El vicerector Roigé assegura que la divulgació hauria de ser una de les obligacions de qualsevol investigador

La benvinguda d'aquesta sisena edició va ser a càrrec del vicerector de Doctorat i Promoció de la Recerca, Xavier Roigé, que tot i ser la primera vegada que assistia a la trobada, va ser molt contundent: «Els que ens dediquem a la recerca hauríem de ser, sempre, divulgadors». Va lamentar que aquesta necessitat no sigui compartida per tots els investigadors i que, fins i tot, «hi hagi col·legues que creuen que fer divulgació significa rebaixar el nivell de la recerca quan, en realitat, hauria de ser una de les nostres prioritats, perquè, a més a més, és divertit». Aprofitant que Roigé s'estrenava com a responsable institucional de la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i), alguns investigadors com M. Carme Llasat, Miquel Àngel Cuevas o Xavier Luri van recordar-li la necessitat que la dedicació que fan a la tasca divulgadora, per més vocacional que sigui, estigui reconeguda al PDA. Roigé es va comprometre a rebre'ls per escoltar totes les seves propostes en aquest sentit.

Com fa cada any, la responsable de la UCC+i, Marga Becerra, va detallar tots els projectes que sʼhan dut a terme o coordinat durant aquest curs des de la seva unitat, en va fer una breu descripció i valoració i en va destacar alguns, com ara lʼèxit de Toc-toc o el gran nombre de visualitzacions que acumulen els tres capítols de Ciència animada. Així mateix, va explicar tres projectes que no ha organitzat directament la UCC+i però als quals ha donat suport, com són el YoMo, l'Espai Ciència i Recerkids. A més a més, va repassar les dades sobre la presència de la UCC+i a les xarxes socials, que han experimentat un creixent notable en nombre de seguidors, tant a Facebook com a Twitter, i va remarcar que les visites al portal web han arribat gairebé a les vuit mil. Per últim, va avançar en primícia algun dels nous projectes que es posaran en marxa de manera imminent, com és el cas del concurs NeuroArt, organitzat conjuntament amb l'Institut de Neurociències de la UB.
 

Cinc experiències divulgatives molt diferents entre elles

El catedràtic Javier Martin Vide, que enguany ha estat reconegut amb la IV Distinció de la UB a les millors activitats de divulgació científica i humanística, va repassar breument la seva tasca com a divulgador, «una aventura —va dir— que va començar fa trenta anys, el dia que vaig dipositar a l'antiga seu de La Vanguardia, al carrer Pelai, el meu primer article: «El fenómeno de la isla de calor, el caso de Barcelona». Recordo que em va fer més il·lusió que la publicació de qualsevol altre article en una revista científica».

Després, lʼinvestigador Bruno Julià, del Departament de Física Quàntica i Astrofísica, i lʼestudiant Iván Morera van exposar el projecte Ultracold UB, sobre mecànica quàntica i gasos ultrafreds, que enguany han dut en forma de taller al YoMo, a l'Espai Ciència i a la III Festa de la Ciència de la UB. Van posar en relleu que n'estan molt satisfets, especialment per l'elevada implicació dels alumnes en el projecte: «Sense tota la feina que han fet els estudiants, hauria estat impossible», assegurava Julià.

En tercer lloc, Narcís Prat va parlar de lʼapp Riu.NeT, una aplicació de mòbil desenvolupada pel grup Freshwater Ecology and Management (FEM) amb lʼobjectiu dʼavaluar l'estat ecològic dels rius, i que, més enllà d'una experiència de divulgació, és un exemple de ciència ciutadana. Prat va explicar com funciona i les darreres actualitzacions que hi han incorporat, i en va mostrar els resultats obtinguts. «Quan vaig començar a fer recerca no mʼhauria imaginat mai que acabaria desenvolupant el Riu.NeT», va concloure satisfet.

A continuació, el doctorand Amilcar Vargas, que comparteix la vocació divulgadora amb tota la resta d'investigadors que col·laboren habitualment amb La UB Divulga, va oferir una xerrada titulada «D+D Doctorat i Divulgació», sobre el paper dels joves investigadors com a protagonistes de la divulgació i les lliçons que ha après dʼaquesta experiència.

Per últim, Miquel Àngel Cuevas, professor emèrit de la Facultat de Ciències de la Terra, va parlar dʼun dels projectes pels quals La UB Divulga ha apostat des del principi: el Concurs de Cristal·lització a lʼEscola, que en les seves sis edicions ha tingut un abast importantíssim i ha arribat a més de set mil alumnes dʼESO i batxillerat. Per acabar la seva xerrada, Cuevas va convidar la resta d'investigadors a copiar el model «perquè —va dir— us vaticino que serà un èxit».

Com treure el màxim profit de les xarxes socials

La Trobada va acabar amb una xerrada i taller pràctic a càrrec de Marcos Gómez Piñeiro, consultor de comunicació digital, professor de màrqueting de mitjans socials i director de Concepto05. Després dʼuna breu introducció general, Piñeiro es va centrar a explicar com sʼhauria de crear un perfil de Twitter i quina hauria de ser lʼestratègia perquè tingués èxit. Les directrius de Piñeiro van suscitar força debat perquè, per a molts, suposaven un canvi de paradigma total: «Contràriament al que pensem, les xarxes no són mitjans de comunicació de massa, com ho pot ser la televisió. Pot semblar estrany, però sovint ho fem a lʼinrevés, primer creem el perfil i després lʼomplim de contingut, quan el primer que cal decidir és, sens dubte, a qui vols arribar i definir el teu públic, i a partir dʼaquí, desenvolupar tota lʼestratègia».
 

La Jornada de Divulgadors Científics està organitzada per la UCC+i amb el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia - Ministeri dʼEconomia, Indústria i Competitivitat.