Roser Boix, degana de la Facultat dʼEducació: «En aquests anys de crisi i retallades, lʼesforç del professorat i el seu nivell de compromís han estat molt grans»

Roser Boix Tomàs (1965) es va llicenciar en Filosofia i Ciències de l’Educació a la Universitat de Barcelona el 1988.
Roser Boix Tomàs (1965) es va llicenciar en Filosofia i Ciències de l’Educació a la Universitat de Barcelona el 1988.
Entrevistes
(29/03/2016)

Roser Boix Tomàs (1965) es va llicenciar en Filosofia i Ciències de lʼEducació a la Universitat de Barcelona el 1988, i es va doctorar en aquesta mateixa Universitat lʼany 1993. També té estudis de Dret per la UOC. És professora titular del Departament de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de Barcelona i va ser durant vuit anys la vicedegana de Recerca i Doctorat de lʼantiga Facultat de Formació del Professorat. Ha treballat en diverses escoles rurals dʼarreu del territori català i la seva tasca investigadora sʼha centrat, principalment, en lʼestudi de lʼescola rural: factors de rendiment, problemàtiques, metodologia didàctica, grups multigrau, propostes i reptes de futur. Ara fa un any i escaig, va prendre possessió del càrrec de degana de la nova Facultat dʼEducació, sorgida de la fusió de les facultats de Formació del Professorat i de Pedagogia.

Roser Boix Tomàs (1965) es va llicenciar en Filosofia i Ciències de l’Educació a la Universitat de Barcelona el 1988.
Roser Boix Tomàs (1965) es va llicenciar en Filosofia i Ciències de l’Educació a la Universitat de Barcelona el 1988.
Entrevistes
29/03/2016

Roser Boix Tomàs (1965) es va llicenciar en Filosofia i Ciències de lʼEducació a la Universitat de Barcelona el 1988, i es va doctorar en aquesta mateixa Universitat lʼany 1993. També té estudis de Dret per la UOC. És professora titular del Departament de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de Barcelona i va ser durant vuit anys la vicedegana de Recerca i Doctorat de lʼantiga Facultat de Formació del Professorat. Ha treballat en diverses escoles rurals dʼarreu del territori català i la seva tasca investigadora sʼha centrat, principalment, en lʼestudi de lʼescola rural: factors de rendiment, problemàtiques, metodologia didàctica, grups multigrau, propostes i reptes de futur. Ara fa un any i escaig, va prendre possessió del càrrec de degana de la nova Facultat dʼEducació, sorgida de la fusió de les facultats de Formació del Professorat i de Pedagogia.

Objectius fixats i reptes de futur

En prendre possessió del càrrec, va enumerar els principals objectius que sʼhavia fixat: estudiar i millorar el mapa de titulacions, potenciar la qualitat de la docència, incrementar la qualitat del Pràcticum i valorar la seva centralitat en la formació, impulsar la innovació i la millora docent, consolidar el màster de Formació del Professorat dʼEducació Secundària i potenciar les assignatures en anglès dels diferents graus, entre dʼaltres. 

Durant aquest primer any, en quins aspectes sʼha centrat? Què ha prioritzat?

Cal tenir en compte que és una Facultat de creació recent —va néixer fa un any i mig com a resultat de la fusió de les facultats de Pedagogia i de Formació del Professorat—, i el que hem fet aquest primer any de mandat ha estat unificar criteris en lʼàmbit acadèmic, docent, de lʼalumnat, la recerca, el doctorat i la transferència de coneixement, entre dʼaltres. A més, durant aquest any, la Facultat també ha dut a terme la reestructuració dels departaments de la Universitat —hem passat de nou a cinc departaments—, i hem estat immersos en la nova estructura administrativa del campus de Mundet.

Això no vol dir que no hàgim treballat en molts dels objectius que ens havíem fixat. De fet, si repassem alguns objectius del programa de govern, hi ha coses molt puntuals que hem impulsat i, en molts casos, les hem aconseguit. En puc assenyalar algunes per no allargar-me: adequació del GECA a les necessitats reals de la Facultat, planificació i realització dʼactivitats amb lʼalumnat per millorar la comunicació i el coneixement de la Facultat, creació del consell assessor de la Facultat o impuls a lʼInstitut de Recerca, entre dʼaltres. Malgrat això, per poder avançar en els objectius proposats, primer calia unificar criteris i, ara que la Facultat ja està creada, cal seguir treballant i millorar el que fem. És important continuar construint la Facultat dʼEducació i aquest és un compromís col·lectiu que hem de fer entre tots, com a col·lectivitat. És una construcció de tothom, de tota la Facultat.

Quins punts forts creu que té la Facultat i que cal potenciar?

Un dels punts forts de la Facultat és el professorat. En aquests anys de crisi i retallades, lʼesforç del professorat ha estat molt gran i, també, el nivell de compromís que ha adquirit. És un potencial humà i professional que té la Facultat i que cal cuidar. Evidentment, un altre punt fort de la nostra Facultat, i important, és lʼalumnat.

