Un estudi liderat per la UB analitza l'efecte illa de calor a l'àrea metropolitana de Barcelona
Els resultats del projecte «Lʼilla de calor a lʼàrea metropolitana de Barcelona i lʼadaptació al canvi climàtic», del qual sʼacaba de publicar un resum, conclouen que en més del 90 % de les nits estudiades, la temperatura al centre de Barcelona és més elevada que a la perifèria, amb diferències que han arribat a superar els 7,5 ⁰C.
Els resultats del projecte «Lʼilla de calor a lʼàrea metropolitana de Barcelona i lʼadaptació al canvi climàtic», del qual sʼacaba de publicar un resum, conclouen que en més del 90 % de les nits estudiades, la temperatura al centre de Barcelona és més elevada que a la perifèria, amb diferències que han arribat a superar els 7,5 ⁰C.
Dirigit per Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física i director de lʼInstitut de Recerca de lʼAigua de la UB i finançat per lʼÀrea Metropolitana de Barcelona, lʼestudi situa el nucli de lʼilla de calor a la plaça de la Universitat, en el punt de trobada entre el final de lʼEixample i la part alta del Raval.
Lʼilla de calor és un fenomen nocturn de modificació local del clima per causa urbana que consisteix en lʼescalfament dels centres urbans, en contrast amb la perifèria. Lʼefecte més gran es produeix en els mesos de tardor i hivern i en condicions dʼestabilitat atmosfèrica.
Segons lʼinvestigador de la UB Javier Martín Vide, que fa més de trenta anys que estudia aquest efecte, «les dades actuals de lʼilla de calor a Barcelona fan que hàgim passat, en aquests trenta anys, de veure lʼefecte com una anècdota a veureʼl com un risc per a la salut i amb una repercussió directa en la despesa energètica». Lʼestudi comprèn lʼàrea situada entre Castelldefels i Montgat.
Lʼefecte refrescant de les zones verdes
Una part de la recerca sʼha centrat a estudiar lʼefecte refrescant que produeixen els parcs urbans a les ciutats, que poden arribar a fer disminuir en més de 2 ⁰C la temperatura dins i al seu voltant en una zona de fins a un centenar de metres. Aquestes observacions es van realitzar en dos parcs del nucli urbà de Barcelona: el parc de la Ciutadella i el Turó Park.
Efecte illa de calor a lʼàrea metropolitana
Encara que la intensitat més elevada de lʼilla de calor té lloc a Barcelona, sʼobserven illots de calor —és a dir, illes de calor de menor escala— en tots els municipis estudiats de lʼàrea metropolitana de Barcelona (Sant Boi de Llobregat, Viladecans-Gavà, Castelldefels, lʼHospitalet de Llobregat, Badalona, etc.).
En el cas del Prat de Llobregat, el contrast tèrmic entre la zona de camps de conreu del voltant de la ciutat i el nucli urbanitzat és molt nítid, i pot arribar a diferències de fins a 5 ⁰C.
Dʼaltra banda, el fenomen illa de calor evidencia la influència refrescant que tenen els cursos fluvials. A Sant Boi de Llobregat, per exemple, la temperatura mínima registrada a lʼestudi coincideix amb una zona residencial de baixa densitat a prop del curs de la riera de Can Pinyol. En aquesta localitat també destaca lʼefecte refrescant del parc de la Muntanyeta.
Pel que fa a ciutats com Badalona i Santa Coloma de Gramenet, es pot observar que les illes de calor respectives sʼuneixen formant un altiplà extens de temperatures relativament elevades. En aquesta zona sobresurten el parc de Montigalà o el parc fluvial del riu Besòs com a espais que redueixen els valors tèrmics.
Sobre el projecte
El projecte «Lʼilla de calor a lʼàrea metropolitana de Barcelona i lʼadaptació al canvi climàtic» es va desenvolupar el 2015 en el marc de lʼObservatori Metropolità del Canvi Climàtic de lʼÀrea Metropolitana de Barcelona, i el resum recentment publicat es titula Quan lʼamplada del carrer, lʼalçada dels edificis i la impermeabilització del sòl afecten la temperatura a la ciutat. Els objectius principals eren calcular les probabilitats dʼocurrència dʼilles de calor de diferents intensitats a lʼàrea metropolitana, localitzar el nucli de lʼilla de calor, determinar la influència de les situacions atmosfèriques en la intensitat de lʼilla de calor, i calcular els valors del factor de visió del cel (SVF).
LʼSVF és el percentatge de cel que es pot veure des dʼun punt dʼobservació mirant cap al zenit. En general, la topografia urbana redueix lʼSVF dels carrers i les vies urbanes. El resultat és que a les zones amb un SVF baix la radiació dʼona llarga queda obstaculitzada per les façanes, de manera que el refredament nocturn dels carrers disminueix.
A més de Javier Martín Vide, han participat en el projecte els professors del Departament de Geografia M. del Carmen Moreno —que el 1990 va presentar una de les primeres tesis doctorals sobre climatologia urbana dʼEspanya— i M. José Cordobilla, així com altres geògrafs i tècnics de lʼagència Barcelona Regional.