Un component del verí dʼabella pot contribuir a millorar els fàrmacs que tracten malalties del cervell

La recerca obre la porta a l’ús de verins com a nova font de llançadores per travessar la barrera hematoencefàlica.
La recerca obre la porta a l’ús de verins com a nova font de llançadores per travessar la barrera hematoencefàlica.
Recerca
(16/01/2017)

Una molècula, concretament un pèptid dissenyat a partir del verí dʼabella, pot esdevenir una aportació important per incrementar lʼeficàcia dels fàrmacs que tracten malalties del sistema nerviós central. La recerca de Benjamí Oller Salvia ha consistit a elaborar aquest «vehicle» o «llançadora molecular» creat a partir dʼuna neurotoxina capaç de travessar la barrera hematoencefàlica per transportar fàrmacs al cervell.

La recerca obre la porta a l’ús de verins com a nova font de llançadores per travessar la barrera hematoencefàlica.
La recerca obre la porta a l’ús de verins com a nova font de llançadores per travessar la barrera hematoencefàlica.
Recerca
16/01/2017

Una molècula, concretament un pèptid dissenyat a partir del verí dʼabella, pot esdevenir una aportació important per incrementar lʼeficàcia dels fàrmacs que tracten malalties del sistema nerviós central. La recerca de Benjamí Oller Salvia ha consistit a elaborar aquest «vehicle» o «llançadora molecular» creat a partir dʼuna neurotoxina capaç de travessar la barrera hematoencefàlica per transportar fàrmacs al cervell.

El pas de substàncies de la sang al cervell està controlat de manera estricta per una barrera de cèl·lules que té la missió dʼevitar el pas dʼagents externs i infeccions. Aquesta funció protectora, però, és alhora un escull infranquejable per a la gran majoria de fàrmacs destinats a tractar malalties del sistema nerviós central, des de càncers fins a diverses malalties minoritàries. Hi ha tota una línia dʼinvestigació de lʼInstitut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) dedicada als pèptids llançadora per travessar aquesta barrera, en la qual sʼemmarca la tesi doctoral del Dr. Oller Salvia, dirigida pel catedràtic de la Facultat de Química de la UB Ernest Giralt i per la Dra. Meritxell Teixidó.

 
Benjamí Oller Salvia explica que la seva recerca, distingida amb el premi Ramon Margalef del Consell Social, suposa «el descobriment dʼuna nova llançadora que, a diferència de la majoria que sʼhavien descrit prèviament, és resistent a la degradació de les proteases del sèrum i té la capacitat de dirigir compostos al cervell amb una selectivitat remarcable». Dʼaltra banda, «obre la porta a lʼús de verins com a nova font de llançadores per travessar la barrera hematoencefàlica, atès que molts dʼells contenen altres pèptids o molècules resistents a proteases i que també afecten el sistema nerviós central», continua.
 
Durant la seva recerca, Oller Salvia va dissenyar el pèptid MiniAp-4 minimitzant lʼapamina, una neurotoxina del verí dʼabella. MiniAp-4 és molt menys tòxic i immunogen que la neurotoxina inicial i té una major permeabilitat a través de la barrera hematoencefàlica. El nou pèptid ha demostrat ser capaç de transportar fàrmacs, incloent-hi proteïnes terapèutiques, i nanopartícules in vitro, en un model amb cèl·lules humanes que reprodueix la barrera hematoencefàlica, i també sʼha provat in vivo en ratolins.
 
Donades les seves potencialitats, la descoberta ja sʼha patentat, però lʼinvestigador explica que la troballa encara està lluny de poder-se aplicar en un fàrmac. Actualment, Oller Salvia està fent una estada postdoctoral al Laboratori de Biologia Molecular del Consell de Recerca Mèdica (MRC-LMB), a Cambridge, amb lʼobjectiu de prosseguir la seva aportació al món de la biomedicina.