Juan Carlos Henao, rector de la Universitat Externado de Colòmbia: «Rebré els guerrillers a la Universitat»
Després de cinquanta anys de conflicte entre la guerrilla i el govern, amb set milions de víctimes directes, Colòmbia està duent a terme un procés de pau que tira endavant fins i tot després dʼepisodis com el referèndum de lʼoctubre passat, en què els ciutadans van dir no a lʼacord que proposava el govern amb la guerrilla de les FARC. «Perdre el referèndum va ser catastròfic», però alhora va resultar «útil per millorar el text de lʼacord de pau». Així ho va explicar en un seminari a la Facultat de Dret, el 3 de maig passat, Juan Carlos Henao, rector de la Universitat Externado de Colòmbia. Henao és un dels artífexs de la jurisdicció especial creada per garantir els drets de les víctimes i fer possible alhora el procés de pau al país sud-americà. En la seva intervenció va explicar els principis que inspiren aquesta jurisdicció i els problemes que van sorgir durant la negociació amb la guerrilla.
Després de cinquanta anys de conflicte entre la guerrilla i el govern, amb set milions de víctimes directes, Colòmbia està duent a terme un procés de pau que tira endavant fins i tot després dʼepisodis com el referèndum de lʼoctubre passat, en què els ciutadans van dir no a lʼacord que proposava el govern amb la guerrilla de les FARC. «Perdre el referèndum va ser catastròfic», però alhora va resultar «útil per millorar el text de lʼacord de pau». Així ho va explicar en un seminari a la Facultat de Dret, el 3 de maig passat, Juan Carlos Henao, rector de la Universitat Externado de Colòmbia. Henao és un dels artífexs de la jurisdicció especial creada per garantir els drets de les víctimes i fer possible alhora el procés de pau al país sud-americà. En la seva intervenció va explicar els principis que inspiren aquesta jurisdicció i els problemes que van sorgir durant la negociació amb la guerrilla.
Henao va iniciar la seva intervenció recordant que va arribar un punt en què els negociadors que treballaven per lʼacord de pau a lʼHavana es van trobar «encallats». No sʼavançava i no sʼera capaç de crear una justícia transicional, és a dir, una forma de justícia que permetés passar del conflicte a la pau. El tema era especialment important, i alhora complicat, perquè la guerrilla no acceptava la justícia ordinària colombiana. Va ser llavors quan van entrar en joc Juan Carlos Henao i altres experts i representants del govern i de la guerrilla, amb lʼencàrrec de desencallar la situació. «Vam començar des de zero i vam dir que si no ens donaven carta blanca, no entraríem en el tema», va recordar Henao, que va acollir a casa seva més de vint reunions de la negociació.
El rector de la Universitat Externado de Colòmbia va explicar com es va crear, mitjançant la negociació, un sistema en el qual «les víctimes són lʼeix central», i que està «basat en la veritat, la justícia, la reparació i la no repetició». Es tracta de la justícia transicional, de la qual Henao va comentar alguns aspectes, com la substitució de la presó per la limitació de la mobilitat a una zona determinada del país. En aquesta mateixa línia, els responsables de delictes hauran de fer tasques dʼextracció de les mines soterrades durant el conflicte i que fan extremadament perillós el territori, o hauran de treballar per substituir els cultius il·legals de droga per uns altres. De fet, lʼacord de pau vol ser un element per al desenvolupament del país, per exemple en lʼàmbit rural. Com a mostra dʼaquesta contribució del pacte al desenvolupament, Henao va exposar que, «per aplicar lʼacord, caldrà fer un cadastre, que no existeix a Colòmbia».
Segons Henao, aquesta justícia transicional «està funcionant». En aquest sentit, va apuntar que la guerrilla posarà pròximament els seus béns a disposició dʼaquesta justícia. També va posar com a exemple: «Rebré els guerrillers a la Universitat Externado». Tot i això, va assenyalar les dificultats del procés, com haver dʼexplicar a la població que sʼapliqui a determinades persones aquesta justícia transicional en lloc de lʼordinària, a la qual se li han retirat competències. «Has dʼexplicar que els guerrillers són polítics, són rebels», va dir. El rector va confessar que, després de tot el procés, el que li va doldre van ser «les mentides que es van dir», i va criticar lʼús que fan els polítics de la por que té la gent davant la incertesa.
Lʼacte, presidit pel degà de la Facultat dʼEconomia i Empresa, Xavier Pons, sʼemmarcava en un seminari de dret administratiu en què també va intervenir el catedràtic Tomàs Font, director del Departament de Dret Administratiu, Dret Processal, Història del Dret i Dret Financer i Tributari. Font va destacar la llarga tradició de col·laboració amb la Universitat Externado en lʼàmbit del dret administratiu, que ha permès a docents de la UB impartir seminaris a Bogotà i a doctorands de la Universitat Externado formar-se a la Universitat de Barcelona. També va intervenir en lʼacte el doctorand colombià i investigador de la UB Juan Carlos Covilla, que va contextualitzar el moment en què es troba el seu país.
Acord entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Externado