ʻIntermezzosʼ, una reflexió sobre lʼevolució i lʼevolucionisme en la ciència moderna

En el món musical, un intermezzo és una peça breu de caràcter còmic que es representa en els entreactes dʼuna òpera. Amb aquest símil, la nova obra de Casinos revisa de manera crítica alguns dels conceptes més polèmics i debatuts en el camp de la biologia evolutiva i la generació de les espècies, que és «el misteri dels misteris», en paraules de Charles Darwin.

Del ritme biològic a la interpretació evolutiva de la vida

Amb un estil divulgatiu i amè, dirigit a tots els públics, Casinos aborda en el primer capítol —«Intermezzo 1— lʼextraordinària complexitat del ritme biològic  —és lent, constant o potser aleatori?— al llarg de les grans transformacions evolutives en la història de la vida. Revisar el debat científic sobre lʼespeciació geogràfica, des de la tradició darwinista fins a les originals propostes teòriques dʼErnst Mayr, centra la proposta de lʼautor per a lʼ«Intermezzo 2».  En el tercer capítol, el fil conductor és la confrontació aparent entre lʼexplicació externalista de lʼevolució  —que fa èmfasi en la selecció natural— i  la visió més internalista, que fa referència a limitacions dʼordre ontogenètic o filogenètic. Quins són els grans debats metodològics en lʼàmbit de la biogeografia els darrers quaranta anys? Dels aspectes històrics més canviants en aquesta disciplina —dels relats bíblics a lʼimpacte de les idees dʼAlfred Russell Wallace— se nʼocupa «Intermezzo 4», en un compendi que inclou referències a científics pioners en el desenvolupament de les noves teories biogeogràfiques.

Fòssils vinents, romanticisme i ciència

El 22 de desembre de 1938 —detalla «Intermezzo 5»— el pesquer Aristea va capturar un peix davant de les costes sud-africanes dʼun aspecte particular. Així sʼinicia la nova història evolutiva del celacant, un «fòssil vivent» que es considerava extingit des del finals del Mesozoic i que avui dia continua sorprenent la comunitat científica. Catastrofisme, supercontinents, dinosaures i extincions massives són alguns dels continguts del capítol «Intermezzo 6», en què també es planteja al lector la controvèrsia per entendre com les aus van ser capaces de traspassar el conegut límit K-T.

Com va influir lʼesperit romàntic en el pensament científic del segle XVIII? La Naturphilosophie és un moviment especulatiu i intuïtiu? Mentre el poeta i literat Johann Wolfgang von Goethe feia incursions en temàtiques científiques, Georges Cuvier i Étienne Geoffroy Saint-Hilaire encaraven un debat històric sobre lʼorigen de les estructures morfològiques, tal com recorda «Intermezzo 7». Per acabar, el capítol final aborda les múltiples projeccions ideològiques de la teoria evolutiva des dʼuna perspectiva històrica, i defineix els principals espais de confrontació i debat dʼidees en lʼàmbit europeu occidental, segons el catedràtic emèrit Adrià Casinos, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, i expert en biomecànica, morfologia funcional i història i filosofia de la biologia.