Ser o no ser plenament conscients de qui som, aquesta és la qüestió

Maria Rosa Buxarrais i Marta Burguet estan convençudes que cal apostar per una pedagogia de la interioritat.
Maria Rosa Buxarrais i Marta Burguet estan convençudes que cal apostar per una pedagogia de la interioritat.
Recerca
(23/02/2017)

Maria Rosa Buxarrais i Marta Burguet, professores de la Facultat dʼEducació i investigadores del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM), estan convençudes que cal apostar per una pedagogia de la interioritat. «En el món apressat en què vivim, es fa més necessari que mai ser conscients de qui som, de què som. És crucial aturar-se i fer un exercici dʼatenció plena», assegura Buxarrais. «De fet, lʼésser és quelcom genuí. Tots som des que naixem. Però, per aprendre a ser, ens calen eines i recursos que ens permetin desplegar totes les potencialitats dʼallò que ja som i que ens ajudin a entendre per què som com som», afegeix Burguet.

Fruit dʼun encàrrec de lʼeditorial Graó, les dues professores han coordinat un llibre dʼautoria coral que duu per títol Aprender a ser. Por una pedagogía de la interioridad. Lʼobra combina arguments teòrics amb exemples pràctics i posa en relleu la importància cabdal dʼaprendre a ser. En la primera part, set autors fonamenten aquest aprenentatge des de marcs teòrics interdisciplinaris: el filosòfic, el psicològic, el neurocientífic o el pedagògic. En la segona, sʼexposen pràctiques que sʼestan duent a terme amb èxit en contextos educatius molt diversos, en els quals es promou el desenvolupament de la dimensió emocional i anímica de lʼésser.
 

Maria Rosa Buxarrais i Marta Burguet estan convençudes que cal apostar per una pedagogia de la interioritat.
Maria Rosa Buxarrais i Marta Burguet estan convençudes que cal apostar per una pedagogia de la interioritat.
Recerca
23/02/2017

Maria Rosa Buxarrais i Marta Burguet, professores de la Facultat dʼEducació i investigadores del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM), estan convençudes que cal apostar per una pedagogia de la interioritat. «En el món apressat en què vivim, es fa més necessari que mai ser conscients de qui som, de què som. És crucial aturar-se i fer un exercici dʼatenció plena», assegura Buxarrais. «De fet, lʼésser és quelcom genuí. Tots som des que naixem. Però, per aprendre a ser, ens calen eines i recursos que ens permetin desplegar totes les potencialitats dʼallò que ja som i que ens ajudin a entendre per què som com som», afegeix Burguet.

Fruit dʼun encàrrec de lʼeditorial Graó, les dues professores han coordinat un llibre dʼautoria coral que duu per títol Aprender a ser. Por una pedagogía de la interioridad. Lʼobra combina arguments teòrics amb exemples pràctics i posa en relleu la importància cabdal dʼaprendre a ser. En la primera part, set autors fonamenten aquest aprenentatge des de marcs teòrics interdisciplinaris: el filosòfic, el psicològic, el neurocientífic o el pedagògic. En la segona, sʼexposen pràctiques que sʼestan duent a terme amb èxit en contextos educatius molt diversos, en els quals es promou el desenvolupament de la dimensió emocional i anímica de lʼésser.
 

 

La pedagogia de la interioritat des de diferents marcs teòrics

«Allò que vivim, pensem o sentim i el que ens passa per dins és important a lʼescola i ha de ser objecte de la pedagogia. Som molts els que sentim que una pedagogia de la interioritat ens influeix tant en la qualitat de la mirada amb què ens dirigim als altres com en la profunditat del que vivim», diu en el pròleg Lluís Ylla, director adjunt de la Fundació Jesuïtes Educació.

La vessant filosòfica dʼaquesta qüestió lʼaborda Margarita Mauri, professora dʼÈtica de la Facultat de Filosofia de la UB. Mauri defensa que «el camí cap a lʼideal moral ha de començar amb el que expressa la saviesa dels grecs, “coneixeʼt a tu mateix”, i ha de continuar amb el descobriment de la realitat», i fa una anàlisi dels conceptes dʼexistència i dʼessència, convidant els lectors a considerar una visió de lʼésser essencialment universal i existencialment únic.

