LʼEUROM analitza els darrers deu anys de lleis i polítiques de memòria a Espanya i Catalunya amb un congrés internacional
Del 28 al 30 de novembre, lʼObservatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona organitza el congrés internacional «La hibernació de la granota. 10 anys de lleis i polítiques de memòria a Espanya i Catalunya (2007-2017)». Les conferències, dʼassistència gratuïta, tindran lloc a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona i es desenvoluparan en deu sessions dedicades a analitzar els usos, abusos, processos, encerts, oblits i llacunes dʼaquest període. La sessió inaugural del congrés, el dimarts 28 de novembre a les 19 h, serà a càrrec de lʼescriptor Manuel Rivas, presentat per la cineasta Rosa Vergés. En lʼacte institucional hi intervindran la vicerectora dʼIgualtat i Acció Social de la UB, Maite Vilalta; el director de la Fundació Solidaritat UB, Xavier López, i del director de lʼEUROM, Jordi Guixé.
Del 28 al 30 de novembre, lʼObservatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona organitza el congrés internacional «La hibernació de la granota. 10 anys de lleis i polítiques de memòria a Espanya i Catalunya (2007-2017)». Les conferències, dʼassistència gratuïta, tindran lloc a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona i es desenvoluparan en deu sessions dedicades a analitzar els usos, abusos, processos, encerts, oblits i llacunes dʼaquest període. La sessió inaugural del congrés, el dimarts 28 de novembre a les 19 h, serà a càrrec de lʼescriptor Manuel Rivas, presentat per la cineasta Rosa Vergés. En lʼacte institucional hi intervindran la vicerectora dʼIgualtat i Acció Social de la UB, Maite Vilalta; el director de la Fundació Solidaritat UB, Xavier López, i del director de lʼEUROM, Jordi Guixé.
El títol del seminari fa referència a la latència memorial que va seguir lʼaprovació de les lleis de memòria a Espanya i a Catalunya. «És un període prou raonable per fer una primera avaluació amb perspectiva històrica sobre el paper que han tingut aquestes primeres lleis en el desenvolupament de polítiques de memòria a tot lʼEstat espanyol», assenyala Jordi Guixé, director de lʼEUROM. En aquest sentit, també es buscarà establir punts de comparació amb el que sʼha dut a terme en altres països de la Unió Europea, amb la participació dʼexperts com Georges Mink, director de recerca de lʼInstitut de Ciències Socials i Polítiques (ISP-CNRS); Uladzislau Belavusau, investigador sènior de lʼInstitut Asser de la Universitat dʼAmsterdam, i Maria Mälskoo, de l'Escola de Brussel·les d'Estudis Internacionals de la Universitat de Kent.
Al llarg de les jornades, especialistes de diferents camps del coneixement debatran sobre els efectes pràctics dʼaquesta legislació en la societat. La llei de memòria històrica espanyola serà analitzada per José Antonio Martín Pallín i Josefina Cuesta, mentre Josep Cruanyes i Montserrat Duch abordaran la llei del Memorial Democràtic.
La gestió de la memòria a través del patrimoni, especialment a través dels monuments i els museus, es debatrà amb la professora de Belles Arts de la Universitat de Barcelona Núria Ricart i el director del Museu Memorial de lʼExili, Jordi Font. Lʼantropòleg Ángel del Río parlarà sobre lʼestat de les fosses comunes, mentre que la situació dels arxius serà el tema del president dʼArxivers sense Fronteres Internacional, Ramon Alberch, i del director del Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca, Manuel Melgar.
També es pararà atenció a lʼevolució de diferents canals a través dels quals es transmet la memòria. El catedràtic Jordi Gràcia (Universitat de Barcelona) es dedicarà a la transmissió de la memòria mitjançant la literatura; el cinema serà analitzat pel professor Magí Crusells (Universitat de Barcelona); les noves tecnologies, per la professora Matilde Eiroa (Universitat Carlos III de Madrid), i les accions performatives a lʼespai públic per Imma Prieto (ERAM-Universitat de Girona).
Més enllà dels especialistes, al llarg del congrés també hi participaran representants dʼassociacions memorialistes per valorar les polítiques de memòria de la darrera dècada. Es comptarà amb Emilio Silva, de lʼAssociació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH); Rosa Toran, de lʼAmical de Mauthausen; Carles Vallejo, de lʼAssociació Catalana dʼExpresos Polítics; Daniel Canales, dʼAmnistia Internacional, i Juan Carlos Garcia, dʼAMESDE.
Així mateix, es presentaran els resultats de les investigacions més actuals en el camp de la memòria a través de la sessió Enfocaments emergents, coordinada per Memòries en Xarxa, en la qual diferents investigadors debatran sobre les comunicacions presentades en el congrés. Aquesta selecció de recerques té com a objectiu principal abordar no només els aspectes legals de les lleis de memòria aprovades als diferents territoris dʼEspanya i dʼaltres països de la Unió Europea, sinó també els seus efectes socials i polítics, i lʼimpacte real de la seva transmissió mitjançant la literatura, produccions audiovisuals i tecnologies de la informació i la comunicació.
A les dues darreres sessions, el dijous 30 a partir de les 17.30 h, sʼexplicaran i debatran les accions que sʼestan duent a terme a les comunitats autònomes de Navarra, Balears, Andalusia, País Basc o Catalunya, i a ciutats com Madrid i Barcelona. Hi participaran els responsables dels programes de memòria de diferents autonomies i de les dues ciutats.
El congrés disposarà de servei de traducció simultània. La inscripció és gratuïta i es proporcionarà certificat dʼassistència.
Per a més informació, i per descarregar-ne el programa complet, consulteu la pàgina del congrés.