Publicada per primer cop una antologia de la literatura llatina en català
El dimecres 29 de març, a les 12.30 hores, l'aula capella de la Facultat de Filologia acollirà la presentació de l'Antologia de la literatura llatina, publicada per Edicions UB i a cura del catedràtic de Filologia Llatina de la Universitat de Barcelona Javier Velaza. L'acte serà a càrrec del degà de la Facultat, Adolfo Sotelo; la cap d'Edicions UB, Meritxell Anton, i el mateix Javier Velaza. El llibre, que aplega una selecció de textos llatins de lʼèpoca romana, traduïts per un equip de filòlegs de la UB, aspira a cobrir un buit en la bibliografia en llengua catalana i arribar a un públic ampli i divers.
La selecció proposada —que comprèn un total de setanta-cinc autors, des dels més coneguts, com Ciceró o Sèneca, fins a dʼaltres que no ho són tant, com Nevi o Ammià Marcel·lí— sʼha fet tenint en compte criteris diversos i complementaris, en especial el valor literari i estètic dels textos, la seva rellevància com a documents historicoliteraris, i la influència que han tingut en autors i literatures posteriors. Tal com sʼil·lustra a la coberta del llibre, amb un fresc que representa el mite del rapte dʼEuropa, aquesta antologia reivindica la necessitat de preservar la cultura clàssica i les arrels culturals comunes que representen la llengua i la literatura llatines a Occident.
Els autors triats, que van del segle III aC al IV dC, apareixen per ordre estrictament cronològic. De cadascun se nʼofereix una breu ressenya biobibliogràfica amb lʼobjectiu de contextualitzar històricament i literàriament la seva obra i dʼassenyalar-ne la pervivència. Pel que fa a les traduccions, sʼha respectat la diversitat estilística derivada de la pluralitat de traductors; en alguns casos els textos poètics sʼhan traduït en prosa, en dʼaltres sʼha mantingut lʼestructura del vers. Així mateix, el traductor també ha decidit lʼedició del text sobre la qual ha fet la versió, tot i que sempre sʼhan emprat edicions filològiques de referència. Finalment, sʼha prescindit de les notes a peu de pàgina, amb lʼobjectiu de privilegiar sense cap mena dʼobstacle la lectura directa dels textos.
Aquesta antologia, publicada en paper i en format electrònic, sʼadreça a un públic lector ampli i variat: dʼuna banda, a professors i alumnes, que hi poden trobar una eina eficaç per apropar-se a la temàtica des de la seva pròpia perspectiva i les seves necessitats; i, de lʼaltra, al lector culte que vulgui fer una primera aproximació a les principals obres de la literatura llatina o aprofundir en el coneixement de la tradició clàssica.
Javier Velaza (Castejón, 1963) és catedràtic de Filologia Llatina. Les seves línies de recerca principals són lʼepigrafia llatina, les llengües preromanes de la península Ibèrica, la literatura romana i la crítica textual. A Edicions de la Universitat de Barcelona hi ha publicat Léxico de inscripciones ibéricas (1976-1989) (1991); Litterae in titulis, tituli in litteris (1998, amb Marc Mayer i Mònica Miró); M. Valeri Probi Beryti fragmenta (2005), i La historia del texto de Terencio en la antigüedad (2007). També és autor dʼEpigrafía y lengua ibéricas (1996), Itur in antiquam silvam. Cuestiones en torno a la tradición antigua del texto de Virgilio (2001) i Ibérico. Lengua, escritura, epigrafía (2016, amb Noemí Moncunill), així com de més de dos-cents articles de recerca. Així mateix, acaba de publicar els volums From the protohistory to the history of the text (2016) i Insularity, identity and epigraphy in the Roman world (2017). És investigador principal del Grup de Recerca Consolidat Littera, especialitzat en lʼestudi de textos epigràfics romans i paleohispànics —i les seves relacions amb la literatura—, la història de la transmissió de textos epigràfics i literaris, i la crítica textual dʼautors romans clàssics i cristians.
Altres llibres publicats per Edicions de la Universitat de Barcelona en lʼàmbit de la llengua i la literatura llatines són: Paulo Minora. Estudios de poesía latina menor y fragmentaria (2011), de José Luis Vidal, José Ignacio García Armendáriz i Adolfo Egea (ed.); Gramàtica llatina (2012) i Mètode de llatí (2013), de Santiago Segura Munguía; Introducció a lʼestilística llatina (2013), de Jordi Avilés; Sintaxis latina (2015), de Mariano Bassols, i els dos volums dʼOmnia mutantur. Canvi, transformació i pervivència en la cultura clàssica, en les seves llengües i en el seu llegat (2017): el primer, dedicat a la cultura grega, a cura dʼEsperança Borrell Vidal i Pilar Gómez Cardó, i el segon, sobre la cultura llatina, a cura dʼEsperança Borrell Vidal i Óscar de la Cruz Palma.
