Els crustacis de lʼordre Tanaidacea tenien cura de les cries fa més de 105 milions dʼanys

Experts de la Facultat de Ciències de la Terra, l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona i l’Institut Geològic i Miner d’Espanya descobreixen les primeres evidències de cura parental en els crustacis de l’ordre Tanaidacea.
Experts de la Facultat de Ciències de la Terra, l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona i l’Institut Geològic i Miner d’Espanya descobreixen les primeres evidències de cura parental en els crustacis de l’ordre Tanaidacea.
Recerca
(13/07/2017)

Un equip científic ha descobert les primeres evidències de cura parental en els crustacis de lʼordre Tanaidacea fa més de 105 milions dʼanys, segons revela un article publicat a la revista Scientific Reports, del grup Nature. Aquest nou descobriment es basa en lʼestudi de tres petits crustacis dʼespècies diferents del Cretaci —Alavatanais carabe, Alavatanais margulisae i Daenerytanais maieuticus— que sʼhan preservat en peces dʼambre dels jaciments de Peñacerrada (Àlaba, Espanya) i La Buzinie (Charente, França), referents europeus en lʼestudi del registre fòssil de lʼambre amb bioinclusions del Mesozoic.

Experts de la Facultat de Ciències de la Terra, l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona i l’Institut Geològic i Miner d’Espanya descobreixen les primeres evidències de cura parental en els crustacis de l’ordre Tanaidacea.
Experts de la Facultat de Ciències de la Terra, l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona i l’Institut Geològic i Miner d’Espanya descobreixen les primeres evidències de cura parental en els crustacis de l’ordre Tanaidacea.
Recerca
13/07/2017

Un equip científic ha descobert les primeres evidències de cura parental en els crustacis de lʼordre Tanaidacea fa més de 105 milions dʼanys, segons revela un article publicat a la revista Scientific Reports, del grup Nature. Aquest nou descobriment es basa en lʼestudi de tres petits crustacis dʼespècies diferents del Cretaci —Alavatanais carabe, Alavatanais margulisae i Daenerytanais maieuticus— que sʼhan preservat en peces dʼambre dels jaciments de Peñacerrada (Àlaba, Espanya) i La Buzinie (Charente, França), referents europeus en lʼestudi del registre fòssil de lʼambre amb bioinclusions del Mesozoic.

 

Són autors del treball els investigadors Alba Sánchez i Xavier Delclòs, de la Facultat de Ciències de la Terra i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona; Enrique Peñalver, de lʼInstitut Geològic i Miner dʼEspanya; Michael S. Engel, de la Universitat de Kansas (Estats Units); Graham Bird (Nova Zelanda), i Vincent Perrichot, de la Universitat de Rennes 1 (França).

 
Cura parental: protegint les cries des de fa milions dʼanys


Moltes espècies de crustacis actuals presenten cura parental, la qual cosa fa augmentar les seves possibilitats de supervivència en lʼhàbitat natural. Aquesta estratègia reproductiva, que ha evolucionat de manera independent en diferents llinatges, és comuna en espècies dʼambients terrestres i també aquàtics (oceans, llacs, etc.).

No obstant això, lʼevidència fòssil de comportaments de cura de la prole en els crustacis és molt escassa. Encara que la cura parental està documentada en el registre fòssil —per exemple, en crustacis ostracodes de fa 450 milions dʼanys—, lʼarticle publicat a Scientific Reports presenta la primera evidència dʼaquest comportament en el llinatge dels Tanaidacea, uns crustacis de petites dimensions que pertanyen al superordre Peracarida.

«Aquestes noves troballes constitueixen la primera evidència fòssil de cura parental en lʼordre Tanaidacea. El descobriment demostra que certs comportaments de cura parental i les adaptacions morfològiques relacionades ja existien durant el Cretaci inferior, i sʼhan mantingut gairebé sense canvis des de fa més de 105 milions dʼanys fins als nostres dies», explica la investigadora Alba Sánchez (UB-IRBio), primera autora de lʼarticle.


Una prole que es refugia en el marsupi


Una característica dels tanaidacis —i dʼaltres crustacis peracàrides— és la presència del marsupi en les femelles, una estructura ventral destinada a la incubació. Després de la fecundació, els ous es desenvolupen fins a convertir-se en embrions, i posteriorment en individus juvenils, dins del marsupi.

Segons detalla el professor Xavier Delclòs (UB-IRBio), «en termes evolutius, el marsupi és un mitjà segur per a la descendència i va poder contribuir a lʼèxit dels tanaidacis en diversos hàbitats (en ambients marins, dʼaigua dolça i fins i tot en llocs terrestres humits), tal com sʼha proposat per a alguns tanaidacis trobats en ambre del Cretaci».


Daenerytanais maieuticus
: la khaleesi dels crustacis


Segons el nou estudi, els dos exemplars fòssils de tanaidacis descoberts en les peces dʼambre dʼÀlaba —dues femelles de les espècies Alavatanais carabe i Alavatanais margulisae— presenten unes estructures implicades en la formació dʼun marsupi per transportar ous i individus juvenils en femelles sexualment madures.

En el cas del jaciment francès de La Buzinie, lʼexemplar identificat és una femella de lʼespècie Daenerytanais maieuticus, que sʼha preservat en ambre amb el seu marsupi ple dʼous. Aquest crustaci fòssil, que pertany a un gènere i una espècie nous, deu el nom al personatge de ficció Daenerys Targaryen, la Mare de Dracs, de la saga de literatura fantàstica Cançó de gel i foc, escrita per George R. R. Martin i inspiradora de la famosa sèrie Joc de Trons.

 

Lʼarticle publicat a la revista Scientific Reports forma part de les recerques del grup AMBARES (Ambres dʼEspanya) i del Grup de Recerca Consolidat de Geologia Sedimentària de la UB. Té el finançament de fons governamentals autonòmics i estatals i la col·laboració del Museu de Ciències Naturals dʼÀlaba (Espanya).