Noves evidències sobre la dieta de lʼʼHomo antecessorʼ dʼAtapuerca

En la nova recerca, que revela per primer cop les evidències sobre la dieta dʼaquests hominins a partir de lʼestudi de les traces microscòpiques que deixen els aliments en lʼesmalt dental, hi han participat els investigadors de lʼequip dʼAlejandro Pérez-Pérez, format pels doctors Ferran Estebaranz, Laura Martínez i Beatriz Pinilla (UB), Marina Lozano (IPHES), Alejandro Romero (Universitat dʼAlacant), Jordi Galbany (Universitat George Washington), i els codirectors del jaciment dʼAtapuerca, José M. Bermúdez de Castro (Centre Nacional dʼInvestigació sobre lʼEvolució Humana, CENIEH), Eudald Carbonell (IPHES) i Juan Luis Arsuaga (Universitat Complutense de Madrid).

Fins a la realització dʼaquesta recerca, la dieta dels hominins del Plistocè inferior europeu dʼAtapuerca (Burgos, Espanya), un dels nostres avantpassats més remots, sʼha inferit a partir de les restes dʼanimals trobats en els mateixos nivells en què es van trobar les restes humanes: una gran varietat de mamífers de grans dimensions i fins i tot tortugues. També sʼha suggerit la presència dʼindicis de canibalisme en alguns dʼaquests fòssils.

Aliments que deixen traces en lʼesmalt dental

Lʼestudi es basa en lʼanàlisi del patró de microestriació bucal dels fòssils de la Sima del Elefante i de la Gran Dolina del jaciment dʼAtapuerca. Les microestries examinades són petites marques a la cara lateral externa de les dents, dʼuna densitat i longitud que depenen del tipus dʼaliments mastegats. «La utilitat dʼaquesta metodologia sʼha confirmat amb lʼestudi dels patrons de microestriació de poblacions actuals, tant de caçadors-recol·lectors com agrícoles, que ha demostrat que diferents patrons alimentaris es correlacionen amb patrons de microestriació específics a la zona vestibular de la corona dental», explica el professor Alejandro Pérez-Pérez, de la Secció de Zoologia i Antropologia Biològica del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.

En el nou treball, els fòssils dʼAtapuerca sʼhan comparat amb mostres dʼaltres poblacions del Plistocè inferior: amb fòssils dʼHomo ergaster dʼÀfrica, ancestre de tots els europeus i amb una antiguitat dʼ1,8 milions dʼanys; dʼHomo heidelbergensis, que apareix fa més de 500.000 anys a Europa i perdura almenys fins fa 200.000 anys, i finalment, amb fòssils dʼHomo neanderthalensis de la península Ibèrica, que va viure fa entre 200.000 i 40.000 anys.

Més densitat dʼestries en lʼH. antecessor

Els resultats de lʼestudi mostren que les dents de lʼH. antecessor tenen més densitat de microestries que la resta dʼespècies analitzades. «Les nostres troballes no ens permeten dir exactament quins aliments ingerien, ja que el material abrasiu que provoca les marques a les dents pot tenir diferents orígens; però sí que ens permeten assenyalar que lʼH. antecessor tindria una alimentació basada en gran mesura en aliments durs i abrasius, com ara vegetals que continguin fitòlits (partícules de sílice produïdes pels vegetals que són tan dures com lʼesmalt), tubercles amb restes de partícules de terra, col·lagen o teixit connectiu i ossos o carn crua», explica lʼinvestigador.

Els investigadors suggereixen que les diferències en el patró de microestriació entre les restes de la Gran Dolina i les mostres comparades podrien reflectir variacions culturals en la manera de processar els aliments. «La recol·lecció i la caça és consistent amb el patró de desgast dental altament abrasiu que hem trobat, però és molt difícil pensar que lʼaliment disponible a la zona dʼAtapuerca fos gaire diferent del disponible per a altres hominins també caçadors-recol·lectors. Per tant, serien les diferents maneres de processar lʼaliment les que donarien lloc a aquestes diferències en els patrons de microestriació dental. És a dir, obtenien, processaven i consumien lʼaliment de manera diferent», explica Alejandro Pérez-Pérez, que lidera un equip que també ha aplicat aquesta metodologia a lʼestudi de lʼalimentació dels hominins del Plistocè de lʼest de lʼÀfrica, que inclou també les espècies Paranthropus boisei i Homo habilis.

Una indústria lítica més primitiva

Aquest patró de gran abrasivitat de les dents detectat a la Gran Dolina contrasta amb el que sʼha observat en les espècies comparades en lʼestudi. «A diferència de les de lʼH. neanderthalensis, que tenia una indústria lítica més avançada (anomenada mode 3 o mosterià), les eines que sʼhan trobat en lʼentorn de lʼH. antecessor són primitives (mode 1).

Aquests materials no facilitarien el processament dels aliments, com també suggereixen les evidències que indiquen que feien servir les dents per mastegar els ossos. A més —continua lʼinvestigador— la manca dʼevidències dʼús del foc a Atapuerca apunta que segurament sʼho menjaven tot cru —tant aliments vegetals com carn, tendons o pells—, la qual cosa causava més desgast dental».

Segons els investigadors, una dieta amb un consum elevat de carn podria tenir implicacions evolutives. «La carn en la dieta podria haver contribuït a guanyar lʼenergia necessària per sostenir un cervell gran com el de lʼH. antecessor, amb un volum cerebral dʼaproximadament 1.000 centímetres cúbics en comparació amb els 764 de lʼH. ergaster; però també representaria una font dʼaliment important en un ambient altament exigent on els aliments preferits, com fruites madures i vegetals tendres, fluctuarien estacionalment», conclou lʼinvestigador.

Aquesta recerca contribueix significativament a millorar el coneixement de les adaptacions alimentàries dels nostres ancestres i evidencia la importància dels factors ecològics i culturals que han condicionat la nostra evolució biològica.

Referència de lʼarticle:

A. Pérez-Pérez, M. Lozano, A. Romero, L. M. Martínez, J. Galbany, B. Pinilla, F. Estebaranz-Sánchez, J. M. Bermúdez de Castro, E. Carbonell i J. L. Arsuaga. «The diet of the first Europeans from Atapuerca». Scientific Reports, febrer de 2017.