La tercera edició del Concurs Comas i Solà ja té guanyadors

El III Concurs Comas i Solà, organitzat conjuntament per lʼEscola de Doctorat i la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de la Universitat de Barcelona, té lʼobjectiu dʼapropar a la ciutadania, mitjançant un canal àgil i visual, la recerca que es duu a terme a la UB, així com donar visibilitat als estudiants de doctorat com a motor de la recerca de la Universitat. A lʼhora de decidir els guanyadors, el jurat ha valorat lʼoriginalitat dels vídeos, el rigor científic, la capacitat de síntesi dels conceptes explicats i la claredat del missatge, ja que un dels objectius del certamen és que les peces audiovisuals siguin comprensibles per a un públic no especialitzat ni habituat al llenguatge científic.
 
El certamen promou que els investigadors en formació expliquin la seva recerca al públic no especialitzat en un format audiovisual, i els guanyadors reben un iPad, una matrícula personal i gratuïta per a qualsevol dels cursos intensius dʼidiomes que organitza lʼEscola dʼIdiomes Moderns (EIM) en la seva oferta dʼestiu 2017, i un lot de productes de marxandatge oficial de la Universitat de Barcelona.

A lʼacte de lliurament de premis hi van assistir el director de lʼEscola de Doctorat, Xavier Roigé, i tots els membres del jurat: Estrella Montolío, vicedirectora de lʼEscola; Anna Marquès, professora del grau de Comunicació Audiovisual; Olga Giralt, en representació del Servei dʼAudiovisuals, i Marga Becerra, responsable de la UCC+i. En el decurs de lʼacte, que va conduir Xavier Luri, professor del Departament de Física Quàntica i Astrofísica i membre del grup de monologuistes científics Big Van, es van projectar tots els vídeos presentats en la tercera edició del certamen.
 

Els vídeos premiats

Lʼarteritis de cèl·lules gegants, de Nekane Terrades, del programa de doctorat de Medicina i Recerca Translacional

L'objectiu del vídeo és explicar la recerca de la Unitat de Vasculitis de lʼIDIBAPS, en concret, lʼestudi de lʼarteritis de cèl·lules gegants. En aquesta malaltia es produeix una inflamació dels vasos sanguinis, amb l'aparició de diferents símptomes. Actualment, els pacients són tractats amb uns fàrmacs anomenats glucocorticoides, però tenen efectes secundaris importants i no funcionen correctament en tots els malalts, cosa que fa necessària la recerca de teràpies alternatives o complementàries. Lʼobjectiu de la tesi de lʼautora dʼaquest vídeo és estudiar lʼimpacte dʼutilitzar un nou fàrmac en el tractament dʼaquesta malaltia: el tocilizumab.
 

Functional food: smart microgels against lactose intolerance, de Yoran Beldengrün, del programa de doctorat de Recerca, Desenvolupament i Control de Medicaments

Un 75 % de la població mundial pateix algun tipus dʼintolerància a la lactosa. Això vol dir que els manca la lactasa i lʼhan dʼobtenir externament. Administrar lactasa al budell és tot un repte, sobretot a lʼhora dʼassegurar que lʼenzim sobrevisqui durant el procés de digestió. Aquest vídeo presenta, de manera simplificada, com aquest investigador de lʼInstitut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC) intenta desenvolupar un sistema que protegeixi la lactasa en el seu viatge des dels productes lactis fins a lʼintestí: els microgels intel·ligents.

Optopharmacology, de Jaume Taura, investigador de lʼInstitut de Neurociències de la Universitat de Barcelona i de lʼInstitut dʼInvestigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)

En aquest vídeo, lʼinvestigador explica com es pot utilitzar lʼoptofarmacologia per tractar el Parkinson, una malaltia neurodegenerativa provocada per la manca del neurotransmissor dopamina en el cos estriat. Clàssicament, aquesta patologia sʼha tractat amb lʼadministració del precursor de la dopamina, la levodopa (L-DOPA), però aquest tractament perd eficàcia amb el pas del temps. Recentment sʼha demostrat que aquesta teràpia antiparkinsoniana es pot millorar bloquejant el receptor A2A dʼadenosina. Ara bé, aquest receptor també sʼexpressa en altres parts del cos on no ens interessa bloquejar-lo. Lʼoptofarmacologia, una tècnica basada en lʼús de fàrmacs que actuen només quan són activats mitjançant llum dʼuna longitud dʼona específica, ha permès dissenyar un fotofàrmac actiu que bloqueja aquest receptor quan rep el feix de llum indicat i evita així els efectes secundaris no desitjats.

Josep Comas i Solà, un divulgador científic exemplar

El certamen duu el nom de lʼastrònom barceloní Josep Comas i Solà (1868-1937), que, interessat des de ben jove per lʼastronomia, va esdevenir un gran divulgador científic. Quan tenia quinze anys, va estudiar un meteorit que havia caigut a prop del camp de Tarragona, i el resultat el va publicar a la revista Astronomie. Va destacar pels seus estudis sobre asteroides —en va trobar onze— i va desenvolupar un nou mètode de recerca per calcular-ne lʼòrbita. A més de la seva recerca científica en astronomia, va experimentar amb la fotografia i el cinema aplicats a lʼobservació astronòmica i va desenvolupar estudis en sismologia. Va ser director de lʼObservatori Fabra de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des de la seva creació. També va contribuir a fundar la Societat Astronòmica dʼEspanya i en va ser el primer president.

Totes les peces audiovisuals presentades al concurs es poden veure al canal de Youtube de la Universitat de Barcelona.