Andrés González: «Amb el programa TEI, lʼassetjament escolar desapareix en un 95 %, es minimitza la victimització i disminueix el nivell dʼestrès i dʼansietat»

Andrés González Bellido és l’impulsor del programa Tutoria entre iguals (TEI).
Andrés González Bellido és l’impulsor del programa Tutoria entre iguals (TEI).
Entrevistes
(08/08/2017)

Andrés González Bellido és mestre i catedràtic dʼOrientació Educativa, està llicenciat en Psicologia i és expert en convivència i gestió de conflictes. Amb aquest perfil curricular, no és estrany que sigui lʼimpulsor del programa Tutoria entre iguals (TEI), en el qual alumnes més grans sʼencarreguen de tutoritzar companys més petits per prevenir la violència i lʼassetjament a les aules i fomentar la tolerància zero al maltractament.

Des de fa més de quinze anys, González Bellido lidera un grup de recerca a lʼInstitut de Ciències de lʼEducació (ICE) de la Universitat de Barcelona format per pedagogs, professors i psicòlegs. Aquest grup treballa per implementar el programa TEI en el màxim nombre possible de centres educatius, juntament amb dos equips més de treball, recerca, avaluació i desenvolupament de la Universitat de Santiago de Compostel·la i la Universitat dʼAlacant.

Des que es va posar en funcionament, sʼhan format amb la metodologia TEI 620.000 alumnes i 40.000 professors de centres dʼinfantil, primària, secundària, educació especial, formació professional bàsica i cicles formatius. A més, el 100 % dels centres que implementen el programa continuen desenvolupant-lo.

Està demostrat que, gràcies al TEI, les situacions dʼassetjament desapareixen en un 95 %, es minimitza la victimització i disminueix el nivell dʼestrès, dʼansietat i depressió, i es redueix lʼabsentisme escolar. Així mateix, augmenten els nivells dʼautoestima i autoconcepte, i es fomenta lʼapoderament dels alumnes. Finalment, però no menys important, millora la motivació, el rendiment acadèmic i el clima del centre.
 

Andrés González Bellido és l’impulsor del programa Tutoria entre iguals (TEI).
Andrés González Bellido és l’impulsor del programa Tutoria entre iguals (TEI).
Entrevistes
08/08/2017

Andrés González Bellido és mestre i catedràtic dʼOrientació Educativa, està llicenciat en Psicologia i és expert en convivència i gestió de conflictes. Amb aquest perfil curricular, no és estrany que sigui lʼimpulsor del programa Tutoria entre iguals (TEI), en el qual alumnes més grans sʼencarreguen de tutoritzar companys més petits per prevenir la violència i lʼassetjament a les aules i fomentar la tolerància zero al maltractament.

Des de fa més de quinze anys, González Bellido lidera un grup de recerca a lʼInstitut de Ciències de lʼEducació (ICE) de la Universitat de Barcelona format per pedagogs, professors i psicòlegs. Aquest grup treballa per implementar el programa TEI en el màxim nombre possible de centres educatius, juntament amb dos equips més de treball, recerca, avaluació i desenvolupament de la Universitat de Santiago de Compostel·la i la Universitat dʼAlacant.

Des que es va posar en funcionament, sʼhan format amb la metodologia TEI 620.000 alumnes i 40.000 professors de centres dʼinfantil, primària, secundària, educació especial, formació professional bàsica i cicles formatius. A més, el 100 % dels centres que implementen el programa continuen desenvolupant-lo.

Està demostrat que, gràcies al TEI, les situacions dʼassetjament desapareixen en un 95 %, es minimitza la victimització i disminueix el nivell dʼestrès, dʼansietat i depressió, i es redueix lʼabsentisme escolar. Així mateix, augmenten els nivells dʼautoestima i autoconcepte, i es fomenta lʼapoderament dels alumnes. Finalment, però no menys important, millora la motivació, el rendiment acadèmic i el clima del centre.
 

Quan sorgeix la idea de crear el programa TEI?

No sé si hi ha un moment concret, crec que és més aviat un procés. Com a psicòleg clínic i educatiu, he tractat molts nois víctimes dʼagressions i he vist el nivell de patiment que experimenten els alumnes. I no només ells —que són importantíssims—, sinó sobretot les famílies. Els pares i mares et diuen que no saben què fer ni com sortir dʼaquest pou. A més, he treballat com a orientador en un centre educatiu de secundària i conec bé els adolescents. Quan els dones responsabilitats i fan alguna cosa que volen i els agrada fer, el seu concepte de lʼequitat, del compromís i de la justícia és altíssim.

El programa es nodreix de tota aquesta experiència professional i, a més, té unes bases teòriques molt sòlides.

Sí, sí, és clar. El TEI parteix principalment de tres grans línies teòriques: la intel·ligència o educació emocional en els seus diferents corrents; la psicologia positiva i lʼoptimisme, i la teoria ecològica dels sistemes dʼUrie Bronfenbrenner (fent un èmfasi especial en la transferència de competències emocionals de lʼalumnat al grup classe, al centre educatiu, a la família i, finalment, a lʼentorn social).

En el programa impliqueu els alumnes, però també el centre i els professors, i necessiteu la col·laboració de les famílies.

Efectivament, la intervenció sobre la violència i lʼassetjament escolar sempre ha de ser multidisciplinària i implicar el 100 % de la comunitat escolar. Per això, el TEI intervé sobre tots els elements de manera sistemàtica i cap alumne queda fora del programa, perquè els que no són tutors són ajudants del coordinador. Si no fos així, no seria un programa integral sobre prevenció de violència.


