La Facultat de Medicina i Ciències de la Salut planta un arbre descendent del dʼHipòcrates a lʼilla de Kos

D'esquerra a dreta: Fernando Turró, cònsol de Grècia a Barcelona; Nikos Kantarzis, de l'Ajuntament de Kos; Pere Gascon, professor del Departament de Medicina; Francesc Cardellach, degà de la Facultat, i Nikos Kastanos, del Moviment per al Llegat Hipocràtic a Espanya.
D'esquerra a dreta: Fernando Turró, cònsol de Grècia a Barcelona; Nikos Kantarzis, de l'Ajuntament de Kos; Pere Gascon, professor del Departament de Medicina; Francesc Cardellach, degà de la Facultat, i Nikos Kastanos, del Moviment per al Llegat Hipocràtic a Espanya.
Institucional
(24/10/2017)

«Curar de vegades, alleujar sovint i confortar sempre»: aquestes són les paraules d'Hipòcrates de Kos, pare de la medicina (460-380 aC), que es poden llegir a la inscripció del bust que acompanya lʼexemplar de plàtan dʼorient (Platanus orientalis) que es va plantar ahir a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, i que prové de lʼilla de Kos.

D'esquerra a dreta: Fernando Turró, cònsol de Grècia a Barcelona; Nikos Kantarzis, de l'Ajuntament de Kos; Pere Gascon, professor del Departament de Medicina; Francesc Cardellach, degà de la Facultat, i Nikos Kastanos, del Moviment per al Llegat Hipocràtic a Espanya.
D'esquerra a dreta: Fernando Turró, cònsol de Grècia a Barcelona; Nikos Kantarzis, de l'Ajuntament de Kos; Pere Gascon, professor del Departament de Medicina; Francesc Cardellach, degà de la Facultat, i Nikos Kastanos, del Moviment per al Llegat Hipocràtic a Espanya.
Institucional
24/10/2017

«Curar de vegades, alleujar sovint i confortar sempre»: aquestes són les paraules d'Hipòcrates de Kos, pare de la medicina (460-380 aC), que es poden llegir a la inscripció del bust que acompanya lʼexemplar de plàtan dʼorient (Platanus orientalis) que es va plantar ahir a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, i que prové de lʼilla de Kos.

L'arbre va ser rebut ahir, dilluns 23 dʼoctubre, durant un acte en què la ciutat de Kos (Grècia) el va donar a la Facultat. Es tracta d'un esqueix que prové de lʼarbre llegendari dʼHipòcrates. Segons la llegenda, el pare de la medicina ensenyava als seus deixebles sota les branques dʼaquest arbre. Lʼexemplar es va plantar al claustre de la Facultat, al campus Clínic August Pi i Sunyer, al costat dʼun bust dʼHipòcrates que es va inaugurar en la mateixa cerimònia.

En el transcurs de l'acte, el professor del Departament de Medicina de la UB Pere Gascon va destacar la figura d'Hipòcrates de Kos com la del «mestre inspirador i model a seguir pels metges». Així mateix, va fer èmfasi en tres trets característics de la medicina hipocràtica: la visió dessacralitzada de la malaltia, una metodologia que combina experiments i observació, i un alt contingut ètic. A més, va esmentar alguns aforismes hipocràtics que continuen de plena actualitat, com ara «la millor medicina és educar la gent perquè no la necessiti» o «caminar és la millor medicina per a lʼhome», a més de moltes altres que incideixen en la importància dʼuna vida saludable. En aquest sentit, Nikos Kantarzis, de lʼAjuntament de Kos, va destacar la «visió holística del pacient» que defensava Hipòcrates.

Fins ara, només sis universitats —les de Boston, Washington, Montpeller, Karolinska, Salerno i Uppsala— tenien un arbre descendent de lʼoriginal de Kos. Després de la Universitat de Barcelona, la següent que serà objecte d'aquesta donació és la Universitat de Màlaga.

La iniciativa ha estat impulsada per lʼassociació Moviment per al Llegat Hipocràtic a Espanya, formada per professionals de la sanitat que promouen els fonaments atemporals de lʼètica mèdica. Nikos Kastanos, representant de lʼassociació, va reclamar més formació dels sanitaris en el tractament humanístic dels pacients, un dels objectius que es vol impulsar des del club dʼuniversitats que tenen un arbre provinent de Kos.

En aquest sentit, el degà Francesc Cardellach va afirmar que cal «buscar un encaix més ferm de la història de la medicina en els plans dʼestudis» per no oblidar els referents. I va concloure destacant que «el canvi que va suposar Hipòcrates per a la medicina justifica que encara avui es faci el jurament hipocràtic».

El cònsol de Grècia a Barcelona, Fernando Turró, va recordar justament que el jurament hipocràtic és «un compromís davant la societat» per complir la professió amb ètica i donar suport al malalt. També va destacar la tradició mèdica i el bon nivell de recerca biomèdica a Catalunya.