La UB homenatja els investigadors amb projectes atorgats pel Consell Europeu de Recerca en el 10è aniversari d’aquest programa

El passat 23 de juny, la Universitat de Barcelona va organitzar a l'Edifici Històric un acte de reconeixement a la tasca dels investigadors guardonats per lʼERC. En la trobada, presidida pel rector, Joan Elias, hi van participar Domènec Espriu, vicerector de Recerca, i José Manuel Fernández de Labastida, cap del Departament Científic de lʼERC, així com representants de lʼactual lʼequip rectoral i de lʼanterior i una part dels investigadors de la UB que han rebut aquests prestigiosos ajuts al llarg dʼaquests anys.

En la seva intervenció, Joan Elias va destacar que lʼimpacte de la recerca dels projectes ERC ha demostrat que «van ser una gran aposta», i va defensar que «la inversió en recerca hauria de ser sostinguda en el temps». Per la seva banda, Domènec Espriu va recordar que els projectes ERC de la UB «suposen prop del 10 % dels ajuts que han arribat a Catalunya», i va incidir en la idea que es vol que «la recerca sigui el senyal dʼidentitat de la UB».

Les convocatòries de l'ERC estan pensades per a «investigadors individuals que proposen projectes en la frontera del coneixement», va explicar José Manuel Fernández de Labastida, que també va destacar que els resultats de la recerca dʼaquests projectes són «impressionants» i han permès situar lʼERC en la primera posició en el rànquing dʼagències de finançament de la recerca, tant pel que fa al nombre de citacions i qualitat dels articles com pel que fa a la col·laboració internacional. Així mateix, va remarcar la «necessitat» dʼincrementar el finançament de lʼERC en el nou programa marc per passar de lʼ1,5 % actual al 3 % del total del finançament europeu de la recerca.

Els investigadors de la UB guardonats amb projectes ERC en aquest temps són: Anna Alberni, Guillem Aromí, Carles Boix, Eva Isabel Cacho, Antonella Consiglio, Ruth de Diego, Silvia de Zordo, Roberto Emparan, David Mateos, Susana Narotzky, Daniel Prades, José Remesal, Iñaki Ruiz-Trillo, Mel Slater, Pietro Tierno, Licia Verde i Peter Wagner.

Els vint-i-dos projectes de l'ERC aconseguits per aquests disset investigadors es divideixen en diferents tipologies: Starting Grant (deu), Consolidator Grant (dues), Advanced Grant (set) i Proof of Concept (tres). A més, també hi ha tres projectes en els quals la UB figura com a soci. Les disciplines abasten des de la física i l'astrofísica fins a la psicologia, la filologia, la química, la sociologia, les geociències marines, la medicina, l'antropologia, la història i la biologia.

Ajuts per a investigadors excel·lents

Per Mel Slater, guardonat amb dues Advanced Grant i dues Proof of Concept, lʼERC «és un programa molt bo, ja que dona prou diners, temps suficient, i poca càrrega administrativa per als investigadors, en comparació amb altres línies de finançament de la recerca de les agències de la Comissió Europea». «A més —afirma—, es basa en l'excel·lència i ha una gran confiança en els investigadors». Slater, expert en realitat virtual, és investigador a la Facultat de Psicologia i membre de lʼInstitut de Neurociències de la UB.

Per la seva banda, Peter Wagner, investigador en el camp de la sociologia a la Facultat d'Economia i Empresa i guanyador dʼuna Advanced Grant, considera que el programa és molt «generós» i que «aquestes ajudes són molt més lliures i flexibles que dʼaltres». «Tens cinc anys per desenvolupar el teu projecte i crear el teu grup de recerca, i pots modificar les teves idees a mesura que sorgeixen nous coneixements», explica.

Tot i que no es pot parlar dʼun perfil general dels investigadors que han rebut un projecte ERC, molts dʼells són investigadors ICREA, o provenen dʼaltres convocatòries com ara els programes Ramón y Cajal o Marie Curie. Respecte als investigadors que ja pertanyen a la UB, alguns han tingut altres reconeixements, com lʼICREA Acadèmia. Tal com recorda Isabel Cacho, que enguany ha començat un projecte guardonat amb una Consolidator Grant, va estar prop dʼun any per pensar el projecte i un any més per escriureʼl. Reconeix que rebre un ICREA Acadèmia va ser un «incentiu i un estímul» gràcies al qual va poder dedicar temps extra al projecte (atès que aquest ajut permet disminuir hores de docència). «Per a la carrera investigadora, un ajut com aquest és un abans i un després», afirma Cacho, investigadora del Grup de Recerca de Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra.

