Nova tècnica per mesurar lʼactivitat del teixit adipós marró, un òrgan clau en el desenvolupament de lʼobesitat
Experts de lʼInstitut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona ( IBUB ) han desenvolupat una tècnica nova per mesurar la producció i la utilització de lʼenergia en el teixit adipós marró, un òrgan clau en lʼobesitat per la capacitat dʼoxidar el greix i dissipar-ne lʼenergia en forma de calor. Aquest mètode, publicat a la revista científica Advanced Science , millora la precisió de les tècniques anteriors per estudiar la funcionalitat del teixit adipós, i a més, es pot fer servir per testar fàrmacs que podrien combatre lʼobesitat. Segons dades de lʼOrganització Mundial de la Salut (OMS), aquesta malaltia ha doblat la prevalença entre el 1980 i el 2014, i és un factor de risc important per al desenvolupament de diferents problemes de salut, com les malalties cardiovasculars, la diabetis, lʼAlzheimer o diversos tipus de càncer.
Experts de lʼInstitut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona ( IBUB ) han desenvolupat una tècnica nova per mesurar la producció i la utilització de lʼenergia en el teixit adipós marró, un òrgan clau en lʼobesitat per la capacitat dʼoxidar el greix i dissipar-ne lʼenergia en forma de calor. Aquest mètode, publicat a la revista científica Advanced Science , millora la precisió de les tècniques anteriors per estudiar la funcionalitat del teixit adipós, i a més, es pot fer servir per testar fàrmacs que podrien combatre lʼobesitat. Segons dades de lʼOrganització Mundial de la Salut (OMS), aquesta malaltia ha doblat la prevalença entre el 1980 i el 2014, i és un factor de risc important per al desenvolupament de diferents problemes de salut, com les malalties cardiovasculars, la diabetis, lʼAlzheimer o diversos tipus de càncer.
El treball lʼhan dirigit Dolors Serra, Laura Herrero i María Calderón Domínguez, de la Facultat de Farmàcia, lʼIBUB, i el CIBER de Fisiopatologia de lʼObesitat i la Nutrició (CIBERobn). També hi han participat David Sebastián i Antonio Zorzano, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, lʼInstitut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i el CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM), així com Martín Alcalá i Marta Viana, de la Universitat CEU San Pablo (Madrid).
La nova tècnica es basa en la tecnologia Seahorse i permet estudiar paràmetres de la bioenergètica mitocondrial del teixit adipós, com la quantitat d'oxigen dedicada a produir energia i la capacitat respiratòria màxima del teixit. A més, ho fa directament en explants, és a dir, amb teixits vius aïllats de ratolí. «Fins ara, la respiració cel·lular sʼhavia analitzat en cèl·lules de cultiu o mitocondris aïllats, que eren propensos a la ruptura durant el procés de separació. El fet de tenir en compte tot el teixit i no només les poblacions cel·lulars és un enfocament directe que proporciona una visió més realista de la respiració fisiològica», explica Dolors Serra, investigadora principal del Grup de Regulació del Metabolisme Lipídic en lʼObesitat i la Diabetis de la UB.
Una diana terapèutica contra lʼobesitat
La comprensió de lʼactivitat del teixit adipós és important per la implicació dʼaquest òrgan en la fisiopatologia de lʼobesitat. Mentre que el teixit adipós blanc és l'òrgan principal encarregat de lʼemmagatzematge d'energia en forma de triglicèrids, el teixit adipós marró és ric en mitocondris, lʼorgànul responsable de la producció d'energia de la cèl·lula. Els mitocondris cremen combustibles com ara àcids grassos i glucosa per transformar-los en energia útil, consumint oxigen en el procés. A més, el teixit adipós marró té una alta concentració de la proteïna UCP1 (proteïna desacobladora 1). Aquesta proteïna no passa per la cadena respiratòria, així que en comptes de generar energia útil, dissipa energia en forma de calor. Aquesta funció, coneguda com a termogènesi sense tremolor, és crucial en els nadons per mantenir la temperatura corporal.
«La capacitat del teixit adipós marró per oxidar el greix i dissipar-ne l'energia en forma de calor ha centrat l'atenció dels investigadors en el seu potencial com una diana terapèutica en el tractament de diverses condicions metabòliques, incloent-hi l'obesitat i la diabetis», explica Laura Herrero, directora del treball de recerca.
Testar fàrmacs per activar la termogènesi
Tradicionalment, la presència de teixit adipós marró es considerava residual en els éssers humans adults, i es pensava que només en tenien els nadons. No obstant això, el 2009 diversos grups de recerca independents van identificar la presència de teixit adipós marró en humans adults, i van constatar que disminueix amb l'envelliment, l'obesitat i la diabetis.
Segons els investigadors, les aplicacions d'aquest mètode inclouen l'anàlisi de com diferents factors —la dieta, l'envelliment o els genotips, per exemple— poden afectar la funcionalitat del teixit adipós marró. A més, demostren com es pot adaptar aquest mètode per provar fàrmacs que podrien activar la termogènesi com una estratègia antiobesitat.
Referència de lʼarticle:
M. Calderón Domínguez, M. Alcalá, A. Zorzano, M. Viana, D. Serra i L. Herero. «Brown adipose tissue bioenergetics: a new methodological approach». Advanced Science, abril de 2017. Doi: 10.1002/advs.201770017