Descobert el fòssil humà més occidental del continent europeu corresponent al Plistocè mitjà

El crani d’Aroeira representa una contribució molt important al coneixement de l’evolució humana al Pleistocè mitjà d’Europa i l’origen dels neandertals.
El crani d’Aroeira representa una contribució molt important al coneixement de l’evolució humana al Pleistocè mitjà d’Europa i l’origen dels neandertals.
Recerca
(14/03/2017)

Un equip internacional de paleontòlegs dirigit pel professor João Zilhão, de la Universitat de Barcelona, ha trobat un fòssil de crani humà —des¬cobert a la gruta dʼAroeria (Portugal) i datat fa uns 400.000 anys— que fa augmentar de manera significativa la diversitat coneguda en aquesta etapa de lʼevolució humana.

 

Aquest fòssil, designat com a Aroeira 3, obre un nou marc de referència en paleontologia sobre lʼestudi de lʼaparició dels trets morfològics per conèixer lʼevolució humana al llarg dʼaquesta etapa clau en què, a partir dels Homo erectus ancestrals, van sorgir els neandertals i lʼhome modern.

El crani d’Aroeira representa una contribució molt important al coneixement de l’evolució humana al Pleistocè mitjà d’Europa i l’origen dels neandertals.
El crani d’Aroeira representa una contribució molt important al coneixement de l’evolució humana al Pleistocè mitjà d’Europa i l’origen dels neandertals.
Recerca
14/03/2017

Un equip internacional de paleontòlegs dirigit pel professor João Zilhão, de la Universitat de Barcelona, ha trobat un fòssil de crani humà —des¬cobert a la gruta dʼAroeria (Portugal) i datat fa uns 400.000 anys— que fa augmentar de manera significativa la diversitat coneguda en aquesta etapa de lʼevolució humana.

 

Aquest fòssil, designat com a Aroeira 3, obre un nou marc de referència en paleontologia sobre lʼestudi de lʼaparició dels trets morfològics per conèixer lʼevolució humana al llarg dʼaquesta etapa clau en què, a partir dels Homo erectus ancestrals, van sorgir els neandertals i lʼhome modern.

 

La troballa, que sʼha publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences, lʼha fet un equip científic del Centre dʼArqueologia de la Universitat de Lisboa (UNIARQ), en el marc de les excavacions arqueològiques que es duen a terme des del 1987 a la gruta dʼAroeira sota la direcció de lʼinvestigador ICREA João Zilhão, membre del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona. Des de lʼany 2013, també participen en lʼequip de recerca altres experts del SERP-UB. Així mateix, són autors destacats de la descoberta els experts Joan Daura (UNIARQ i SERP-UB) i Juan Luis Arsuaga, Montserrat Sanz, Maricruz Ortega i Elena Santos (Universitat Complutense de Madrid), entre dʼaltres.

 


El fòssil, que procedeix de la base de la seqüència estratigràfica del jaciment de la gruta dʼAroeira, es va trobar associat a restes de foc (os cremat), a la fauna caçada pels habitants de la cova i a abundants eines de sílex i quarsita, entre les quals abunden els bifaços (destrals de mà). Gràcies a lʼaplicació del mètode de sèries dʼurani, la datació dʼaquest crani ha estat molt més precisa que la dels altres fòssils dʼaquesta època.



Tal com explica el professor Zilhão, «el fòssil Aroeira 3 pertany a la cultura acheuliana, originada a lʼÀfrica fa més dʼun milió dʼanys però de la qual no hi ha vestigis a Europa fins fa menys de 500.000 anys. Juntament amb les restes de la Sima de los Huesos (Atapuerca) i de Talteüll (França), el crani dʼAroeira representa una de les primeres poblacions acheulianes dʼEuropa».



«En aquest context —continua Zilhão—, el crani Aroeira 3 és un descobriment de gran importància. La combinació de trets que sʼhi observen és única, i fa augmentar de manera significativa la diversitat que es coneixia fins ara. Aquesta etapa de lʼevolució humana va ser, per tant, un procés molt més complex del que es pensava».

 

«En conclusió, cada cop resulta més evident que, sobre la base dels trets diagnòstics, no és possible discriminar tipus o espècies en aquesta fase de lʼevolució humana. Tot apunta, doncs, que fa 500.000 anys la humanitat ja constituïa una sola espècie, encara que molt més diversa .ia».que avui en dia» clou el professor Zilhão.