Estudiants de Dret de la UB ajuden col·lectius ecologistes a obtenir una resolució favorable de les Nacions Unides en el cas de la cimentera Uniland
Estudiants del grau de Dret han participat en el cas Uniland, sobre una autorització ambiental de la Generalitat de Catalunya respecte a la cimentera Uniland, al municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès). Concretament, els estudiants de la UB han donat suport a les accions presentades per col·lectius ecologistes, contraris a la resolució de la Generalitat. El cas va arribar a les Nacions Unides i dos dels alumnes i dos professors de la UB van assistir a una audiència pública a Ginebra davant el Comitè de Compliment del Conveni d'Aarhus de les Nacions Unides. Els alumnes han fet aquesta col·laboració en el marc de les pràctiques curriculars i dels treballs de final de grau, i dins de les activitats de la Clínica Jurídica Ambiental de la Facultat de Dret.
Estudiants del grau de Dret han participat en el cas Uniland, sobre una autorització ambiental de la Generalitat de Catalunya respecte a la cimentera Uniland, al municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès). Concretament, els estudiants de la UB han donat suport a les accions presentades per col·lectius ecologistes, contraris a la resolució de la Generalitat. El cas va arribar a les Nacions Unides i dos dels alumnes i dos professors de la UB van assistir a una audiència pública a Ginebra davant el Comitè de Compliment del Conveni d'Aarhus de les Nacions Unides. Els alumnes han fet aquesta col·laboració en el marc de les pràctiques curriculars i dels treballs de final de grau, i dins de les activitats de la Clínica Jurídica Ambiental de la Facultat de Dret.
Les Nacions Unides han emès una resolució en la línia defensada per les entitats ecologistes i declaren que lʼautorització ambiental de la Generalitat va vulnerar el dret internacional. Concretament, sʼha resolt que hi va haver diversos incompliments del Conveni sobre lʼaccés a la informació, la participació pública en la presa de decisions i lʼaccés a la justícia en matèria de medi ambient, del 1998, conegut com a Conveni dʼAarhus. Aquests incompliments es van produir en lʼautorització ambiental que va permetre fer una modificació substancial de lʼactivitat de la cimentera Uniland per tal de poder substituir el 33 % del combustible amb residus urbans i fangs de depuradora. També es reitera la vulneració de lʼEstat espanyol en lʼaccés a la justícia a causa de la llarga durada dels procediments judicials, el seu cost prohibitiu i la manca de mecanismes apropiats per eliminar o reduir aquestes barreres.
Abans dʼarribar a les Nacions Unides, el grup ecologista Col·lectiu Bosc Verd i setze veïns penedesencs van presentar dues accions de nul·litat en via administrativa que van ser inadmeses i arxivades per la Generalitat, i després dos recursos administratius que també van ser desestimats. Va ser aleshores quan el Fons de Defensa Ambiental, actuant en defensa del Col·lectiu Bosc Verd i dels setze veïns, i amb el suport de la Clínica Jurídica Ambiental de la Facultat de Dret de la UB, va presentar una comunicació davant del Comitè de Compliment del Conveni d'Aarhus de les Nacions Unides.
Per a més informació:
Conveni dʼAarhus
Comitè de Compliment dʼAarhus
Resolució del Comitè de Compliment del Conveni d'Aarhus de les Nacions Unides, 19 de juny de 2017