Premis del Consell Social de la UB i de la Fundació Bosch i Gimpera a la recerca i la transferència de coneixement

El periodista Dani Jiménez va conduir l'acte de lliurament dels premis.

Moment de la conferència de Guillem Anglada.

D’esquerra a dreta: Teresa Tarragó, de l'empresa Iproteos, Premi Senén Vilaró; Carme Verdaguer, directora de la Fundació Bosch i Gimpera; Joan Corominas, president en funcions del Consell Social; el rector de la UB, Joan Elias; Maria Yubero, Premi José Manuel Blecua; F. Javier Luque, Premi Antoni Caparrós; Begoña Benito, Premi Ramon Margalef, i Narcís Prat, Premi Antoni Caparrós.

Recerca

El rector de la UB, el president en funcions del Consell Social, Joan Corominas, i la directora de la Fundació Bosch i Gimpera, Carme Verdaguer, van lliurar el premis als guardonats d’enguany. El Premi José Manuel Blecua al millor article publicat en una revista reconeguda en l’àmbit de les humanitats i les ciències socials derivat d’una tesi doctoral ha estat per a Maria Yubero, autora d’una recerca en què aplica l’anàlisi estadística i la informàtica per analitzar l’evolució dels jaciments arqueològics des del neolític fins a la primera edat del ferro a la conca del riu Besòs. Es tracta d’una investigació innovadora i transdisciplinària que aplica el mètode de Montecarlo —un mètode de simulació propi de l’estadística— per reduir la incertesa a l’hora d’ubicar i entendre cronològicament els jaciments prehistòrics.

El Premi Ramon Margalef d’enguany al millor article publicat en una revista reconeguda en l’àmbit de les ciències experimentals i de la salut derivat d’una tesi doctoral ha distingit la investigadora Begoña Benito per una recerca trencadora. Concretament, és una investigació que es contraposa a la concepció prèvia que l’exercici físic en qualsevol nivell de pràctica és saludable. Es tracta d’un estudi publicat a la revista de gran impacte en cardiologia Circulation, i que mostra com l'exercici de resistència continuat durant anys podria provocar alteracions en l'estructura i funció cardíaca creant un substrat per patir arrítmies.

El Premi Antoni Caparrós al millor projecte de transferència de coneixement s’ha destinat a una col·laboració entre investigadors de la UB, liderats pel catedràtic de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació F. Javier Luque, i l’empresa Pharmacelera. Concretament, el Grup de Recerca en Biologia Computacional i Disseny de Fàrmacs ha desenvolupat una metodologia per crear nous descriptors moleculars, és a dir, representacions quantitatives de les propietats de molècules que permeten una anàlisi i un tractament computacional. Pharmacelera, a partir d’aquests nous descriptors moleculars, ha elaborat eines com PharmQSAR i PharmScreen, uns programaris que faciliten el descobriment de nous fàrmacs i que ja han emprat diverses empreses farmacèutiques i biotecnològiques. Es tracta de noves eines informàtiques que faciliten el disseny de fàrmacs per tractar malalties com el càncer.

També ha obtingut el Premi Antoni Caparrós l’app RiuNeT, una aplicació mòbil de ciència ciutadana desenvolupada pel Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) de la UB. Aquesta eina interactiva permet conèixer millor els ecosistemes fluvials i, alhora, avaluar-ne la qualitat ecològica i l’estat hidrològic d’una manera simple, divertida i rigorosa. A través de diferents indicadors —per exemple, la presència d’un bosc de ribera, l’absència de cabdal, el fet que hi hagi brossa o no, o quins organismes habiten l’ecosistema—, s’avaluen aspectes com la qualitat hidromorfològica, biològica i hidrològica del riu, factors clau per a la gestió d’aquests ecosistemes. Aquesta informació, un cop validada pels investigadors, és accessible per als experts i gestors de l’aigua, com l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), però també per a qualsevol persona interessada en el projecte. RiuNeT, coordinat pel catedràtic d’Ecologia de la UB Narcís Prat, aconsegueix, d’una banda, que els ciutadans s’apropin a la natura i aprenguin sobre els ecosistemes fluvials, i d’altra banda, facilita la relació entre administració i ciutadania i la participació en la presa de decisions mediambientals

El Premi Senén Vilaró a la millor empresa innovadora ha estat per a Iproteos, una spin-off biotecnològica de la Universitat de Barcelona i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) que dedica la seva activitat a la investigació i el desenvolupament de fàrmacs per tractar necessitats mèdiques encara no cobertes. La tecnologia IPROTech representa el nucli científic sobre el qual l’spin-off duu a terme la seva activitat. Aquesta tecnologia permet dissenyar candidats a fàrmacs basats en els pèptids, anomenats peptidomimètics, i fa possible accelerar la recerca i l’obtenció de noves molècules candidates a fàrmacs. El 2016, la biotecnològica va aconseguir un milió i mig d’euros de capital privat. Amb aquesta quantitat, Iproteos ja ha arribat als tres milions d’euros de capital extern entre inversions públiques i privades.