«La llibertat amb què pots treballar» és el que més valora de les ajudes de l'ERC lʼinvestigador Daniel Prades, que té una Starting Grant i una Proof of Concept, que desenvolupa a la Facultat de Física. Prades també destaca la confiança que aquesta convocatòria diposita en l'investigador, en comparació amb altres programes «molt més finalistes i fiscalitzadors», tot i que reconeix que potser ha de ser així en alguns casos. També subratlla que en els projectes de l'ERC «planteges realment el que vols fer dʼuna manera honesta, no tant aquell projecte que penses que tindrà més possibilitats de ser finançat, i això et permet ser més creatiu». Es troben a faltar convocatòries com la de lʼERC, que «ha trencat lʼesquema tradicional i l'èxit de la qual es veu en els indicadors», conclou Prades.

Projectes de gran impacte científic

Les convocatòries ERC estan dividides en tres àrees, que al seu torn es distribueixen en uns panells temàtics més especialitzats. Entre aquests últims es divideix el pressupost en funció de les sol·licituds. Després dʼuna primera fase de selecció, els investigadors passen una entrevista en la qual han de defensar el seu projecte. «Lʼentrevista és una experiència exigent», afirma Prades. «Estàs davant un grup dʼexperts que et posen contra les cordes i has dʼaconseguir persuadir-los del teu projecte».

En aquestes convocatòries, el pes del currículum i del projecte presentat és del 50 %. El projecte ha de buscar lʼexcel·lència i lʼimpacte científic, s'ha de concebre com un canvi de paradigma i suposar una transformació en lʼestat del camp de la ciència en què es presenta. Com a avaluador de projectes ERC, Peter Wagner explica que «el criteri central i únic és lʼexcel·lència del projecte i de lʼinvestigador». «No hi ha altres intervencions de lʼagència, i els avaluadors són lliures per reconèixer i avaluar lʼexcel·lència segons els seus criteris, conjuntament amb la resta de membres del panell, amb els quals manté una comunicació oberta», assegura. Segons Wagner, un investigador que es vulgui presentar a una convocatòria ha de presentar un bon projecte «sobre el que vol fer veritablement, sense por que sigui una cosa nova i ambiciosa». També ha de plantejar bé com el desenvoluparà i amb quin equip comptarà per fer-ho.

«El projecte sʼha de demostrar que és arriscat, sense que sigui una bogeria, i lʼexperiència del currículum és la que ha de garantir que tens la capacitat de dur-lo a terme», afirma Isabel Cacho, que considera que «lʼentrevista és el punt clau en el qual has de ser capaç de transmetre la teva il·lusió i el teu convenciment pel projecte».

Mel Slater recorda que, en el seu camp, els projectes de l'ERC li han permès «explorar aspectes de la realitat virtual que eren arriscats, en el sentit que hi havia idees noves que podrien no haver tingut èxit». En aquest sentit, destaca que «poder continuar el projecte amb les Proof of Concept també és una gran idea». «He tingut la sort d'aconseguir-ne dues per explorar els possibles beneficis dels nostres descobriments per a la societat i lʼempresa», explica.

Daniel Prades comparteix aquesta idea en relació amb la convocatòria Proof of Concept, i destaca la possibilitat que ofereix de contractar persones dʼaltres àmbits, com ara el de la creació dʼempreses. Actualment, l'investigador està en la fase de patents amb lʼobjectiu de crear una start-up.

Suport als investigadors

La UB gestiona els ajuts de lʼERC a través de lʼOficina de Projectes Internacionals de Recerca (OPIR), la qual també organitza jornades informatives i contacta amb facultats i instituts per cercar possibles candidats entre els grups de recerca i donar-los assessorament i suport per a les seves candidatures, a més de dur a terme la gestió posterior un cop han aconseguit lʼajut. «És evident que obtenir un projecte ERC és un gran impuls per a la carrera investigadora», afirma Iñaki Sánchez, cap de lʼOPIR, que afegeix que obtenir un d'aquests ajuts individuals és, a més, una oportunitat de cara a participar en altres projectes col·laboratius.

Les convocatòries són altament competitives, i per tant, els investigadors «han d'autoavaluar-se per decidir quin és el millor moment per presentar-se a un projecte ERC», conclou Sánchez.