Una tesi conclou que cal optimitzar lʼensenyament de la llengua catalana escrita als alumnes adults sords
Natalia Pérez Aguado va defensar ahir, 24 de juliol, a la Facultat dʼEducació, la tesi doctoral La alfabetización de adultos sordos en Cataluña: estrategias de la maestra sorda, dirigida per Pilar Fernández Viader, catedràtica del Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de lʼEducació de la UB. Segons explica lʼautora, la tesi conclou que cal optimitzar lʼensenyament de la llengua catalana escrita al col·lectiu de persones adultes sordes de Catalunya, que registra un índex dʼanalfabetisme superior al 80 %.
Natalia Pérez Aguado va defensar ahir, 24 de juliol, a la Facultat dʼEducació, la tesi doctoral La alfabetización de adultos sordos en Cataluña: estrategias de la maestra sorda, dirigida per Pilar Fernández Viader, catedràtica del Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de lʼEducació de la UB. Segons explica lʼautora, la tesi conclou que cal optimitzar lʼensenyament de la llengua catalana escrita al col·lectiu de persones adultes sordes de Catalunya, que registra un índex dʼanalfabetisme superior al 80 %.
Noves estratègies dʼensenyament-aprenentatge per a les persones sordes
Pérez Aguado es lamenta que les estratègies emprades pels mestres amb alumnes sords és un camp molt poc investigat i explica el plantejament de la tesi: «A causa de la falta de formació i instrucció dʼaquest col·lectiu, s'ha organitzat un curs pilot de llengua escrita catalana a un grup d'adults sords amb lʼobjectiu dʼexplorar, detectar, observar i analitzar les diferents estratègies emprades per la professora sorda i proposar, així, diverses recomanacions per a la futura intervenció educativa amb aquesta població».
La tesi conclou que, en el cas de les persones sordes, cal protegir i garantir quatre factors fonamentals: lʼaccés i reconeixement de les llengües de signes i la seva identitat lingüística i cultural; una educació bilingüe i bicultural que consideri la llengua de signes com a llengua de comunicació i vehicular i la incorpori en el seu currículum acadèmic; la incorporació de mestres competents, amb un gran domini de la llengua de signes catalana, que sàpiguen guiar els alumnes durant el procés dʼapropament a la llengua escrita tenint en compte les seves necessitats i diferències individuals, i, finalment, lʼús dʼestratègies dʼensenyament-aprenentatge específiques per a aquesta població.
Segons Pérez Aguado, «cal fer un canvi de paradigma de l'enfocament mèdic al model socioantropològic de la sordesa, que abordi la discapacitat auditiva des d'un panorama humà, i que consideri les persones sordes com a membres dʼuna comunitat lingüística i cultural minoritària, caracteritzada per una tradició sociocultural, lingüística i històrica».
Una tesi vinculada al projecte europeu DEAFLI
La tesi sʼemmarca en el projecte europeu DEAFLI, liderat pel Grup de Recerca Desenvolupament, Ensenyament i Aprenentatge de Persones Sordes i Sordcegues i Llengües de Signes (APRELS) de la Universitat de Barcelona. Pilar Fernández Viader, directora de la tesi i investigadora principal de DEAFLI, fa més de tres dècades que dedica la seva tasca investigadora al col·lectiu de persones sordes i sordcegues i, en concret, sʼha centrat a estudiar la importància de la comunicació per al desenvolupament cognitiu i dels aprenentatges, àmbit en què és investigadora de referència a Catalunya.
A més de la Universitat de Barcelona, també participen en el projecte DEAFLI la Universitat de Klagenfurt (Àustria), el Centre de Recerca de Sordesa, Cognició i Llenguatge (DCAL) de la University College de Londres (Regne Unit), i lʼInstitut de Sords de Torí (Itàlia). El projecte, que té com a objectiu alfabetitzar les persones sordes en la llengua escrita dels països participants (català, alemany, italià i anglès), sʼha desenvolupat mitjançant cursos estructurats en quinze sessions de dues hores, adreçades a grups dʼentre cinc i vuit alumnes, i que en el cas del català es duen a terme a la Llar de Sords de Badalona.
Fernández Viader destaca que «és un orgull per als investigadors del grup APRELS liderar un projecte europeu tan reconegut i prestigiós» i està convençuda que el material publicat al web del projecte serà d´utilitat per a ensenyants de persones sordes arreu dʼEuropa. A més, explica, han sol·licitat el projecte DEAFLIUB2 en la darrera convocatòria Erasmus+ «per poder donar continuïtat al projecte, obrir noves línies de recerca i ampliar els continguts desenvolupats durant aquests darrers tres anys, afegint-hi noves llengües de signes i noves llengües escrites».