Caracteritzen els epigenomes complets dels tumors més freqüents
Un equip de recerca liderat pel professor Manel Esteller, investigador ICREA de lʼInstitut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, ha aconseguit caracteritzar els epigenomes complets dels tumors més freqüents, entre els quals hi ha els de càncer de còlon, pulmó i mama. En el nou estudi —un avenç important en la recerca de l'origen i la progressió d'aquests tumors publicat a la revista Oncogene— també hi ha participat el catedràtic Modesto Orozco, del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular de la Facultat de Biologia de la UB i membre de lʼIRB Barcelona i de la plataforma Bioinformatics Barcelona (BIB), entre altres autors.
Un equip de recerca liderat pel professor Manel Esteller, investigador ICREA de lʼInstitut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, ha aconseguit caracteritzar els epigenomes complets dels tumors més freqüents, entre els quals hi ha els de càncer de còlon, pulmó i mama. En el nou estudi —un avenç important en la recerca de l'origen i la progressió d'aquests tumors publicat a la revista Oncogene— també hi ha participat el catedràtic Modesto Orozco, del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular de la Facultat de Biologia de la UB i membre de lʼIRB Barcelona i de la plataforma Bioinformatics Barcelona (BIB), entre altres autors.
«L'anàlisi realitzada ha permès obtenir una primera mirada sense esbiaixar de tot el metiloma de les cèl·lules tumorals en tumors sòlids», explica Manel Esteller, que és director del Programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) de lʼIDIBELL. «No només hem comprovat que molts gens anticàncer veuen frenada la seva activitat de manera específica en els òrgans afectats per un càncer, sinó que també hem demostrat que hi ha altres alteracions en regions cromosòmiques llunyanes que afecten aquests òrgans, ja que, en el món tridimensional de les cèl·lules, aquestes seqüències es troben en posicions relatives molt pròximes».