Presentació de ʻThe sound sculptures of Bernard and François Baschetʼ, un clàssic de la història de lʼart

En aquest llibre, considerat una obra fonamental en la història de lʼart, François Baschet relata lʼexperiència dels germans Baschet com a pioners en la investigació i la creació dʼinstruments musicals i escultures sonores combinant art i ciència, escultura i música. Lʼedició, a cura de Martí Ruiz, especialista en lʼobra dels Baschet, dona a conèixer la singular concepció de François Baschet de lʼacústica —un mètode per comprendre les relacions funcionals entre forma, matèria, acció i so—, la qual va donar lloc a la invenció de centenars dʼinstruments i dʼescultures sonores de totes les mides i sonoritats, actualment escampades per tot el món.

Lʼany 2009, François Baschet va fundar un nou espai de treball en col·laboració amb investigadors de la Facultat de Belles Arts de la UB. Com a resultat dʼaquesta activitat, han sorgit nombroses iniciatives internacionals, coordinades entre Barcelona i París, com ara la catalogació analítica i multimèdia del corpus de lʼobra, la localització i restauració de les obres existents —a Mèxic en col·laboració amb la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i al Japó amb les universitats de Kyoto i Tòquio— i lʼestudi del desenvolupament de noves formes. Lʼany 2015, el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la UB, situat a lʼantiga fàbrica de Can Jaumandreu, al Poblenou, va acollir lʼexposició «Escultura sonora Baschet», una mostra organitzada pel Taller dʼEscultura Sonora Baschet de la UB que va incloure divuit peces úniques que combinaven escultura i música. Les peces pertanyien a diverses èpoques, que van des dels anys seixanta fins al segle XXI, i eren de diferents materials i mides.

Lʼobra que ha publicat Edicions de la Universitat de Barcelona és una edició trilingüe en paper que ben aviat apareixerà també en llibre electrònic (eBooks). Consisteix en tres volums: els dos primers van ser escrits el 1980 per encàrrec de John Grayson, del Centre dʼInvestigació Estètica de Vancouver, i el tercer, concebut com unes memòries en què François Baschet mostra la seva visió de la vida i el món de lʼart, es va enllestir el 1989. Deu anys més tard, Trevor Taylor en va publicar una primera edició traduïda a lʼanglès per Mary Helen (Caroline) Lane i Candace Lyons. La reedició d'Edicions de la UB dʼaquests tres llibres en anglès inclou fragments inèdits, incorpora lʼoriginal francès de lʼ«Organologie des structures sonores Baschet» i una traducció de tots els textos al castellà, a càrrec de Joachim de Nys. Cal remarcar lʼimportant treball de compilació, ordenació i sistematització de tot el corpus textual que ha fet possible la publicació dʼaquesta obra.

Pioners d'un nou concepte de l'escultura

A l'inici dels anys cinquanta, els germans Bernard i François Baschet es van plantejar quin sentit tenia tocar la música del segle XX amb instruments del segle XVIII. Amb aquesta premissa, van investigar els materials i els procediments més adients per crear una sèrie de nous instruments que fossin realment contemporanis i representatius de la societat en què vivien i que, alhora, obrissin noves vies dʼexpressió. Van crear multitud dʼescultures sonores, amb un aspecte sorprenent, manufacturades amb acer i alumini, i amplificades amb grans planxes còniques de metall, fàcils de tocar fins i tot per a gent poc experta.

El 1954, els Baschet van conèixer Jacques Lasry (pianista i compositor) i Yvonne Lasry (organista), amb qui van formar lʼassociació Structures Sonores Lasry-Baschet i van oferir els primers concerts el 1955, amb cert èxit. El 1960, Jean Cocteau els va encarregar la banda sonora del film Le testament dʼOrphée. A partir d'aquí, van fer una gira i van aparèixer en programes de televisió com ara The Ed Sullivan Show. El 1965 van presentar una exposició al Museu dʼArt Modern de Nova York, el qual va adquirir una de les escultures.

François Baschet (París, 1920 - Barcelona, 2014) va formar part de la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial i, més tard, va col·laborar amb els serveis dʼintel·ligència francesos en la recerca de fugitius nazis a lʼAmèrica Llatina. De tornada a París, el 1952, va estudiar escultura i va actuar en cabarets. Va començar a estudiar lʼacústica amb el seu germà Bernard, un apassionat de la música electroacústica, i junts van idear un mètode dʼanàlisi i creació que abasta la investigació i la innovació en lʼacústica aplicada, la construcció dʼinstruments i escultures interactives, el treball educatiu, així com la difusió dels seus coneixements a través de diverses publicacions.