Identifiquen un gen causant de la síndrome dʼOpitz C en lʼúnica persona diagnosticada a Catalunya amb aquesta malaltia ultrarara

La síndrome dʼOpitz C: rara però no invisible

Les bases genètiques dʼaquesta malaltia ultraminoritària, descrita per primera vegada lʼany 1969 per John M. Opitz, encara són desconegudes. En general, es pensa que el seu origen està causat per lʼaparició de mutacions de novo —presents en els fills però no en els progenitors— de caràcter dominant. En lʼactualitat, el diagnòstic és clínic i es basa en la simptomatologia que presenten els pacients en diferent grau (trigonocefàlia, discapacitat intel·lectual, retard psicomotriu, etc.) i que, en molts casos, coincideix bastant amb el dʼaltres patologies minoritàries similars, com ara les síndromes de Schaaf-Yang, Bohring-Opitz o Prader-Willi.

En el nou estudi, els experts han descrit per primer cop lʼexistència dʼuna mutació de novo —la p.Q638*— localitzada en el gen MAGEL2 de lʼúnica persona diagnosticada inicialment amb la síndrome dʼOpitz C a Catalunya. La identificació dʼaquesta mutació, que es troba a la regió de Prader-Willi del cromosoma 15, amplia lʼhoritzó del coneixement sobre la genètica i les possibilitats de diagnòstic dʼaquestes malalties ultrarares.

«La mutació p.Q638* identificada en el gen MAGEL2 coincideix amb la que sʼhavia descrit de manera independent i paral·lela en un pacient afectat per la síndrome de Schaaf-Yang, una nova patologia minoritària que afecta una cinquantena de persones a tot el món. Els primers casos van aparèixer descrits en la bibliografia científica el 2013 per lʼequip del professor Christian Schaaf, del Baylor College of Medicine, a Houston», detalla el professor Daniel Grinberg, membre de lʼInstitut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), lʼInstitut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i el CIBERER.

«En conseqüència, des del punt de vista del diagnòstic genètic —detalla Daniel Grinberg—, aquesta pacient diagnosticada inicialment amb lʼOpitz C a Catalunya es correspondria amb el grup de pacients afectats per la síndrome de Schaaf-Yang».

La genètica definirà els límits dʼaquestes malalties minoritàries

Identificar el gen responsable dʼuna malaltia és un punt dʼinflexió per conèixer millor la patologia i impulsar futures aproximacions terapèutiques que puguin millorar la qualitat de vida dels pacients. En el nou estudi, els equips de la UB i del CRG han aplicat tècniques de seqüenciació massiva (NGS) de lʼADN (exoma i genoma), una potent metodologia que permet identificar els gens mutats en cada pacient.

Tal com explica la professora de la UB Susana Balcells, membre també de lʼIBUB i del CIBERER, «en aquest tipus de malalties tan difícils dʼestudiar i de diagnosticar, el que es pot veure des del vessant de la simptomatologia clínica està molt allunyat del defecte molecular inicial que genera la malaltia».

«Tots aquests dubtes clínics —continua Balcells— es podran resoldre per la genètica, que definirà els límits dʼaquestes malalties rares i facilitarà el consens científic sobre el diagnòstic i les causes genètiques que les provoquen».

En paraules de Luis Serrano, director del CRG, «projectes com aquest posen de manifest el paper tan important que tindrà la genòmica en el futur de la medicina i en la manera com diagnostiquem i tractem les malalties. Comprendre les malalties i oferir-ne no només un diagnòstic sinó també noves aproximacions per a possibles tractaments és especialment rellevant en les malalties minoritàries. És un orgull que des del CRG hàgim pogut contribuir, amb el nostre coneixement i les tecnologies dʼúltima generació, a un projecte que aporta esperança a un col·lectiu vulnerable», conclou lʼinvestigador.

Micromecenatge: quan la societat dona suport a la recerca científica

Actualment, els membres del Grup de Genètica Molecular Humana de la Universitat de Barcelona i del CRG estan en contacte amb lʼequip del professor Schaaf i amb les tres famílies de pacients diagnosticats amb la síndrome de Schaaf-Yang a la península Ibèrica.

El desembre del 2016, la primera autora de lʼestudi publicat a Scientific Reports, Roser Urreizti, que és investigadora del CIBERER i professora de la UB, va coordinar la reunió dels experts amb les famílies afectades. La trobada es va fer a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i va representar un nou impuls per a la col·laboració dʼinvestigadors i famílies afectades en futurs projectes amb participació de la UB, el CRG i el CIBERER Biobank, ubicat a València. Aquesta cooperació també ha permès que els tres pacients siguin examinats per un mateix expert clínic: la pediatra Dra. Anna M. Cueto, metge adjunt i genetista clínica de lʼàrea de Genètica Clínica i Molecular de lʼHospital Universitari Vall dʼHebron. Aquest fet és, sens dubte, un nou progrés en lʼàmbit dʼaquestes malalties ultraminoritàries.

Cal assenyalar que aquesta recerca ha obtingut finançament gràcies a la campanya de micromecenatge «Recerca del gen responsable de la síndrome dʼOpitz C», impulsada per la plataforma Precipita, de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).




Referència de lʼarticle:

R. Urreizti, A. M. Cueto-González, H. Franco-Valls, S. Mort-Farre, N. Roca-Ayats, J.  Ponomarenko, L. Cozzuto, C. Company, M. Bosio, S. Ossowski, M. Montfort, J. Hecht, E. F. Tizzano. B. Cormand, L. Vilageliu, J. M. Opitz, G. Neri, D. Grinberg, S. Balcells. «A de novo nonsense mutation in Magel 2 in a patient initially diagnosed as Opitz-C: similarities between Schaaf-Yang and Optiz-C Syndromes». Scientific Reports, març de 2017.