LIFE TRivers liderarà un procés de participació ciutadana per recollir les mesures prioritàries per a la conservació dels rius temporals

Aquesta proposta es va presentar juntament amb els resultats del projecte en la tercera reunió de les parts interessades de TRivers, que va tenir lloc els dies 25 i 26 de gener a Saragossa. Sota el lema «Rius temporals: naturals o per alteració hidrològica?», la trobada va reunir científics, gestors i altres participants interessats en la millora de la gestió dels rius amb un règim hidrològic temporal, és a dir, rius en què es produeix una interrupció recurrent del cabal i que poden arribar a quedar completament secs. A més de la UB, lʼACA i la CHX, en el projecte TRivers també hi participa lʼInstitut de Diagnosi Ambiental i Estudis de lʼAigua (IDAEA-CSIC).

Nova versió del programari TREHS

En la reunió també es va presentar una nova versió del programari TREHS (Temporary Rivers Ecological and Hydrological Status), desenvolupat per TRivers amb lʼobjectiu dʼajudar a diagnosticar lʼestat ecològic dels rius temporals. La variabilitat del cabal dʼaquest tipus de rius fa molt complicat fer-ne una diagnosi adequada dʼacord amb els objectius de la Directiva marc de lʼaigua (DMA) de la Unió Europea, ja que no existeixen eines de valoració adaptades a aquesta particularitat. A més, la majoria de vegades aquest règim temporal és degut a impactes humans, com ara lʼextracció dʼaigua per a lʼagricultura; per tant, és crucial distingir un riu amb un règim temporal «natural» dʼun que no ho és.

Per solucionar aquesta problemàtica, TREHS incorpora les dades històriques disponibles sobre els cabals de cada riu, així com entrevistes amb veïns i dades de simulacions fetes a partir de models dʼescorrentia dʼaigua, i en determina el règim hidrològic (si és permanent o temporal) i lʼestat hidrològic (si el règim hidrològic és natural o ha estat modificat per lʼacció humana). La nova versió del programari presentada a Saragossa incorpora, a més, la possibilitat dʼutilitzar informació addicional provinent de fotografies aèries i dʼobservacions puntuals de mostreigs biològics, per exemple, una fotografia feta el dia del mostreig en què es pugui observar si hi havia basses o no. També sʼhi han incorporat noves funcions de visualització de dades que «permetran fer una diagnosi del règim i de lʼestat hidrològic molt més acurades», explica Francesc Gallart, investigador de lʼIDAEA-CSIC.

Dʼaltra banda, Narcís Prat, catedràtic del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, director del Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) de la UB i coordinador del projecte LIFE TRivers, posa de rellevància aquestes noves funcions en un context ecològic perquè «ajudaran a interpretar millor el potencial ecològic que pot arribar a tenir el riu, ja que quan hi ha cabals zero no podem saber si al riu hi queden basses o no i, per tant, no sabem si la fauna aquàtica pot o no trobar refugi quan deixa de fluir lʼaigua».

Durant la jornada també es van presentar els primers resultats dʼaplicar el TREHS en diverses masses dʼaigua temporals de la CHX. «Aquest últim any hem fet entrevistes als guardes fluvials de la CHX per incorporar-les al TREHS, i hem obtingut dades per poder determinar el règim hidrològic de molts trams de riu on no hi ha estacions dʼaforament. A més, gràcies al fet que TREHS és un programari que permet lʼentrada de diferents tipus de models hidrològics, els hem pogut comparar i optimitzar els nostres resultats», explica Sara Jiménez, cap del servei tècnic de lʼOficina de Planificació Hidrològica de la CHX.

Els participants van poder utilitzar la nova versió del TREHS amb rius de la conca de lʼEbre com a cas dʼestudi durant la sortida de camp del primer dia de la reunió. Es van poder analitzar, per exemple, les dades del riu Aguasvivas, afectat per detraccions de reg que el fan desaparèixer durant el seu recorregut. Fruit de lʼinterès generat en els participants, pròximament sʼorganitzarà un curs per treballar en profunditat aquest programari.

Avaluació de lʼestat ecològic i hidromorfològic

La reunió també va servir per presentar els resultats de la qualitat biològica obtinguts a partir dʼindicadors biològics, com els macroinvertebrats i els peixos. Segons Núria Cid, investigadora postdoctoral del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona i també membre del grup FEM, «la principal problemàtica està relacionada amb els valors de referència per a rius temporals: les comunitats biològiques dʼalguns rius presenten una gran variabilitat natural i, per tant, també els valors dels índexs biològics que sʼhi apliquen, fet que dificulta establir uns llindars que representin un bon estat de conservació i que ajudin a definir objectius ambientals».

Pel que fa als peixos, les comunitats íctiques dels rius temporals a causa de lʼacció de lʼhome —com seria la part baixa del riu Matarranya— es veuen afectades negativament per la manca de cabal. Segons Dolors Vinyoles, professora del mateix Departament i especialista en lʼestudi de les comunitats de peixos, «a partir del moment en què el riu deixa de fluir i la qualitat de lʼaigua a les basses disminueix —per la reducció de la concentració dʼoxigen dissolt i lʼincrement de la temperatura—, els peixos són més vulnerables a infeccions per paràsits, al mateix temps que es produeix una competència extrema pels recursos tròfics. A més, espècies invasores com la gambúsia (Gambusia holbrooki) veuen afavorida la seva expansió. Per tant, acaba havent-hi una disminució significativa de la qualitat biològica».

En el cas dels rius efímers —rambles que estan sense aigua la major part de lʼany—, es tindran en compte mètodes alternatius basats en la hidromorfologia. En resposta a aquesta necessitat, durant la jornada es va presentar un índex hidromorfològic adaptat a rius temporals efímers, anomenat IHG, a càrrec dʼAlfredo Ollero, professor de Geografia Física de la Universitat de Saragossa.

Una aplicació de ciència ciutadana

Al final de la reunió, es van presentar les pròximes accions del projecte amb una vessant més social. A més del procés de participació ciutadana, també es va anunciar el desenvolupament dʼuna aplicació per a mòbils que permetrà enviar informació des dels telèfons mòbils a una base de dades sobre aspectes de la hidrologia i lʼecologia dels rius temporals dʼuna manera lúdica i accessible per a tothom.