Nova recerca a la cova de Manot, un jaciment clau per estudiar les primeres poblacions humanes a Euràsia

José Miguel Tejero durant la recerca amb materials de la cova de Manot.
José Miguel Tejero durant la recerca amb materials de la cova de Manot.
Recerca
(16/11/2017)

El jaciment paleolític de la cova de Manot, a la Baixa Galilea (Israel), és conegut per la troballa dʼun crani que és la resta més antiga documentada fins ara fora de lʼÀfrica dels Homo sapiens que van colonitzar Europa. Situada en una zona clau per estudiar lʼarribada a Europa, provinent de lʼÀfrica, de lʼésser humà modern, la cova té a més la particularitat dʼhaver conservat intactes nombroses restes del paleolític superior, atès que va quedar segellada en algun moment de la prehistòria. Ara, un article publicat a Science Advances signat, entre dʼaltres, per lʼinvestigador del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP-UB) José Miguel Tejero, aprofundeix en lʼestudi dʼaquest jaciment del Pròxim Orient.

José Miguel Tejero durant la recerca amb materials de la cova de Manot.
José Miguel Tejero durant la recerca amb materials de la cova de Manot.
Recerca
16/11/2017

El jaciment paleolític de la cova de Manot, a la Baixa Galilea (Israel), és conegut per la troballa dʼun crani que és la resta més antiga documentada fins ara fora de lʼÀfrica dels Homo sapiens que van colonitzar Europa. Situada en una zona clau per estudiar lʼarribada a Europa, provinent de lʼÀfrica, de lʼésser humà modern, la cova té a més la particularitat dʼhaver conservat intactes nombroses restes del paleolític superior, atès que va quedar segellada en algun moment de la prehistòria. Ara, un article publicat a Science Advances signat, entre dʼaltres, per lʼinvestigador del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP-UB) José Miguel Tejero, aprofundeix en lʼestudi dʼaquest jaciment del Pròxim Orient.

La recerca presenta una seqüència cronoestratigràfica de la cova de Manot mitjançant dades obtingudes amb les tècniques més recents. Aquesta tasca de datació és especialment rellevant perquè aporta dades sobre els moviments de les poblacions humanes del paleolític superior que van arribar a Euràsia des de lʼÀfrica a través del que es coneix com a Llevant, una àrea del Pròxim Orient que comprèn fonamentalment Síria, el Líban, Israel, els territoris palestins i Jordània. Concretament, la datació de les restes a la cova de Manot proporciona informació sobre dues cultures arqueològiques: lʼahmarià primerenc i lʼaurinyacià llevantí. Així, lʼarticle que ara es publica reforçaria la hipòtesi que els individus de lʼahmarià primerenc (que la recerca realitzada data entre els 46.000 i 42.000 anys d'antiguitat) van ser precursors de la cultura protoaurinyaciana que es va desenvolupar posteriorment a Europa. Dʼaltra banda, les dades també apunten que les poblacions de lʼauranyacià europeu van tornar al Pròxim Orient i allà van donar lloc a lʼaurinyacià llevantí (que a la cova de Manot se situaria entre fa 38.000 i 34.000 anys).

Per a la recerca a la cova de Manot sʼha utilitzat la datació amb carboni 14 i sʼhan fet anàlisis geoarqueològiques dels artefactes trobats, fabricats en pedra i matèries òssies. Tejero explica que «per evitar la contaminació —un dels problemes principals quan es treballa amb cronologies tan antigues—, quasi al límit de la datació per radiocarboni sʼha aplicat un protocol amb diversos tipus de pretractaments per aconseguir una major purificació i neteja de les mostres». Lʼinvestigador apunta que la riquesa de materials paleolítics que conté la cova de Manot, incloent-hi restes òssies amb un estat de conservació excel·lent, permet aplicar noves tècniques capdavanteres en el treball arqueològic. En la recerca que ara es publica, Tejero ha analitzat, amb lʼequip dʼarqueozoòlegs, les eines del jaciment fabricades amb materials orgànics provinents dʼanimals, com ara punxons i projectils per caçar elaborats amb ossos i banyes respectivament. Lʼestudi de les tècniques emprades per les comunitats paleolítiques a lʼhora de fabricar aquestes eines ha contribuït a avaluar la datació i lʼevolució de les cultures prehistòriques estudiades.

La recerca, que té com a primer signant Bridget Alex, de la Universitat de Harvard, aplega investigadors de diverses universitats i entitats israelianes i europees. El professor Tejero hi apareix com a investigador del Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) francès i del SERP, grup de la UB que dirigeix el catedràtic de Prehistòria Josep Maria Fullola.


Bridget Alex, Omry Barzilai, Israel Hershkovitz, Ofer Marder, Francesco Berna, Valentina Caracuta, Talia Abulafia, Lauren Davis, Mae Goder-Goldberger, Ron Lavi, Eugenia Mintz, Lior Regev, Daniella Bar-Yosef Mayer, José-Miguel Tejero, Reuven Yeshurun, Avner Ayalon, Mira Bar-Matthews, Gal Yasur, Amos Frumkin, Bruce Latimer, Mark G. Hans, Elisabetta Boaretto: «
Radiocarbon chronology of Manot Cave, Israel and Upper Paleolithic dispersals». Science Advances, 15 de novembre de 2017, DOI: 10.1126/sciadv.1701450