Lʼinvestigador del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la UB David Bueno, expert en biologia del desenvolupament i neurociència, i en la seva relació amb el comportament humà i lʼeducació, se centra en el que aporta el coneixement del cervell a lʼestudi de lʼautoconsciència i lʼautoexamen del jo. «Lʼeducació, entesa en sentit ampli (familiar, social, cultural, reglada, etc.), contribueix a fixar determinades rutes neuronals en el cervell, potenciant-les o podant-les. Dʼaquí ve el gran poder de lʼeducació. En el cas de lʼanàlisi de la interioritat, passa per estimular els processos de reflexió i consciència, per portar-los a lʼautoconsciència».


Per implementar a lʼaula lʼaprenentatge de lʼésser sʼha de començar per un mateix

El llibre està engrescant molts professionals de lʼensenyament a apostar pel canvi. Buxarrais assegura que, «en primer lloc, els docents han de treballar la seva interioritat i sʼhan de formar per fer-ho. Les qüestions existencials han de començar en un mateix. Si no es fa aquest treball, per més que llegeixin el llibre, no seʼn sortiran». Burguet adverteix que «cal creure que val la pena fer aquest exercici personal i que hi han dʼinvertir espai i temps. Això suposa deixar altres coses per dedicar-tʼhi. Quan detectes la necessitat en tu, és més fàcil. I és important saber que aquesta és una assignatura per a tota la vida. No tʼacabaràs de formar mai. És un treball que aposta per una educació lenta, i això entra en contradicció amb el ritme vertiginós de la societat», afegeix. «Dʼentrada, cal tenir temps de reflexionar —diu Buxarrais—, i aquest temps ha de ser conscient. La consciència és clau».

Burguet, que quan estudiava EGB va tenir una mestra que dedicava quinze minuts diaris a la relaxació i la consciència i percepció corporal, assegura que, «si des de petits els nanos aprenen a aturar-se i a fer conscient el seu cos i els seus sentiments, quan siguin grans tindran aquest hàbit incorporat i necessitaran fer aquesta pausa, aquest moment de relaxació i de calma per prendre consciencia del que són, de la seva corporeïtat». Buxarrais creu que «a les escoles costa canviar el xip perquè significa anar contracorrent, la inèrcia actual i el que sʼavalua avui en dia és, per exemple, si el rendiment escolar està ben valorat per PISA». Amb tot, es mostra optimista: «Estàvem en un moment en què havíem oblidat que som persones i tenim unes consciències. És com tot: tot torna, hi ha lʼefecte pèndol».


Un model exportable a les famílies, a les empreses i a les institucions

Burguet i Buxarrais formen part de La Casa de lʼÉsser, una associació creada fa tot just dos mesos que vetlla pel benestar de lʼésser humà en totes les seves dimensions com a motor de transformació i construcció dʼuna societat més cohesionada, equitativa i creativa. «Es tracta dʼanar-hi integrant tots els estaments de la societat perquè prenguin consciència que ens cal prendre consciència, valgui la redundància, i treballar lʼésser. Volem implementar lʼaprenentatge de lʼésser a les empreses, les institucions i les llars. Els canvis sempre costen, però hi ha un interès global creixent», destaca Buxarrais.

«Ja hi ha força escoles que estan duent a terme aquests espais i que dediquen un temps a la relaxació i la interiorització. I, dʼalguna manera, lʼherència vindrà per aquí, perquè tots aquests infants que de petits hagin treballat la interioritat, de grans necessitaran aquests moments de reflexió i dʼatenció plena», puntualitza Burguet. La investigadora adverteix, però, que «de vegades, en aquests moments dʼaturada sorgeixen les idees que van a contracorrent i potser tampoc no interessa gaire socialment. Segons com, potser convé mantenir moviments de massa que no pensin gaire. Els individus lliures sempre són més perillosos que els individus fàcilment manipulables».