A quin col·lectiu li produeix més nivell de satisfacció el TEI?

Els nivells de satisfacció o plenitud del TEI es produeixen, de més a menys, en aquest ordre: primer, les famílies; en segon lloc, els alumnes tutors; en tercer lloc, els alumnes tutoritzats, i finalment, els mestres i professors.

Els alumnes tutors senten més satisfacció que els seus companys tutoritzats?

Sí. Amb diferència. Pensa en alguna vegada en què hagis ajudat algú de manera altruista. Ajudar produeix canvis físics, emocionals i psicològics. Lʼalumne que ajuda, el que vol és ajudar cada vegada més.


Com sʼestableixen les parelles?

Als alumnes els diem que és per sorteig per no produir un procés dʼestigmatització, però el que fem és establir el nivell de necessitats que tenen els tutoritzats: 1, 2 o 3. El nivell 3 és el de màxima necessitat: alumnes altament susceptibles dʼestar en situacions dʼexclusió o de violència de caràcter social, alumnes que han patit situacions dʼassetjament, o alumnes amb necessitats educatives especials. Llavors els assignem un tutor que és líder emocional, que té unes altes competències en lʼaspecte emocional. Bàsicament, compensem desequilibris. Es tracta que tothom pugui ajudar tothom, tots els alumnes són ajudants i són ajudats.


Els beneficis per al tutor i el tutoritzat estan clars, però què passa amb lʼagressor?

En primer lloc, cal destacar que el TEI no treballa mai sobre les persones, ni sobre els rols, sinó sobre les conductes. Perquè la dignitat individual no sʼha de tocar, i lʼagressor ha de tenir sempre lʼopció de reinserir-se, de canviar. Si he de fer una intervenció sobre els calbots, no diré que el Manel fum calbots, sinó que diré que donar calbots fa mal. Les intervencions en públic han de ser sempre sobre les conductes, mai sobre les persones o sobre els rols. Estructuralment, el programa està dissenyat perquè lʼagressor quedi exclòs de manera natural. Lʼúnica cosa que necessites és canviar la seva conducta. Es tracta dʼinhibir la retroalimentació diària que tenen la major part dels agressors, perquè és un reforçador. Si haguéssim de definir només una variable característica dʼun adolescent o preadolescent, seria la seva pertinença al grup. Què és el que fins ara feia el grup? Reforçar la conducta dels agressors. Què fa a partir del TEI? Intervenir i rebutjar-la.

El que volem aconseguir és que les conductes que cridin lʼatenció en els centres siguin les que fan mal: hem de fer un procés de desaprenentatge, per tenir consciència mitjançant lʼempatia que hi ha conductes que fan mal, i no a lʼinrevés, perquè les hàgim normalitzat. Això produeix una inhibició dʼaquestes conductes de manera automàtica. La classe ara ja no reforçarà les conductes de lʼagressor. Què farà, doncs, lʼassetjador? Canviar les seves conductes per unes altres dʼajuda, que són les que enforteixen. Canvien la seva conducta perquè el reforçador ha canviat. I si no la canvien i li diuen a un altre nano: «Hola, grassonet», algú del grup li dirà: «Ei, no et passis!». El grup ja no acceptarà més les conductes que facin mal, vinguin dʼon vinguin, i ha perdut la por de dir que fer mal no està bé. I ja no sʼempara la víctima, que considero que és una equivocació. El fet de no intervenir de manera directa sobre la víctima —sinó de manera indirecta— i dʼintervenir sobre les conductes que fan mal fa que la víctima sʼintegri naturalment, sense necessitat de produir llàstima.


Als professors seʼls demana fer formació. Quin grau dʼimplicació tenen?

Exigim que tots facin una formació de trenta hores i la resposta és al·lucinant. Pensa que, després dʼaplicar el programa, constatem que es rebaixen les amonestacions i les conductes disruptives en més dʼun 50 %. El benefici és total.

I el mètode funciona tan bé, que traspassa fronteres...

La veritat és que sí. El programa TEI ja sʼha implementat en centres educatius de París, lʼArgentina, Xile, lʼEquador, lʼUruguai, Mèxic, i també tenim un conveni amb Califòrnia.

En alguna ocasió ha dit que lʼobjectiu final és que lʼeducació surti de les aules i que el gran projecte del seu grup de recerca és la creació de les ciutats TEI. Què és una ciutat TEI?

Una ciutat TEI seria aquella en la qual absolutament tots els centres dʼinfantil, primària i secundària desenvolupessin el TEI, i en la qual la modificació de lʼindividu, de lʼaula i del centre acabés modificant tot lʼentorn. Treballem amb ciutats grans com Tarragona, Gijón, Oviedo o Elx, i actualment desenvolupem divuit projectes de ciutats TEI el referent nacional de les quals és Ibi (Alacant), que ha guanyat el I Concurs de Bones Pràctiques Municipals en la Prevenció de lʼAbandonament Escolar i la Prevenció i Atenció de lʼAssetjament Escolar, convocat per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). En aquest projecte de ciutats TEI, tots els centres educatius, monitors i serveis municipals treballen amb el TEI, en el concepte més ampli. Lʼobjectiu no és únicament que cada subjecte evolucioni, sinó que modifiqui els entorns en què viu i els faci tan agradables com sigui possible.