El Nobel Jules Hoffmann rep la distinció Ramón y Cajal de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut

Moment del lliurament de la distinció Ramón y Cajal.
Moment del lliurament de la distinció Ramón y Cajal.
Acadèmic
(29/11/2017)

Amb el Paranimf de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (Campus Clínic) ple a vessar dʼestudiants i investigadors, el passat 27 de novembre el professor Jules Hoffmann va rebre la distinció Ramón y Cajal de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, de mans del degà de la Facultat, Francesc Cardellach.

Moment del lliurament de la distinció Ramón y Cajal.
Moment del lliurament de la distinció Ramón y Cajal.
Acadèmic
29/11/2017

Amb el Paranimf de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (Campus Clínic) ple a vessar dʼestudiants i investigadors, el passat 27 de novembre el professor Jules Hoffmann va rebre la distinció Ramón y Cajal de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, de mans del degà de la Facultat, Francesc Cardellach.

En el transcurs d'aquest acte, Hoffmann va impartir una conferència en què va repassar el camí de la recerca que el va portar a ser guardonat amb el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia el 2011, i va encoratjar els joves investigadors a continuar la seva línia investigadora. El premi Nobel, que també va fer èmfasi en el caràcter transversal de la recerca i la col·laboració amb altres grups, va afirmar que «la comprensió de la immunitat innata i la seva relació amb la immunitat adaptativa ha experimentat un canvi de paradigma des de finals del segle XX a principis del segle XXI».

Segons va exposar en la seva conferència, «sʼestima que la immunitat innata representa directament la major part de les defenses antimicrobianes efectives dels vertebrats». Així mateix, Hoffmann també va explicar que, en contrast amb el sistema immunitari adaptatiu —amb milions de receptors diferents per individu—, el sistema immunitari innat queda restringit a poc més dʼun centenar per individu. Aquests receptors s'uneixen preferentment a estructures moleculars conservades al llarg de lʼevolució i que estan presents a les parets cel·lulars de fongs o bacteris.

Per Hoffmann, el més rellevant dʼaquesta recerca va ser demostrar que «la immunitat innata activa i, en certa mesura, controla la immunitat adaptativa». També va atribuir una gran importància als esforços per descriure molts dels mecanismes moleculars involucrats en aquest procés, que «han proporcionat a la comunitat biomèdica gran quantitat dʼeines per millorar les nostres defenses contra els microbis».

Després de la xerrada, va seguir un torn de preguntes que va moderar Adam Smith, director científic de Nobel Media. En lʼacte, organitzat per la Nobel Prize Inspiration Initiative, també van intervenir el catedràtic Elías Campo, director de lʼIDIBAPS, i  Eduardo Recoder, president d'AstraZeneca Espanya i Fundació AstraZeneca Espanya, entitats col·laboradores en lʼorganització de lʼacte, que també tenia el suport de la UB, lʼIDIBAPS i lʼHospital Clínic de Barcelona .

La Nobel Prize Inspiration Initiative és un programa que té com a objectiu que els guanyadors del Premi Nobel puguin compartir les seves idees i experiències personals en universitats i centres de recerca dʼarreu del món. Es tracta d'una oportunitat perquè els estudiants, la comunitat científica i, especialment, els joves investigadors estableixin un diàleg amb els premis Nobel.

Jules Hoffmann (Luxemburg, 1941) ha centrat la seva carrera investigadora en lʼestudi de la immunitat innata dels insectes. El treball que va iniciar va portar la comunitat científica a reavaluar la immunitat innata en mamífers i humans. Per això, el 2011, juntament amb Bruce Beutler i Ralph Steinman, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia pels seus treballs en el camp de la immunologia, que havien revolucionat la comprensió del sistema immunològic mitjançant el descobriment dels principis fonamentals per activar-lo.

 

La distinció Ramón y Cajal

Aquest guardó es va aprovar el 1983 amb lʼobjectiu de reconèixer investigadors destacats que, com Santiago Ramón y Cajal, han rebut el Premi Nobel. Des de la seva creació, han estat distingits amb aquesta distinció deu premis Nobel de Medicina i Fisiologia.