El rector Joan Elias alerta sobre el «perill d'extinció» del sistema d'universitats públiques a Catalunya

El rector ha centrat la seva intervenció en els greus problemes que pateix la universitat. «Encara que em pesa dir-ho, el sistema dʼuniversitats públiques a Catalunya està en perill dʼextinció. I és preferible dir-ho clarament. Si la societat catalana vol mantenir un sistema universitari que sigui referent de docència i recerca de qualitat, cal parar atenció com a mínim a tres aspectes: professorat, infraestructures i finançament», ha afirmat. En lʼàmbit del professorat, ha explicat la precarització de la plantilla des de lʼinici de la crisi econòmica i ha alertat sobre «un procés alarmant dʼenvelliment i de desmotivació». Pel que fa a les infraestructures, ha explicat que «el problema és la manca de renovació dʼequips de recerca de primer nivell». Finalment, sobre el finançament ha recordat que, en països del voltant, el finançament públic de la universitat és tres o quatre vegades superior i que «el suport financer a la universitat és la inversió més sostenible i rendible que un govern pot fer; així ho entenen als països que lideren les classificacions universitàries».

En relació amb el moment polític i social actual, el rector ha volgut reivindicar que «la funció universitària només pot desenvolupar-se, en tota la seva plenitud, en un marc normatiu que empari els drets i llibertats fonamentals; entre ells, els de lliure expressió, reunió, premsa i associació i, també, la llibertat de càtedra. Al seu torn, correspon a les universitats contribuir a defensar i promoure aquests drets cívics, individuals i col·lectius».

Finalment, Joan Elias ha anunciat que les properes setmanes farà públic un pla de gestió per al curs que ara comença, i ha fet una crida a la col·laboració de tots els membres de la Universitat per assolir tots els reptes que la institució té per endavant. Ha conclòs amb un missatge a la comunitat universitària, a la qual ha proposat fer «un exercici dʼautoestima conjunt». «Tenim talent, tenim passió, tenim solidaritat, tenim compromís, tenim sacrifici, tenim capacitat de superació», ha afirmat.

El secretari dʼUniversitats i Recerca, Arcadi Navarro, ha començat la seva intervenció referint-se al «context històric que està vivint ara Catalunya i que, de vegades, voreja lʼesperpent». En aquest sentit, ha volgut manifestar la solidaritat i el suport a la ciutadania i al professorat dʼaquesta casa, especialment el catedràtic Jordi Matas, president de la Sindicatura Electoral de Catalunya.

Navarro ha afirmat que el sistema universitari català és un «model dʼèxit per lʼimpacte enorme que té en la societat i en el teixit productiu». «Una de les principals barreres per a la universitat catalana ha estat la taxa de reposició. Avui, per exemple, sʼhan jubilat setanta persones. Fa poc era impossible substituir-les», ha comentat el secretari. «La UB és el vaixell insígnia del nostre sistema, que és molt poderós. Amb el 0,1 % de la població, generem lʼ1,3 % de la producció científica dʼEuropa. A més, som el tercer país en nombre dʼestudiants que assisteixen al top cent de les millors universitats del continent», ha conclòs Navarro.

El president en funcions del Consell Social de la UB, Joan Corominas, que també ha començat la seva intervenció amb un record de les víctimes dels atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils, ha manifestat el suport del Consell Social al rector per assolir les potencialitats de la Universitat i superar les dificultats. Corominas sʼha referit al Pacte Nacional per a la Universitat (PNU), que espera que sigui «lʼeina per millorar el finançament i la renovació de lʼequip humà». Ha remarcat que el Consell Social ha de fomentar la feina que fa la Universitat en innovació i en formació amb lʼobjectiu de reduir les distàncies que existeixin respecte a les necessitats del mercat laboral.

Noves estratègies per a lʼalliberament de fàrmacs al cervell, en la lliçó inaugural

Durant la lliçó inaugural, el catedràtic Ernest Giralt ha recordat que, en comparació amb altres, «les malalties mentals encara estan molt lluny de gaudir dʼaproximacions terapèutiques realment eficaces». Una de les principals raons dʼaquesta manca dʼeficàcia és lʼanomenada barrera hematoencefàlica. «El cervell el podem imaginar com una ciutat medieval envoltada dʼuna barrera», apunta Giralt, i aquesta funció és la que fa la barrera hematoencefàlica, «controlant el pas de tot tipus de molècules». Aquesta funció protectora contra lʼentrada dʼagents no desitjats al cervell «és clarament beneficiosa, però en cas de malaltia representa un obstacle formidable pel que respecta als tractaments farmacològics», afegeix lʼinvestigador. Com a dada, «sʼha calculat que aproximadament un 98 % dels fàrmacs potencials administrats per al tractament de malalties del sistema nerviós central no poden travessar la barrera hematoencefàlica», destaca Giralt.

Pel que fa les estratègies actuals, lʼinvestigador ha recalcat que «algunes són molt invasives i consisteixen essencialment en lʼadministració directa de fàrmacs per injecció al sistema nerviós central». En aquest context, lʼequip de Giralt treballa en estratègies no invasives basades en lʼús de pèptids —proteïnes petites— com a agents terapèutics, mitjançant les anomenades llançadores peptídiques. Després de sintetitzar gran varietat de pèptids i dʼestructures diferents i de desenvolupar diverses famílies de pèptids llançadora, «la nostra experiència ens ha mostrat que, en lloc de buscar una llançadora universal òptima, és millor disposar dʼuna “carta”, com si fos la carta dʼun restaurant, que inclogui diferents llançadores i que ens permeti utilitzar el pèptid més adequat per a cada fàrmac», explica Giralt.

«Actualment el nostre grup està interessat en vectoritzar fàrmacs per al tractament de dues malalties de les anomenades rares o minoritàries: lʼatàxia de Friedreich i el glioma difús de tronc (DIPG)», ha conclòs Giralt.

En el transcurs de lʼacte hi ha hagut actuacions del Cor de la Universitat, i la secretària general de la UB ha donat pas al vídeo inaugural, en un nou format de presentació que inclou el testimoni personal de diversos representants de la comunitat universitària. Així mateix, sʼhan lliurat les medalles de la Universitat de Barcelona al professorat i al personal dʼadministració i serveis jubilat el darrer curs.

Podeu accedir a una selecció de fotografies de la inauguració clicant en aquest enllaç