cap a la recerca i també cap a l'àmbit professionalitzador». En lʼactualitat, compagina la seva feina a lʼOficina de la Candidatura Barcelona Ciutat Literària amb lʼelaboració de la tesi doctoral, que està codirigida per les universitats de Barcelona i París 8. Són dues dedicacions diferents que, sens dubte, es complementen, ja que la doctoranda aborda la identitat literària contemporània urbana: «Mʼinteressa com els escriptors retraten la ciutat, creen un imaginari, i com es posicionen avui en dia. Aquesta és la manera com es projecta Barcelona a través de lʼimaginari literari, cap als lectors, però alhora ha de ser una ciutat que atregui els escriptors i mantingui un sistema literari sostenible». Una ciutat que ja té estatus de ciutat literària.