El dimecres 29 de març, a les 12.30 hores, l'aula capella de la Facultat de Filologia acollirà la presentació de l'Antologia de la literatura llatina, publicada per Edicions UB i a cura del catedràtic de Filologia Llatina de la Universitat de Barcelona Javier Velaza. L'acte serà a càrrec del degà de la Facultat, Adolfo Sotelo; la cap d'Edicions UB, Meritxell Anton, i el mateix Javier Velaza. El llibre, que aplega una selecció de textos llatins de lʼèpoca romana, traduïts per un equip de filòlegs de la UB, aspira a cobrir un buit en la bibliografia en llengua catalana i arribar a un públic ampli i divers.
La selecció proposada —que comprèn un total de setanta-cinc autors, des dels més coneguts, com Ciceró o Sèneca, fins a dʼaltres que no ho són tant, com Nevi o Ammià Marcel·lí— sʼha fet tenint en compte criteris diversos i complementaris, en especial el valor literari i estètic dels textos, la seva rellevància com a documents historicoliteraris, i la influència que han tingut en autors i literatures posteriors. Tal com sʼil·lustra a la coberta del llibre, amb un fresc que representa el mite del rapte dʼEuropa, aquesta antologia reivindica la necessitat de preservar la cultura clàssica i les arrels culturals comunes que representen la llengua i la literatura llatines a Occident.
Els autors triats, que van del segle III aC al IV dC, apareixen per ordre estrictament cronològic. De cadascun se nʼofereix una breu ressenya biobibliogràfica amb lʼobjectiu de contextualitzar històricament i literàriament la seva obra i dʼassenyalar-ne la pervivència. Pel que fa a les traduccions, sʼha respectat la diversitat estilística derivada de la pluralitat de traductors; en alguns casos els textos poètics sʼhan traduït en prosa, en dʼaltres sʼha mantingut lʼestructura del vers. Així mateix, el traductor també ha decidit lʼedició del text sobre la qual ha fet la versió, tot i que sempre sʼhan emprat edicions filològiques de referència. Finalment, sʼha prescindit de les notes a peu de pàgina, amb lʼobjectiu de privilegiar sense cap mena dʼobstacle la lectura directa dels textos.
Aquesta antologia, publicada en paper i en format electrònic, sʼadreça a un públic lector ampli i variat: dʼuna banda, a professors i alumnes, que hi poden trobar una eina eficaç per apropar-se a la temàtica des de la seva pròpia perspectiva i les seves necessitats; i, de lʼaltra, al lector culte que vulgui fer una primera aproximació a les principals obres de la literatura llatina o aprofundir en el coneixement de la tradició clàssica.
Javier Velaza (Castejón, 1963) és catedràtic de Filologia Llatina. Les seves línies de recerca principals són lʼepigrafia llatina, les llengües preromanes de la península Ibèrica, la literatura romana i la crítica textual. A Edicions de la Universitat de Barcelona hi ha publicat Léxico de inscripciones ibéricas (1976-1989) (1991); Litterae in titulis, tituli in litteris (1998, amb Marc Mayer i Mònica Miró); M. Valeri Probi Beryti fragmenta (2005), i La historia del texto de Terencio en la antigüedad (2007). També és autor dʼEpigrafía y lengua ibéricas (1996), Itur in antiquam silvam. Cuestiones en torno a la tradición antigua del texto de Virgilio (2001) i Ibérico. Lengua, escritura, epigrafía (2016, amb Noemí Moncunill), així com de més de dos-cents articles de recerca. Així mateix, acaba de publicar els volums From the protohistory to the history of the text (2016) i Insularity, identity and epigraphy in the Roman world (2017). És investigador principal del Grup de Recerca Consolidat Littera, especialitzat en lʼestudi de textos epigràfics romans i paleohispànics —i les seves relacions amb la literatura—, la història de la transmissió de textos epigràfics i literaris, i la crítica textual dʼautors romans clàssics i cristians.
Altres llibres publicats per Edicions de la Universitat de Barcelona en lʼàmbit de la llengua i la literatura llatines són: Paulo Minora. Estudios de poesía latina menor y fragmentaria (2011), de José Luis Vidal, José Ignacio García Armendáriz i Adolfo Egea (ed.); Gramàtica llatina (2012) i Mètode de llatí (2013), de Santiago Segura Munguía; Introducció a lʼestilística llatina (2013), de Jordi Avilés; Sintaxis latina (2015), de Mariano Bassols, i els dos volums dʼOmnia mutantur. Canvi, transformació i pervivència en la cultura clàssica, en les seves llengües i en el seu llegat (2017): el primer, dedicat a la cultura grega, a cura dʼEsperança Borrell Vidal i Pilar Gómez Cardó, i el segon, sobre la cultura llatina, a cura dʼEsperança Borrell Vidal i Óscar de la Cruz Palma.