La barrera oceanogràfica del front polar no és tan impenetrable per als briozous de lʼoceà Austral com es pensava
El front polar, una frontera oceanogràfica entre lʼoceà Austral i les masses d'aigua que lʼenvolten, no és una barrera biogeogràfica tan impenetrable com es pensava fins ara, segons un article publicat a la revista Marine Environmental Research que té com a primera autora la investigadora Blanca Figuerola, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).
El front polar, una frontera oceanogràfica entre lʼoceà Austral i les masses d'aigua que lʼenvolten, no és una barrera biogeogràfica tan impenetrable com es pensava fins ara, segons un article publicat a la revista Marine Environmental Research que té com a primera autora la investigadora Blanca Figuerola, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).
També són autors de lʼestudi els experts David K. A. Barnes, del Servei Antàrtic Britànic (BAS); Paul Brickle, de lʼInstitut dʼInvestigació Mediambiental de lʼAtlàntic Sud (SAERI) a les illes Falkland, i Paul E. Brewin, de la Direcció de Recursos Naturals i Pesca de les Illes de Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud.
Entre els 45 i els 60º de latitud sud, a la zona de transició entre lʼAmèrica del Sud i lʼAntàrtida, es troben arxipèlags amb una fauna marina que podria aportar informació essencial sobre els patrons de distribució de la biodiversitat i la biogeografia dels ecosistemes oceànics més extrems. El nou treball presenta l'inventari més complet conegut fins ara sobre la distribució espacial dels briozous —uns invertebrats marins que viuen en colònies i formen esquelets mineralitzats— d'aigües poc profundes a les illes Falkland (oceà Atlàntic) i a les de Geòrgia del Sud (oceà Austral), situades al nord i al sud del front polar, respectivament.
Uns ecosistemes marins força desconeguts entre Sud-amèrica i lʼAntàrtida
Lʼequip científic ha identificat 85 espècies diferents de briozous, entre les quals hi ha 18 gèneres i 23 espècies que podrien ser desconeguts fins ara. Del total dʼespècies identificades, el 65 % es van documentar per primer cop a les illes Falkland (el 41 %, a les Geòrgia del Sud).
Tal com explica la investigadora Blanca Figuerola, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, «el nou inventari de briozous generat ajudarà a establir una base de dades de la biodiversitat regional de briozous i permetrà detectar possibles espècies invasores». «El treball de recerca, que amplia el rang batimètric dʼestudi en 30 espècies marines, analitza les similituds faunístiques amb les comunitats de briozous de regions veïnes, i servirà per dissenyar patrons de distribució biogeogràfics. Els briozous, a més, representen un tàxon molt indicat en estudis de biodiversitat per detectar canvis futurs en els ecosistemes marins causats pel canvi global», detalla Figuerola.
Segons les conclusions, el front polar no és una barrera biogeogràfica circumpolar tan impermeable com es pensava en el cas dels briozous —uns colonitzadors molt eficaços de superfícies— a causa de l'existència de possibles vies de dispersió entre la regió de la Patagònia i l'Antàrtida. Aquest fenomen dʼintercanvi de fauna més enllà de les barreres oceanogràfiques podria estar afavorit per lʼefecte dels remolins del corrent circumpolar antàrtic —capaços de transportar colònies de briozous fixats en restes marines— o també mitjançant alguns mecanismes de dispersió humana (aigua de llast dels vaixells, etc.), apunten els autors.
Protegint la biodiversitat marina en els ecosistemes més extrems
Els estudis comparatius de la biodiversitat entre l'Antàrtida i els últims fragments que es van separar del megacontinent Gondwana —en especial, la regió de la Patagònia— són essencials per entendre l'evolució de les comunitats regionals i les seves relacions amb la fauna externa al front polar. Cartografiar l'hàbitat oceànic i identificar-ne les espècies d'invertebrats marins és, per tant, una de les prioritats de recerca marcades per l'Estratègia de biodiversitat de les illes Falkland (Malvines).
«Aquest nou estudi també contribuirà a millorar les iniciatives de gestió marina del govern de les illes Falkland i de Geòrgia del Sud, així com dʼaltres illes subantàrtiques i de regions veïnes que encara són molt desconegudes per al món de la ciència», detalla Figuerola, que va obtenir una beca Shackleton per desplegar aquesta recerca. Blanca Figuerola és una de les integrants del projecte Distantcom, que és la continuació dels projectes Ecoquim i Actiquim, dirigits per la professora Conxita Àvila, de la Facultat de Biologia i de lʼIRBio, per estudiar lʼecologia química de les comunitats dʼinvertebrats marins a lʼAntàrtida.
En el marc del treball, lʼequip dʼexperts va recollir mostres de briozous d'aigües fredes —per mitjà de busseig amb vestit sec— en diverses zones de les Falkland i Malvines. Posteriorment, es van identificar les mostres recollides, i també les que hi havia dipositades en les col·leccions de diversos grups i institucions, com ara el Shallow Marine Surveys Group (SMSG); lʼInstitut dʼInvestigació Mediambiental de lʼAtlàntic Sud (SAERI), i el Departament de Pesca de les Illes Falkland, institucions que també han finançat aquesta activitat investigadora. Segons els experts, seria important poder ampliar aquesta línia dʼestudi en la fauna marina de zones més profundes de lʼAmèrica del Sud i el continent antàrtic.