El patrimoni de la UB, a debat

La primera de les jornades de reflexió i debat al voltant del patrimoni de la UB i el seu futur museu va reunir prop de 80 membres de la comunitat universitària.
La primera de les jornades de reflexió i debat al voltant del patrimoni de la UB i el seu futur museu va reunir prop de 80 membres de la comunitat universitària.
Institucional
(23/05/2017)

Prop de 80 membres de la comunitat universitària van participar el passat 17 de maig en la primera de les jornades de reflexió i debat al voltant del patrimoni de la UB i el seu futur museu. La iniciativa, impulsada pel Vicerectorat dʼArts, Cultura i Patrimoni, planteja la creació dʼun pla integral del patrimoni històric, artístic i cultural de la UB, «un projecte obert que demana, des de lʼinici, el concurs de tota la comunitat universitària: PDI, PAS i alumnat», explica el vicerector Salvador García. I continua: «Un debat necessari que no sʼha de circumscriure a la pregunta de “museu, sí o no”, sinó a repensar el patrimoni de la UB com un tot».

 

La primera de les jornades de reflexió i debat al voltant del patrimoni de la UB i el seu futur museu va reunir prop de 80 membres de la comunitat universitària.
La primera de les jornades de reflexió i debat al voltant del patrimoni de la UB i el seu futur museu va reunir prop de 80 membres de la comunitat universitària.
Institucional
23/05/2017

Prop de 80 membres de la comunitat universitària van participar el passat 17 de maig en la primera de les jornades de reflexió i debat al voltant del patrimoni de la UB i el seu futur museu. La iniciativa, impulsada pel Vicerectorat dʼArts, Cultura i Patrimoni, planteja la creació dʼun pla integral del patrimoni històric, artístic i cultural de la UB, «un projecte obert que demana, des de lʼinici, el concurs de tota la comunitat universitària: PDI, PAS i alumnat», explica el vicerector Salvador García. I continua: «Un debat necessari que no sʼha de circumscriure a la pregunta de “museu, sí o no”, sinó a repensar el patrimoni de la UB com un tot».

 

Les col·leccions de la UB, primer objecte de debat

Aquesta primera jornada va estar dedicada a les col·leccions, «una part molt important del patrimoni de la Universitat». Actualment, la UB té disset col·leccions. De caràcter divers, comprenen totes les àrees acadèmiques i apleguen obres dʼart, objectes i exemplars del món científic —aparells de diferents procedències, plantes, minerals i animals dissecats—, així com alguns llibres antics extraordinaris. García en destaca lʼorigen: en molts casos, són fruit del voluntarisme i el treball de membres de la comunitat universitària, que col·laboren desinteressadament en la seva existència i conservació. Precisament, ells van ser els protagonistes de la primera part de la jornada.

Durant la sessió del matí, els responsables de les col·leccions de la UB van tenir lʼoportunitat dʼexposar lʼestat actual de les col·leccions que custodien i dʼintercanviar informació sobre el seu valor, abast, necessitats i objectius de futur. Lʼús de les col·leccions com a recurs de docència i recerca de qualitat, i la seva obertura a la societat, van ser algunes de les qüestions que es van plantejar. També es va parlar de la interacció entre les col·leccions, preservant-ne lʼespecificitat, i de la necessitat dʼinstitucionalitzar-les per dotar-les de visibilitat. Arribats a aquest punt, es va proposar definir una política de museu universitari: un pla i un procés de treball. En aquest sentit, el futur museu es postula com lʼoportunitat dʼharmonitzar les funcions actuals de les col·leccions —adreçades especialment a estudiants i investigadors—, amb accés al públic en general, i, en paral·lel, fer tot el possible perquè no desaparegui cap element patrimonial de la Universitat per desconeixement.

A favor del futur Museu UB

A la tarda, la jornada es va obrir a la resta de la comunitat universitària. Amb un format més obert, els participants van poder fer una primera immersió en el patrimoni de la Universitat. Van poder descobrir lʼabast del patrimoni material i immaterial de la UB, que més enllà de les col·leccions i el futur museu, també el conformen els conjunts patrimonials, els arxius i biblioteques, els edificis i jardins. El públic assistent es va posicionar a favor de la creació dʼun futur museu, entès com a recurs per posar en ordre tot aquest patrimoni, tant el que coneixem com el que està amagat i que es podria perdre. Aquest museu, però, hauria dʼassumir les funcions que realitzen actualment les col·leccions, i sʼobriria a tots els públics en general. Altres temes que també es van abordar són la necessitat de conèixer altres exemples de museus universitaris (per ajustar aquestes realitats a la nostra) i potenciar la implicació dels estudiants en tot el procés.

«Un projecte que hem de fer nostre, tant la UB en el seu conjunt com el país»

El vicerector dʼArts, Cultura i Patrimoni, Salvador García, valora positivament la resposta de la comunitat universitària a aquesta primera crida: «Un projecte de coneixement i reconeixement del nostre patrimoni només té sentit si es fonamenta en lʼexperiència, lʼexpertesa i el debat entre els membres de la UB que ja el treballen en el seu dia a dia. Però no es limita aquí». I continua: «Cal estendre aquesta realitat al conjunt dels col·lectius i àmbits de la Universitat. El museu pot ser una de les eines al nostre abast per aconseguir-ho, dins dʼun pla integral del patrimoni material i immaterial de la UB que té, com a protagonistes, el seu patrimoni més valuós: les persones».

El procés només acaba de començar. La propera jornada de debat serà el 21 de juny. En paral·lel, es farà una crida a tots els membres de la UB perquè facin visible el possible patrimoni amagat i així assegurar-ne la preservació: «El nostre propòsit és intentar no excloure res ni ningú en el procés que sʼha iniciat. Això significa que hem de treballar de manera global i col·laborativa la diagnosi, les propostes de millora i els projectes de futur del Patrimoni de la UB», assegura García. «El futur museu de la Universitat és, ara més que mai, una prioritat. Però per poder-lo fer, cal que sigui un projecte ambiciós i coherent, i que ens el fem nostre, tant la UB en el seu conjunt com el país», conclou.