Hi ha un parell de punts més que cal considerar. Dʼuna banda, tal com diu un membre del meu equip, «la nostra Facultat és com la Universitat de Barcelona en petit», per la multidisciplinarietat en què ens movem, tant pel que fa a continguts com a professorat. Tenim professors de diverses àrees, i aquesta és una riquesa que ens caracteritza. Dʼaltra banda, no podem oblidar destacar el paper de la transferència i les relacions amb la societat; tant és així que vam crear un vicedeganat específic. Aquest és un dels nostres punts més forts, que hem de continuar potenciant: la relació bidireccional i recíproca amb la societat; per a la qual lʼeducació és estratègica.

Quines febleses ha detectat?

Hi ha febleses que no depenen de la Facultat, que són externes. Si abans he dit que un dels nostres punts forts és el professorat i el seu gran compromís i esforç, he de reconèixer que una de les febleses més notables és lʼelevada precarietat laboral dʼuna part important dʼaquests professors. Més del 55 % són professors associats. La Facultat dʼEducació es troba en un dilema important, perquè potenciar la qualitat de la docència, la recerca, la transferència i, fins i tot, la gestió, passa per lʼestabilitat i promoció de molts professors. És un factor que considerem cabdal i hi estem treballant internament, elaborant una política de professorat per intentar pal·liar, en el marc de les nostres competències, aquesta feblesa. Però, malauradament, hi ha aspectes externs que seʼns escapen i que no podem controlar.

Per últim, un altre dels problemes que tenim és la falta dʼespais. Creixem molt en nombre dʼalumnes, tenim molts estudiants de grau i també de màster, i ens falten espais. En aquest sentit, ja hem fet algunes accions, hem fet obres i hem creat algunes aules, però no nʼhi ha prou. Fan falta més recursos, tant humans com dʼespai. Ara bé, la realitat és la que és i el que sí que hem fet, i continuarem fent, és buscar solucions creatives. De creativitat no ens en falta.

Creu que és imprescindible posicionar bé la Facultat en els diferents rànquings que apareixen periòdicament?

És important i és imprescindible que la Facultat estigui en els rànquings de recerca de lʼàmbit de lʼeducació. La recerca ens ajuda a construir coneixement i aquest coneixement sʼaboca a la docència. Ara bé, no es tracta de potenciar exclusivament la recerca. Les facultats —i la nostra en particular— tenen un paper molt important en docència i no ho podem oblidar. No només perquè som facultat i, per tant, una de les nostres grans tasques és impartir docència, sinó perquè, a més a més, som formadors de formadors, i cal valorar la docència i la transferència de coneixement a la societat. Les tres missions que té la Facultat sʼhan de coordinar i retroalimentar mútuament. Sʼhan de relacionar. Els rànquings hi han de ser i nosaltres hem de ser els millors; però no nʼhi ha prou. Tot i que hi estem prou ben posicionats —tenim vint-i-cinc grups de recerca consolidats i onze de finançats—, els rànquings, desafortunadament, valoren només la recerca. Cal reivindicar la importància i la necessitat dʼuna docència de qualitat. De ben segur que la nostra Facultat també estaria molt ben posicionada.

Programa de millora i innovació en la formació de mestres

En el marc de la creació del Programa de millora i innovació en la formació de mestres (MIF), la Facultat va implantar el doble grau dʼEducació Infantil i Primària i va reduir el nombre de places del grau per apujar la nota de tall. Quina valoració en feu?

És una iniciativa excepcional. Tot el que sigui contribuir a millorar la qualitat de la formació inicial dels mestres és inqüestionable. A la nostra Facultat es va implantar la doble titulació, com a prova pilot, i ara estem en un procés dʼavaluació, de veure com ha anat. I hi hem detectat mancances, accions que ens havíem compromès a dur a terme i que encara estan en una situació molt precària. El MIF ens ajuda a fer un seguiment, una avaluació, dʼaquesta doble titulació per poder-la tirar endavant amb el màxim de garanties possibles. La feina que sʼestà fent en aquest programa és immillorable, de suport, de seguiment, de propostes innovadores, com la promoció de convocatòries per a projectes dʼinnovació docent i curricular. És importantíssim, sobretot, el fet que lʼadministració avali lʼimpuls a grups de recerca i innovació multidisciplinaris, que sʼhi integrin mestres en actiu i que tot plegat tingui una transferència real i es pugui abocar en el dia a dia de la Facultat, i que ens ajudi a millorar, en definitiva, la qualitat dels nostres ensenyaments.

Valors afegits de la Facultat

Un element distintiu de la Facultat és el Pràcticum. Quins beneficis té per a lʼalumnat?

