Nou document d'assessorament de la LERU sobre el proper programa marc de la UE

Amb el títol Beyond the Horizon: LERUʼs views on the 9th Framework Programme for Research and Innovation (Més enllà dʼHoritzó: visió de la LERU sobre el 9è Programa marc de recerca i innovació), la LERU incideix en la idea que la recerca i la innovació haurien de  liderar la llista de futures inversions de la UE. Aquesta associació dʼuniversitats considera que el pressupost del 9è Programa marc hauria dʼaugmentar, com a mínim, fins als 120 milions dʼeuros, respecte als 80 milions del programa actual, lʼHoritzó 2020 (H2020).

Tal com sʼindica en el document, les universitats valoren molt positivament el finançament dels programes marc de la UE pel que fa a la recerca i la innovació (R+D), que són una contribució essencial per a una major diversitat de programes de finançament i beques disponibles a Europa. En concret, consideren indispensables els programes del Consell Europeu de Recerca (ERC), les accions Marie Skłodowska Curie (MSCA) i el finançament de projectes de col·laboració. El programa marc en general, i els ajuts de lʼERC en particular, han generat una competició arreu dʼEuropa per aconseguir millors resultats en la recerca. Aquesta competició ha elevat la recerca europea a un nivell encara més alt.

El 9è Programa marc reforça la col·laboració a través de les fronteres, així com entre disciplines i sectors, fins a un nivell difícil dʼaconseguir per a qualsevol altra entitat de finançament de la recerca. Segons la LERU, el programa marc de la Unió Europea per a R+D té un clar valor afegit, i en el futur hauria de rebre una quantitat generosa de finançament fins i tot quan es trobi amb pressupostos ajustats.

La LERU proposa continuar amb lʼERC i les accions MSCA, dos programes amb un bon funcionament, una bona trajectòria i una reputació internacional molt valorada. Els dos programes haurien de ser peces clau en el PM9, i el seu pressupost hauria dʼaugmentar respecte al nivell actual, per complir la demanda i poder treballar millor.

Propostes de canvi
Per als projectes de recerca col·laborativa, la LERU proposa una idea força diferent del finançament actual, que sʼexposa en els pilars II i III de lʼH2020. El document proposa un programa per a totes les activitats de col·laboració que augmentaria les oportunitats de recerca de frontera col·laborativa en relació amb el programa actual. Així mateix, el nou programa hauria de finançar recerca avançada, donar suport als grups de projectes que treballen en temàtiques similars i preveure un finançament de seguiment per als projectes que necessiten més temps per aconseguir un impacte més gran. La LERU també proposa un procés molt diferent dʼidentificació temàtica i de desenvolupament de programes de treball, tant per a temes que parteixen dʼanàlisis de baix a dalt (bottom-up) com per als que es decideixen exclusivament de dalt a baix (top-down).

Per poder incrementar la transparència i lʼaccessibilitat i limitar el nombre dʼeines, la LERU demana fer un procés dʼinternalització en comptes dʼexternalització pel que fa a la participació de socis públics i privats. Dʼaquesta manera, la indústria i els estats membres tindrien la possibilitat de coinvertir en la recerca, però sempre dins el programa marc, per tal dʼevitar pressupostos assignats i intocables i facilitar la participació dels beneficiaris en aquestes col·laboracions.

En lʼinforme, la LERU defensa que la participació en el PM9 no sʼhauria de fer segons un criteri geogràfic, sinó creant sinergies entre el PM9 i el finançament estructural que proposa la UE a altres estats membres menys desenvolupats. Així, la LERU proposa que sʼassigni cert percentatge del finançament estructural a sinergies amb el PM9, un percentatge que hauria dʼestar exempt de les normes dʼajuts estatals. El document també fa suggeriments per a aquestes sinergies, com la possibilitat de rebre el segell dʼexcel·lència o una fase de retorn per a les beques MSCA.

Altres aspectes del programa marc que tracta el document són lʼavaluació, la innovació dʼinstruments, lʼInstitut Europeu dʼInnovació i Tecnologia (EIT), la ciència oberta, o la integritat en recerca i la dimensió de gènere. No fa gaires recomanacions detallades sobre les normes de participació, però destaca que cal que les comissions comencin confiar més en els beneficiaris.

Participació transversal dels grups de treball de la LERU
El document sʼha elaborat amb la participació de tots els grups de treball de la LERU. Concretament, la UB hi ha participat amb els seus representants en els grups de la LERU: Francisco Ciruela, senior officer; Anna Villarroya i Núria Pumar, del grup temàtic de gènere; Ignasi Labastida, del grup de política dʼinformació i accés obert; Jordi Naval, director de la Bosch i Gimpera i representant de la UB en el grup de política dʼempresa i innovació, i Iñaki Sánchez i Marina Mateu, de lʼOficina de Projectes Internacionals de Recerca (OPIR), del grup de política de projectes de recerca europeus.

Enllaç a la nota de la LERU: