Barcelona, la ciutat dels 160.000 ocells que nidifiquen al municipi

Tòrtora turca (<i>Streptopelia decaocto</i>) a l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.
Tòrtora turca (Streptopelia decaocto) a l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.
Recerca
(31/10/2017)

A Barcelona hi ha uns 160.000 exemplars de vuitanta-tres espècies dʼocells —deu dʼexòtiques i setanta-tres dʼautòctones— que fan niu tant a la part urbana com a la resta del terme municipal, incloent-hi el Parc Natural de la Serra de Collserola. Aquesta població dʼaus, una rica mostra de la diversitat biològica en lʼentorn urbà de la ciutat, es presenta per primer cop a lʼAtles dels ocells nidificants de Barcelona, una obra impulsada per lʼAjuntament de Barcelona, lʼInstitut Català dʼOrnitologia (ICO), la Universitat de Barcelona i el Zoo de Barcelona.

Tòrtora turca (<i>Streptopelia decaocto</i>) a l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.
Tòrtora turca (Streptopelia decaocto) a l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.
Recerca
31/10/2017

A Barcelona hi ha uns 160.000 exemplars de vuitanta-tres espècies dʼocells —deu dʼexòtiques i setanta-tres dʼautòctones— que fan niu tant a la part urbana com a la resta del terme municipal, incloent-hi el Parc Natural de la Serra de Collserola. Aquesta població dʼaus, una rica mostra de la diversitat biològica en lʼentorn urbà de la ciutat, es presenta per primer cop a lʼAtles dels ocells nidificants de Barcelona, una obra impulsada per lʼAjuntament de Barcelona, lʼInstitut Català dʼOrnitologia (ICO), la Universitat de Barcelona i el Zoo de Barcelona.

 

Barcelona, un paisatge urbà per als ocells

Els ocells són un valor afegit de la ciutat en diferents esferes —control de plagues dʼinsectes, connexió amb la natura, observació ornitològica— i ajuden a millorar les condicions de lʼentorn urbà com a espai saludable i habitable. Per conèixer millor aquestes poblacions, més de tres-cents observadors han col·laborat del 2012 al 2015 per censar els ocells nidificants a Barcelona, en un ambiciós treball transversal de ciència ciutadana. El nou treball, que neix dʼuna iniciativa conjunta dʼexperts de la Facultat de Biologia de la UB, lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio) i lʼICO, presenta la cartografia ornitològica urbana de més precisió que sʼha editat fins ara en lʼàmbit europeu.

El nou atles inclou informació detallada de cada espècie, així com il·lustracions dels ocells i dels seus hàbitats, i plànols per saber on es poden localitzar. Els retrats de les espècies dʼocells, obra del biòleg i dibuixant Martí Franch, sʼemmarquen en vuitanta-tres paisatges urbans que són emblemàtics de barris de Barcelona, entre els quals hi ha lʼEdifici Històric, la Facultat de Biologia i el Palau de les Heures de la Universitat de Barcelona. Com a resultat, aquesta obra presenta una sèrie de valors afegits —patrimonials, de gestió ambiental, educatius, científics i de lleure— que remarca el patrimoni natural i la biodiversitat urbana a Barcelona.

Conèixer els ocells nidificants per protegir-los millor


El 36 % de totes les espècies dʼocells nidificants de Catalunya crien a la ciutat de Barcelona. Algunes espècies dʼaus autòctones —com la merla— habiten a tots els parcs i jardins, i dʼaltres —com el picot verd o lʼoriol— són més escasses i només es troben a Collserola i a les zones altes de la ciutat. Hi ha espècies que troben recer als jardins i en arbres dels carrers —les mallerengues— o en forats dels edificis que sʼassemblen al seu hàbitat natural, com passa en el cas de falciots i ballesters. A més, a Barcelona nidifiquen alguns ocells considerats invasors a Catalunya com les dues espècies de becs de corall, el rossinyol del Japó i sis espècies de cotorres. La cotorreta de pit gris, la cotorra de Kramer i lʼaratinga mitrada són les més abundants i freqüents a la ciutat, segons apunta lʼobra. Aquest primer atles també subratlla la detecció dʼuna colònia de gavina corsa —una espècie en perill dʼextinció fa pocs anys—, lʼexpansió cap a la ciutat dʼalguns ocells forestals com el gaig, o lʼadaptació a criar en testos i jardineres dʼalguns ocells com la cuereta blanca, entre altres espècies.

La nova obra ajudarà a promoure la conservació d'aquests ocells que es reprodueixen a la ciutat, unes poblacions especialment amenaçades «per la presència creixent de gats i gossos, la disminució dʼinsectes per la utilització de pesticides, i els xocs accidentals amb vidres dʼefecte mirall», en paraules del professor Xavier Ferrer, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de lʼIRBio.

Descobrint els beneficis que els ocells nidificants aporten a la vida urbana

La Universitat de Barcelona, estretament lligada des de fa dècades al món de lʼornitologia catalana, ha tingut un rol protagonista en la formació dʼexperts, la investigació i la conservació museística de poblacions dʼocells dʼhàbitats naturals i urbans. En el marc del treball, els experts de la UB-IRBio han participat en diferents vessants de lʼobra (coordinació científica, treballs de camp, assessorament, etc.), així com en una de les perspectives més innovadores que presenta el nou atles: la descripció dels serveis ecosistèmics que aporten a la ciutat de Barcelona cadascuna de les espècies nidificants (dispersió de llavors, cant, control del creixement vegetal, eliminació dʼinsectes, icones culturals, indicadors de canvis estacionals, eliminació de brossa orgànica, etc.). En particular, la UB també ha tingut un paper important en lʼobtenció de finançament per al projecte mitjançant una campanya de micromecenatge particular i empresarial.

En lʼobra, editada en català, castellà i anglès, també hi participen el Parc Natural de la Serra de Collserola, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, lʼAgència de Salut Pública de Barcelona, i lʼInstitut de Ciència i Tecnologia Ambientals. Altres entitats col·laboradores són lʼAutoritat Portuària de Barcelona, el Cos dʼAgents Rurals, lʼInstitut Suís dʼOrnitologia, la Societat Ornitològica Txeca, les Aules Ambientals de Sagrada Família i Les Corts, la Casa Orlandai i la Fàbrica del Sol, entre dʼaltres.