En tots els ensenyaments que impartim, el Pràcticum és el contacte que té lʼestudiant amb la realitat. Permet als alumnes aprofundir en tot allò que se li ha ensenyat en les diferents assignatures i ampliar els coneixements. Es tracta de buscar la formació integral entre el món de la teoria i el món de la pràctica. És imprescindible que els nostres alumnes es puguin relacionar amb el món de la pràctica, ja des del primer moment, i que facin una reflexió bidireccional, de la teoria a la pràctica i, també, dels resultats de la pràctica a la teoria. Necessites la teoria per poder entrar al món de la pràctica i, així mateix, necessites la pràctica per reflexionar i millorar aquesta teoria. A mi mʼagrada parafrasejar Philippe Perrenoud quan, lʼany  2004, si no recordo malament, deia que «el pràcticum impulsa lʼadquisició de competències professionals però també les competències personals de lʼalumne». Aquesta és la fortalesa de les nostres pràctiques, i també ajuda els alumnes a veure si estan satisfets amb la tria que han fet per aquell ensenyament.

Iniciatives com lʼaprenentatge servei i programes com el PSAU demostren que la Facultat és sensible a lʼàmbit social.

Sí, en els dos programes hi ha una doble finalitat: intencionalitat pedagògica i també de solidaritat, però amb objectius molt concrets: contribuir a la formació dels ciutadans i fer un servei a la comunitat. Les dues iniciatives estan ara en el punt de mira de moltes institucions i organismes internacionals i esperem poder avançar en aquesta línia i millorar tot el que sigui possible.

En els darrers anys, ha canviat la manera dʼaprendre dels alumnes, la manera de comunicar-se i de relacionar-se amb el món. La Facultat, a lʼhora de formar els mestres de les noves generacions, de quina manera ho té en compte?

La Facultat sempre sʼha adaptat a les necessitats i realitats socials i, en els darrers anys, ha fet una aposta important per treballar per competències. Sʼha fet un esforç per passar de treballar per objectius a treballar i avaluar per competències. També sʼha potenciat el treball en equip, col·laboratiu, i els grups multidisciplinaris i internacionals.  La Facultat dʼEducació és hereva de dues grans facultats, com he dit abans, que es van caracteritzar pel fet de ser punteres en moltes àrees i àmbits del coneixement social i educatiu.

Les TIC prenen cada vegada més força en els usos educatius. Quina aposta fa la Facultat en aquest àmbit?

Evidentment, no podem deixar de banda les tecnologies de la informació i la comunicació i les xarxes socials. Sʼhi treballa des de fa molt temps; és un recurs més que es fa servir a la Facultat, com també sʼutilitza en les diferents professions. I no només en la docència, sinó que la Facultat també té grups de recerca que treballen en aquesta línia, que analitzen com es poden potenciar les TIC i les xarxes socials en els diferents ensenyaments. Ens estem adaptant amb la màxima celeritat possible a les necessitats que ens vénen des de la societat, i fins i tot, tal com he dit, ens hi avancem. Cal tenir en compte, a més, que els alumnes arriben molt preparats, amb interessos molt concrets (es pot comprovar, per exemple, en els treballs finals de grau i de màster). La Facultat sʼhi adapta de manera natural. El que no farem és quedar-nos ancorats en el temps. La nostra Facultat és molt oberta, els nostres professors fan molta mobilitat i estan molt al dia del que està passant a escala internacional. Som avantguarda en molts temes dels quals la societat després seʼn fa ressò.
 

Inserció laboral

Parliʼm de la inserció laboral dels diferents graduats de la Facultat.

Aquí el que cal veure és on poden anar a treballar cadascun dels graduats. Quina és la feina dʼun pedagog, dʼun treballador social i dʼun educador social.

En el cas dels mestres, el lloc de feina és obvi. Però, en relació amb la inserció laboral, el que passa amb els mestres en aquests moments és que no es convoquen oposicions i, per tant,  entrar en el circuit del funcionariat és molt complicat. Ara bé, això no vol dir que no hi hagi feina: els nostres mestres estan treballant en lʼàmbit del magisteri, ja sigui a lʼescola concertada o via substitució. En els darrers autoinformes que hem fet per acreditar els nostres ensenyaments de grau, hem vist que les nostres titulacions tenen una taxa dʼinserció entre un 65 i un 80 %, en termes generals.

El pedagog treballa com a consultor, com a formador de formadors, en lʼàmbit de les organitzacions, en planificació de polítiques educatives, etc. Passa el mateix amb lʼeducació social: els nostres graduats treballen en àrees com la gerontologia o la gestió cultural, i també en el món de les drogodependències i de la prostitució —a més a més, tenim grups de recerca molt potents en aquests àmbits—; també treballen en la marginació social, la protecció de la dona, els refugiats, etc.

Els graduats en Treball Social ho fan en feines relacionades amb la justícia, les polítiques socials i familiars, etc.  Només cal recordar el perfil professional de les nostres titulacions.