Una extensa biografia recupera la figura del catedràtic de la UB i referent de lʼarqueologia catalana Lluís Pericot

Lluís Pericot a la cova del Parpalló (Gandia, València).
Lluís Pericot a la cova del Parpalló (Gandia, València).
Recerca
(04/12/2017)

El catedràtic de Prehistòria de la UB Lluís Pericot (Girona, 1899 - Barcelona, 1978) va ser la baula que va permetre la continuïtat entre Pere Bosch Gimpera i la tasca de lʼEscola dʼArqueologia de Barcelona després de la Guerra Civil. Ara la seva figura i la seva obra es glossen en el llibre acabat de publicar Lluís Pericot. Un prehistoriador entre dos épocas (Urgoiti Editores, Pamplona 2017, 636 pàgines), escrit pel catedràtic de Prehistòria de la UB Francisco Gracia Alonso, amb pròleg del també catedràtic de Prehistòria de la UB, i net de Lluís Pericot, Josep M. Fullola.

Lluís Pericot a la cova del Parpalló (Gandia, València).
Lluís Pericot a la cova del Parpalló (Gandia, València).
Recerca
04/12/2017

El catedràtic de Prehistòria de la UB Lluís Pericot (Girona, 1899 - Barcelona, 1978) va ser la baula que va permetre la continuïtat entre Pere Bosch Gimpera i la tasca de lʼEscola dʼArqueologia de Barcelona després de la Guerra Civil. Ara la seva figura i la seva obra es glossen en el llibre acabat de publicar Lluís Pericot. Un prehistoriador entre dos épocas (Urgoiti Editores, Pamplona 2017, 636 pàgines), escrit pel catedràtic de Prehistòria de la UB Francisco Gracia Alonso, amb pròleg del també catedràtic de Prehistòria de la UB, i net de Lluís Pericot, Josep M. Fullola.

El títol fa referència a la dualitat de mons en els quals va viure, va treballar i va excel·lir Lluís Pericot: el dʼabans de la Guerra Civil i el de després. Va ser el primer deixeble de Pere Bosch Gimpera i va assolir la càtedra als vint-i-cinc anys. Després de la guerra, va superar la depuració i va ser la connexió amb el mestre Bosch Gimpera exiliat. Aquest fet va permetre la continuïtat i lʼeclosió de lʼEscola dʼArqueologia de Barcelona, de la mà de persones tan destacades com Maluquer de Motes, Tarradell, Palol, Arribas o Muñoz, entre molts dʼaltres.


Es tracta dʼuna biografia detallada de Lluís Pericot, que, a excepció dels períodes en què va fer docència a Santiago (1925-1927) i València (1927-1933), va desenvolupar la seva activitat a la UB durant quasi sis dècades. Sʼexaminen a fons tots els detalls familiars, socials, acadèmics i polítics que van marcar la trajectòria de Lluís Pericot: les lluites intestines amb què va haver de conviure dins del règim franquista, les peripècies durant els anys vint per accedir a la càtedra, influències, consells i nombrosos aspectes més de la seva figura.


Lʼautor explica que «també sʼaborda la gran projecció internacional de Pericot, amb obres de referència obligada en prehistòria americana i africana i amb un ressò mundial que poques persones, en el gris franquisme, van assolir. I tot això sense deixar de ser un empordanès i un català militant que es va projectar en els més selectes fòrums de la ciència mundial de la prehistòria des dels anys vint fins als setanta del segle passat».